The Walt Disney Company

De Wikipedia
The Walt Disney Company
The Walt Disney Company (en)
Walt Disney Productions (en)
Disney Brothers Cartoon Studio (en)
Walt Disney Studio (en)
productora de cine, organización comercial, conglomeráu mediáticu, negociu y empresa de capital abiertu
Llocalización
Sede Burbank
Direición Estaos Xuníos
Forma xurídica empresa de capital abiertu
Historia
Oferta pública de venta (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 2 abril 1940
Fundador Walt Disney
Roy O. Disney
Organigrama
Direutor executivu Bob Iger (es) Traducir (2005, 2022)
Sector
Industria industria mediática (es) Traducir
industria del turismu
industria cinematográfica (es) Traducir
industria del entretenimiento (es) Traducir
televisión
Animación
cinematografía
parque d'atraiciones
leisure industries (en) Traducir
Productos destacaos software
Anexo:Largometrajes animados de The Walt Disney Studios (es) Traducir
cinematografía
música
videogame (en) Traducir
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Datos económicos
Bolsa de valores S&P 500
Permediu Industrial Dow Jones
Parte de Bolsa de Nueva York DIS (dende 2 abril 1940)
Bolsa de Tokiu (hasta 1995)
Emplegaos 201 000 (2018)
Activos totales 203 631 000 000 $ (1r ochobre 2022)
Ingresos totales 59 434 000 000 $ (2018)
Beneficiu netu 13 066 000 000 $ (2018)
Beneficiu enantes d'impuestos 15 706 000 000 $ (2018)
Varios
Premios
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

The Walt Disney Company (NYSE: DIS) (llegalmente antes Disney Associates, Ltd., Walt Disney Productions, Inc. y Disney Enterprises, Inc.), tamién conocida a cencielles como Disney, ye la segunda compañía de medios de comunicación y entretenimientu más grande del mundu. Fundada'l 16 d'ochobre de 1923 por Walt Disney y Ub Iwerks, l'estudiu empezaría a competir en 1928 contra Fleischer Studios con Steamboat Willie y colos curtios Silly Symphonies; y en 1930 empezaría la producción de Snow White and the Seven Dwarfs, que sería estrenada en 1937, que tuvo ésitu al poco tiempu de fundase la compañía, con un valor de producción de 1 250 000 dólares. Esti llargumetraxe fadría que la compañía empezara a tener reconocencia, hasta'l día de güei.

Ye operadora y licenciataria de parques temáticos y diverses canales de televisión n'abiertu y por cable, como ABC, ESPN y les variaes canales familiares marca Disney; Disney Channel, Disney XD, Disney Junior y Disney Cinemagic. Les oficines corporatives atópense concentraes principalmente en The Walt Disney Studios en Burbank, California. La compañía cotiza na Bolsa de Valores de Nueva York dende'l 6 de mayu de 1991. Disney na actualidá ye'l segundu conglomeráu mediáticu más grande del mundu, solo por detrás de Comcast.

El valor total de les sos aiciones, según Forbes, hasta mayu de 2015 ye de $179,5 mil millones.[1]

Estructura[editar | editar la fonte]

Walt Disney Studio Entertainment[editar | editar la fonte]

Disney-ABC Television Group[editar | editar la fonte]

La división de Media Networks ye parte de la American Broadcasting Company (ABC), grupu adquiríu por Disney en 1996 y opera:

Walt Disney Television, ABC Studios (antes Touchstone Television), ABC Entertainment, Disney-ABC Domestic Television (antes Buena Vista Television), Disney alministra amás un grupu de canales de televisión acutada que son Disney Channel, ABC Family y SOAPnet. Disney amás tien presencia accionaria en Lifetime (50%), A&Y (50%), Y! (40%, apocayá vendíu a Comcast), Jetix Europe N.V. (74%), Teletoon (30.5%) y YTV (15.8%). Disney remana'l 25% de GMTV compañía qu'opera the Breakfast Programmes n'ITV, nel Reinu Xuníu y 50% de Super RTL n'Alemaña.

Al traviés de ABC, Disney amás remana 10 estaciones de televisión llocal, 2 estaciones locales de radiu y MTV Radio, xunto con Radio Disney. Tuvo'l manexu d'ABC Radio Network vendíu a otros propietarios como a Citadel Broadcasting, Los accionistes de Disney remanen agora'l 57% de Citadel.

Disney amás opera'l so filial de publicaciones Hyperion, y el Walt Disney Internet Group (WDIG). Hyperion hai apocayá publicáu llibros de comediantes como Steve Martin y autores de best-sellers como Mitch Albom. WDIG inclúi'l portal web Go.com, Infoseek que foi un motor de busca mercáu en 1998, y los sos sitios líderes Disney.com, ABCNews.com and Movies.com. internacional.

Organizaciones filiales[editar | editar la fonte]

  • Tv azteca: Afilia a Disney Club, programa fechu en Méxicu y dellos conteníos pal so doblaxe al castellán.

Artistes de Walt Disney Records[editar | editar la fonte]

Disney Parks y Resorts[editar | editar la fonte]

Ésta división foi formada en 1955 cola fundación del parque Disneyland n'Anaheim y opera los parques temáticos en funcionamientu de Disney:

Disney Consumer Products[editar | editar la fonte]

Ésta división empezó a operar en 1928 como Disney Merchandising (Comercializadora Disney) cuando a Walt Disney averóse-y un home de negocios pa solicita-y una llicencia p'asitiar la imaxe de Mickey Mouse nun pizarrón pa neños, anguaño los productos llicenciaos por Disney cubren una amplia gama de productos que va dende xuguetes hasta artesaníes, pasando por electrónicos y alimentos y estrémase de siguiente forma.

  • Disney Consumer Products
  • Disney Stores
  • Disney - Teletoon Products
  • Disney Interactive Studios
  • Club Penguin (páxina n'internet acomuñada con Disney Records).

Historia[editar | editar la fonte]

1923-1933[editar | editar la fonte]

1934-1943[editar | editar la fonte]

1941: Empieza la segunda fuelga d'animadores (la primera asocedió en Fleischer Studios en 1937); Como USA entra na Segunda Guerra Mundial, l'estudiu empieza la producción de material propagandístico y moral pal gobiernu.

  • 1942: Estrenu de la película Bambi.
  • 1943: Walt Disney Company casi cerraba les sos puertes por cuenta de la IIGM.

1944-1953[editar | editar la fonte]

  • 1944: La compañía tien pocos activos en caxa; y de resultes llanza un re-edición de Snow White and the Seven Dwarfs, xenerando un importante beneficiu a la compañía.
  • 1945: L'estudiu llanza'l so primer actor vivu (non animáu) pa una película, James Baskett, y conviértese nuna estrella como Tíu Remus en Song of the South.
  • 1949: L'estudiu empieza la producción de películes totalmente en direuto con La isla de l'ayalga.
  • 1950: Sale al aire Una hora nel país de les Maravíes, primer serie de televisión de Disney.[2]
  • 1950: Estrénase'l llargumetraxe La Cenicienta.
  • 1952: El 16 d'avientu, Walt Disney funda WED Enterprises al envís de llanzar parques temáticos.
  • 1953: El 6 d'abril, Walt Disney funda Retlaw Enterprises pa tener control esclusivu sobre los derechos del so nome. Darréu va operar sobre ciertes atraiciones dientro de Disneyland, ente elles tiense'l monorraíl y el tren de Disney' (Disneyland Railroad). Estrénase The Simple Things, l'últimu curtiumetraxe clásicu de Mickey Mouse.

1954-1963[editar | editar la fonte]

  • 1954: Walt Disney Company camuda de propiedá privada a propiedá pública.
  • 1954: L'estudiu funda Buena Vista Distribution al envís de distribuyir les sos películes; empiezu del programa de TV denomináu: Disneyland.
  • 1955: Ábrese Disneyland n'Anaheim. Walt Disney Productions ye propietaria d'un 34,5% de Disneyland, Inc. amontando la so propiedá hasta un 65,5% en 1957, nesi entós merca'l restu de les aiciones a ABC en 1960.
  • 1959: Disney llanza la película animada La bella durmiente.
  • 1961: L'estudiu llanza les llicencies y los derechos sobre Winnie the Pooh; créase una subsidiaria internacional denomada Buena Vista International.
  • 1961: Empieza'l desenvolvimientu de Mary Poppins (nel 2013 realizóse Saving Mr. Banks, que trata sobre esti desenvolvimientu y dellos problemes qu'hubo).

1964-1973[editar | editar la fonte]

1974-1983[editar | editar la fonte]

1984-1993[editar | editar la fonte]

  • 1984: Créase la empresa Touchstone Pictures; L'estudiu escapa d'una compra por Saul Steinberg, Roy Edward Disney y los sos socios de negociu. Stanley Gold destitúi del cargu de CEO a Ron W. Miller, reemplazándolo por Michael Eisner y Frank Wells. Resultancia del primer Save Disney de Roy E. Disney.
  • 1985: L'estudiu empieza a faer curtios animaos pa la televisión, empezando por Adventures of the Gummi Bears y The Wuzzles. En cintes de video llanzar por primer vegada Pinocho, y conviértese nun súper-ventes.
  • 1986: la compañía camuda de nome de Walt Disney Studios a The Walt Disney Company el 6 de febreru.
  • 1987: La compañía y el gobiernu francés roblen un alcuerdu por que pueda crease el primer Disney Resort n'Europa, empieza'l proyeutu Euru Disney.
  • 1989: Llánzase La serenita. Disney ufierta una fuerte suma de dineru pola compra de los personaxes de Jim Henson, Los Muppets. Abre los Walt Disney-MGM Studios en Walt Disney World.
  • 1990: Estrenar en TV The Muppets en Walt Disney World, pero Jim Henson muerre y el tratu nunca se cierra.
  • 1991: Beauty and the Beast ye'l primer filme animáu en ser nomáu a un Óscar a Meyor Película.
  • 1991: La compañía cotiza na Bolsa de Valores de Nueva York (BNNY).
  • 1992: El revesosu parque d'Euru Disney Resort abre pela rodiada de París, Francia.
  • 1993: Disney adquier l'estudiu independiente de películes llamáu Miramax Films; La mercadotecnia de Winnie the Pooh escósase, y ellabórense productos de Mickey Mouse per primer vegada.

1994-2003[editar | editar la fonte]

  • 1994: El parque Euru Disneyland se renombra como Disneyland París, Frank Wells muerre nun accidente aereu, Jeffrey Katzenberg arrenuncia debíu al refugu de Eisner de que dirixa los estudios d'animación y funda Dreamworks SKG. Planes pa Disney America en Virgina, California o Ciudá de Méxicu son abruptamente paraos ensin esplicación dalguna.
  • 1994: Estrénase The Lion King, película onde Elton John gana'l Óscar a Meyor cantar orixinal, por componer Can you Feel The Love Tonight pa la película.
  • 1995: N'ochobre la compañía contrata a Michael Ovitz como presidente, Disney llanza so un alcuerdu con Pixar Animation Studios la primer película en CGI, Toy Story.
  • 1995: Disney merca la canal deportiva ESPN.
  • 1995: Disney crea la productora cinematográfica Disney Family Studios.
  • 1995: HBO Olé consigue los derechos de exclusividad pal estrenu en televisión de los filmes del so subsidiaria Buena Vista International.
  • 1996: Les empreses ayenes a Walt Disney se renombran sol sellu Disney Enterprises, amás adquier Capital Cities/ABC. Michael Ovitz ye despidíu so un "alcuerdu mutuu" de millonarios costos pa la empresa.
  • 1997: The Walt Disney Company rellanza les series antolóxiques de nuevu, esta vegada en formatu DVD.
  • 1997: Cloverway y Buena Vista se alían a Toei Animation pal estrenu en cines (esclusivu pa Llatinoamérica) de la película de la serie anime Dragon Ball Z: "La Batalla más grande del mundu esta por empezar", sol nome de "Dragon Ball Z: La Película".
  • 1998: Inaugúrase Animal Kingdom en Walt Disney World. Disney robla un contratu de 5 películes con Pixar, la primera d'elles ye A Bug's Life. Disney alcuerda con Canal Satélite Digital el llanzamientu n'esclusiva de Disney Channel España. Estrénase la película Mulan.
  • 1999: Estrénase la película animada Tarzán, que ye la postrera del "renacencia de Disney".
  • 2000: Robert Iger toma'l puestu de Presidente y COO. Relláncense los clásicos de Disney en DVD sol sellu Masterpieces.
  • 2000: L'Asociación Internacional de Radiodifusión (AIR) convertir en miembru de la Radiodifusora Disney.
  • 2000: Estrénase Disney Channel pa Llatinoamérica y España.
  • 2001: Disney Channel y la ABC convertir en miembros de la Organización de Televisión Iberoamericana (OTI).
  • 2001: Disney California Adventure y Tokyo Disney abren les sos puertes al públicu.
  • 2001: Disney merca la Fox Family Worldwide (enantes conocida como Fox Kids Worldwide) y los sos subsidiarias Fox Kids y Saban Entertainment por 3.300 millones de dólares, dexándo-y a Disney una cifra de más de 81 millones de televidentes. Nesta venta adquiriéronse tamién los contratos con otres empreses como Toei Company y el so subsidiaria Toei Animation, según los derechos de les producciones xaponeses y estauxunidenses Super Sentai Series y Digimon, los derechos de la saga Power Rangers y de toes y cada una de les producciones televisives de Saban Entertainment tales como les series de TV de los años 90 de Marvel Comics.
  • 2002: Rematada totalmente la compra de Fox Family Worldwide, esti grupu ye renombráu como ABC Worldwide según el so subsidiaria Saban Entertainment ye renombrada como BVS Entertainment.
  • 2002: Walt Disney Studios abre cerca de Disneyland París, onde l'área entera ye rebautizada como Disneyland Resort París. Disney remata les negociaciones p'adquirir los derechos y formatos de la serie Mighty Morphin Power Rangers.
  • 2002: Estrenar por ABC Kids les series Power Rangers Wild Force (Peracaba serie de la llamada "Yera Post-Zordon" de la serie, estrenada orixinalmente por Fox Kids y tamién ye la última serie de Power Rangers producida por MMPR Productions) y Digimon Frontier. Los derechos reservaos y la distribución internacional d'estos dos series yeren propiedá de Disney.
  • 2002: Estrénase'l videoxuegu Kingdom Hearts, un trabayu conxuntu ente The Walt Disney Company y Square Soft. Ye la primer vegada que Disney axuntar con Square pa realizar un trabayu conxuntu.
  • 2003: Realízase la producción de la serie Power Rangers Ninja Storm, que ye la primer xeneración de la saga que nun ye producida por MMPR Productions nin tampoco ye creada nin pre-producida por Saban Entertainment. Tamién ye la primer xeneración de la saga que ye producida en Nueva Zelanda y non nos Estaos Xuníos (empezando asina la llamada "Yera Disney" de la saga).
  • 2003: Roy Disney arrenuncia al puestu de direutor del estudiu d'animación y de la mesa directiva, alegando les mesmes razones que hai 26 años xunto con Stanley Gold, empecipien la campaña Save Disney 2, qu'esixía l'arrenunciu de Michael Eisner. Disney llanza la so primer película clasificada PG-13 per parte de l'Asociación Cinematográfica d'Estaos Xuníos, denomada Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl.
  • 2003: Disney robla un contratu con una cadena de televisión de Canadá, Family Channel (operáu per Astral Media), pa emitir series orixinales de Disney Channel.

2004-2013[editar | editar la fonte]

2014-2021[editar | editar la fonte]

2014: Los estudios Disney anuncien el live-action de la villana de La bella durmiente (película de 1959) llamada Maleficent (película)

Directivos[editar | editar la fonte]

Actual Mesa Directiva[editar | editar la fonte]

  • Susan Arnold
  • John E. Bryson
  • John S. Chen
  • Judith L. Estrin
  • Robert Iger (CEO)
  • Fred H. Langhammer
  • Aylwin Lewis
  • Mónica Lozano *

Robert Matschullat

Divisiones[editar | editar la fonte]

Presidentes de la Mesa[editar | editar la fonte]

  • 1945-1960: Walt Disney
  • 1964-1971: Roy O. Disney
  • 1971-1980: Donn Tatum
  • 1980-1983: E. Cardon Walker
  • 1983-1984: Raymond Watson
  • 1984-2004: Michael Eisner
  • 2004-2007: George Mitchell
  • 2007-presente: John E. Pepper Jr.

Direutores xenerales[editar | editar la fonte]

  • 1968-1971: Roy O. Disney
  • 1971-1976: Donn Tatum
  • 1976-1983: E. Cardon Walker
  • 1983-1984: Ron W. Miller
  • 1984-2005: Michael Eisner
  • 2005-presente: Robert Iger

Presidentes de Disney[editar | editar la fonte]

  • 1940-1945: Walt Disney
  • 1945-1968: Roy O. Disney
  • 1968-1971: Donn Tatum
  • 1971-1977: E. Cardon Walker
  • 1980-1984: Ron W. Miller
  • 1984-1994: Frank Wells
  • 1994-1995: Michael Eisner
  • 1995-1997: Michael Ovitz
  • 2000-2016: Jennifer Lichwarski
  • 2016-: Joe Does

Direutores executivos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]