Santa Cristina de Ḷḷena

Coordenaes: 43°07′38″N 5°48′52″W / 43.12733°N 5.81431°O / 43.12733; -5.81431
De Wikipedia
Santa Cristina de Ḷḷena
 Patrimoniu de la Humanidá UNESCO
Bien d'Interés Cultural
ilesia, monumentu y Ermita
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Ḷḷena
Coordenaes 43°07′38″N 5°48′52″W / 43.12733°N 5.81431°O / 43.12733; -5.81431
Santa Cristina de Ḷḷena alcuéntrase n'Asturies
Santa Cristina de Ḷḷena
Santa Cristina de Ḷḷena
Santa Cristina de Ḷḷena (Asturies)
Historia y usu
Apertura852
Orixe del nome Cristina de Bolsena (es) Traducir
Relixón catolicismu
Diócesis Archidiócesis d'Uviéu
Dedicación Cristina de Bolsena (es) Traducir
Arquiteutura
Estilu Arte asturianu
arte prerrománicu
Anchor 12 m
Llargor 16 m
Patrimoniu de la Humanidá
Criteriu (i), (ii) y (iv)
Referencia 312-003
Rexón Europa y América del Norte
Inscripción )
BIC RI-51-0000050[1]
Cambiar los datos en Wikidata

Santa Cristina de Ḷḷena ye una ilesia prerrománica asturiana, construyida a mediaos del sieglu IX y asitiada nel conceyu de Ḷḷena, nel Principáu d'Asturies.

Situación[editar | editar la fonte]

Vista esterior.

Atópase a 35 km al sur d'Uviéu y a 3,5 de La Pola Ḷḷena pola A-66, (salida a Campumanes per Vega del Rei) nuna llomba de la parroquia de Felgueras cercana a Vega del Rei que domina'l valle del ríu Ḷḷena. Esiste un apeaderu del ferrocarril de la Renfe, bien cercanu a Santa Cristina (La Cobertoria) que s'usa como centru d'estudios del estilu Prerrománicu Asturianu.

L'accesu piatonal más cómodu ye un camín que'l so tránsitu atopase acutáu a vehículos de ruedes, sacante residentes, propietarios de finques y servicios.

Historia[editar | editar la fonte]

Puede corresponder probablemente a l'antigua fundación del San Pedro y San Pablo de Felgueras del sieglu VII, siendo'l so orixe visigodu. La estructura actual construyóse nel sieglu IX, añu de 852, sol reináu de Ramiro I, polo que se clasifica como ramirense al igual que los monumentos del Naranco.

El 28 de payares de 1793 Gaspar Melchor de Xovellanos llega a la Ilesia en caballu, afayase extasiáu y realiza sobro'l terrén unos dibuxos. Esti momentu sería fundamental pa la conocencia xeneral de la Ilesia. [cita [ensin referencies]

Foi catalogada como Monumentu Históricu Artísticu en 1885[2]. L'Academia de la Historia pidiera "col mayor interés al Gobiernu la declaración de monumentu nacional, como únicu mediu de salvar la ermita del deplorable estáu en que se topa". Dos años dempués, en 1887, aprobaríase'l proyeutu de les obres a cargu del arquiteutu Ricardo Velázquez, por importe de 15.334,5 pesetes.[3] En 1919 fixéronse nueves obres, al paecer de poca importancia .[4]

Mas importantes fueron les actuaciones de mediaos del sieglu XX. En payares de 1950 aprobaríense obres d'urxencia por importe de 5.000 pesetes a cargu del arquiteutu Luis Menéndez Pidal.[5] El mesmu tituláu realizaría, por importe de 20.000 pesetes, les obres definitives .[6] Consistiríen fundamentalmente nuna escavación a la entrada del monumentu para rebaxar el terrén y torgar la entrada d'agua nel interior del mesmu, terminar la espadaña del campanariu y efectuar un completu reteyo, recibiendo llimes y caballetes con morteru mistu.

La tradición oral diz que mientres la revolución d'Asturies de 1934 los mineros utilizaron la Ilesia de parapetu pa defendese de les fuerces gubernamentales. Un proyectil afectaría a la esquina suroeste, la puerta de la cortil y parte de la bóveda .[7] De ser asina, ye probable que les obres de 1950 acometieren los arreglos pendientes.

La comunidá autónoma del Principáu d'Asturies llendaría la redolada de protección de la Ilesia en 2009 .[8] A cargu de la mesma realizaríense nueves obres en 2012 .[9] Consistieron na meyora de la cubrición y el refuerzu y restauración de les parés del templu. Amás, camudáronse les cristaleres de la ilesia y ameyoróse la redolada.[10]

La Unesco declaró la Ilesia de Santa Cristina de Ḷḷena Patrimoniu de la Humanidá n'avientu de 1985.[11]

Arquiteutura[editar | editar la fonte]

Planta de la ilesia.

Esti pequeñu edificiu con planta de cruz griega, inhabitual na arquiteutura asturiana, sigue los parámetros tradicionales: consta de cinco segmentos en forma cuadrangular, definíos polos arcos torales que se sofiten nuna arquería ciega que percuerre los murios llaterales, siendo ún d'ellos, el más grande, el que conforma la nave principal del templu. El suelu atopase a dos altores cola entrada más baxa respectu al altar. El tipu de bóveda usada ye la bóveda de cañón que fuelga sobro arcos torales reforzaos nel esterior por contrafuertes.

Ta dotada de nártex y de iconostasis, formáu por trés arcos de piedra que apoyen sobro cuatro capiteles coles sos respectives cuatro columnes de mármol cerraes por celosías calaes en forma rectangular, que dixebra'l presbiteriu de la nave principal. No fondero puede vese el iconostasio que sigue les pautes del arte de Ramiro I anque pueden contemplase motivos visigodos na decoración.

Fiesta[editar | editar la fonte]

La nave y la capiya.

Celébrase una tradicional romería con misa n'honor a Santa Cristina nel esterior del templo tolos años l'últimu domingu de xunetu a les 12:30. Alleguen a ella los habitantes de los pueblos y caseríos cercanos. Al rematar la misa hai una puya de panes que s'ufierta n'honor a la santa. Esto denómase "la puya'l ramu".

Visites[editar | editar la fonte]

La ilesia puede visitase de martes a domingos. Los llunes ta cerrada. El mes de payares ta cerrada por vacaciones.

Los horarios de visita son:

  • ente avientu y marzu, de 11:00 a 13:00
  • ente abril y ochobre, de 11:00 a 13:00 y de 16:30 a 18:30

Los teléfonos de contautu son: (+34) 985 490 525 y (+34) 609 942 153

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]