Partíu Socialista del País Valencianu

De Wikipedia
Nun confundir col antiguu partíu Partit Socialista del País Valencià.
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Acrónimu PSPV-PSOE
Presidente Juana Serna
Secretaría xeneral Ximo Puig
Voceru/a Manuel Mata (nes Cortes Valencianes)
Fundación 1978
Sede Cai Blanqueries, 4 (Valencia)
Estáu  España
Ideoloxía política

Socialdemocracia
Progresismu
Constitucionalismu
Rexonalismu

Federalismu
Posición nel espectru Centro-Izquierda
Organización de mocedá Q11929240 Traducir
Páxina web www.socialistesvalencians.org
Cambiar los datos en Wikidata

El Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) (en castellán Partíu Socialista del País Valencianu-PSOE) ye'l nome de la federación del Partíu Socialista Obreru Español na Comunidá Valenciana (España), nacida de la confluencia de la federación valenciana del PSOE y la federación valenciana del PSP col antiguu Partit Socialista del País Valencià en 1978.

Foi'l partíu políticu más votáu na Comunidad Valenciana hasta les eleiciones xenerales de 1993, nes que se vio superáu pol Partíu Popular, que ganó toles eleiciones celebraes dende entós. Consiguió mayoría absoluta nes Cortes Valencianes nes eleiciones de 1983 (51 diputaos) y 1991 (45 diputaos). Na llexislatura 1987-1991 gobernó en minoría (42 diputaos) col sofitu parllamentariu puntual de la coalición EUPV-UPV y, en delles ocasiones, del CDS. Foi tamién la primer fuercia municipal de la Comunidad Valenciana hasta'l 1995.

Anguaño nes Cortes Valencianes ye la segunda fuercia más votada nes eleiciones autonómiques de 2015 (23 diputaos), pero'l so líder Ximo Puig foi investido President de la Generalitat, en coalición con Coalició Compromís y col sofitu de Podemos. Nes distintes eleiciones que se celebraron desque ye la segunda fuercia político, llogró 32 diputaos en 1995, 35 en 1999 y 2003, 38 en 2007 y 33 en 2011. Nes eleiciones llocales de 2011 llogró 1.885 conceyales, foi la segunda fuercia más votada y cuenta coles alcaldíes de Benidorm, Alcói, Villarreal, Mislata, Onteniente, Xàbia y Alaquàs, ente los conceyos de más de 30.000 habitantes, amás de participar nos gobiernos llocales d'Orihuela, Burjassot]] y Villena.Nes Eleiciones municipales d'España de 2015 El PSPV-PSOE caltiénse como segunda fuercia más votada y con 1.836 conceyales recupera'l poder municipal que perdiera en 2011, bien gobernando en solitariu, bien por aciu pactos col restu de fuercies progresistes. Ente los conceyos de más de 30.000 habitantes cunta coles alcaldíes de Castellón de la Plana, Alicante, Alcói, Villarreal, Mislata, Onteniente, Xàtiva, Paterna, Burjassot]], Torrent, Xirivella, Aldaia, Alaquàs, Gandia, Dénia, Xàbia, Elx, San Vicente del Raspeig, Elda, Petrel, Villajoyosa, Santa Pola, Burriana y Vall de Uxó; amás de participar nos gobiernos municipales de ciudaes como Valencia o Alzira. Los comicios llocales del 2015 dexaron al PSPV recuperar numberosos feudos tradicionales que perdiera a manes del PP y arrampuñar los suyos a los populares, vuelven a manes socialistes, o se caltienen, numberoses ciudaes del llamáu "petrina colorada" de Valencia". Asina mesmu, el PSPV-PSOE consigue con un pactu ente les izquierdes la Diputación Provincial de Valencia que'l so presidente ye Jorge Rodríguez Gramaje alcalde de Onteniente.[1]

Historia[editar | editar la fonte]

Tres la derrota de Joan Lerma nes eleiciones autonómiques del 1996, y la salida del PSPV de la Generalitat Valenciana, ábrese una crisis interna pol lideralgu del partíu. El socesor del ex-presidente Lerma, l'ex-conseller d'Educación, Joan Romero González, ye escoyíu nuevu secretariu xeneral en 1997, pero dimitiría dos años más tarde por causa de les constantes guerres ente les families polítiques del partíu y los duros ataques personales que recibió nel exerciciu del so cargu como secretariu de los socialistes valencianos. Tres la so dimisión, l'ex-ministru Antoni Asunción ye escoyíu nuevu secretariu xeneral de la Federación Socialista Valenciana y nuevu candidatu a la presidencia de la Generalitat pa los comicios de 1999.

Puestu n'entredichu por dalgunos medios de comunicación, que denunciaron un posible tratu de favor per parte d'una empresa constructora na reforma de la so casa, Joan Ignasi Pla, secretariu xeneral, presentó la so dimisión el 18 d'ochobre de 2007. Pa cubrir el vacíu de poder nel partíu, el secretariu d'organización del PSOE, José Blanco, nomó una xestora al mandu de la cual punxo al ex presidente de la Generalitat Valenciana Joan Lerma.

Con vistes a les eleiciones autonómiques de 2011, l'ex-ministru Antonio Asunción plantegó-y al secretariu xeneral Jorge Alarte unes primaries nes cualos, foi ganáu pol exalcalde de Alaquàs. Dempués del descensu de votos nes eleiciones de dichu añu con Alarte como candidatu, en 2012 volvieron convocase primaries pa escoyer el secretariu xeneral de la organización, con Jorge Alarte y Ximo Puig como candidatos. Fueron ganaes col 61% de los votos por Ximo Puig, que se convirtió nel nuevu secretariu xeneral del PSPV-PSOE.[2] El 8 de marzu de 2014, la federación valenciana convertir en pionera de primaries abiertes (militantes y simpatizantes) dientro del socialismu español. Dos aspirantes, l'alcalde de Faura (Toni Gaspar Ramos) y el secretariu xeneral del PSPV (Ximo Puig Ferrer), enfrentar na carrera por aspirar a la presidencia de la Generalitat Valenciana. El secretariu xeneral imponer al aspirante de "El camp de Morvedre" col 69% de los votos, con una participación del 83% sobre un censu de 67.000 persones, ente afiliaos, simpatizantes (población mayor de 16 años que s'inscribió pa poder exercer el sufraxu nes primaries) y miembros de mozos socialistes. En 2015, tres los comicios, el PSPV caltiénse como segunda fuercia más votada y consigue les alcaldía de ciudaes importantes, la presidencia de la Generalitat Valenciana y la Diputación de Valencia, tres 20 años na oposición.

Nes Eleiciones xenerales del 2015, el PSPV-PSOE queda apostráu a la tercer posición en produciéndose el "sorpasso" de la coalición Compromís-Podem És el moment, a pesar del poder políticu que llogró arriendes de los comicios de mayu, tanto a nivel autonómicu como llocal, daqué que nun pasara hasta la fecha. De resultes de los socesivos "llombaes" nes urnes, el PSPV-PSOE decidió faer un exerciciu de reflexón interna p'analizar los resultaos eleutorales y recuperar l'enfotu de les ciudadanes y los ciudadanos nes grandes ciudaes y ente los mozos, que ye, d'últimes, onde'l Partíu Socialista Obreru Español vien flaqueando, y más col conxuntu de tresformamientos sociales, polítiques y económiques que se producieron tres la crisis económica de 2007, según la irrupción de nueves formaciones polítiques como Podemos. Nun lo tien fácil, una y bones el PSPV compite pola hexemonía de la izquierda con delles formaciones como Compromís, quien apuesta esta privilexada posición a los socialistes, Podemos y EUPV, anque magar esta postrera viose fagocitada poles dos fuercies anteriores, inda retién parte del electoráu d'izquierdes nel País Valencianu.

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones Candidatu Votos % de votos Escaños Posición
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 1983 Joan Lerma 982.567 51,41 51
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 1987 Joan Lerma 828.961 41,28 42
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 1991 Joan Lerma 860.429 42,85 45
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 1995 Joan Lerma 804.463 33,98 32
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 1999 Antoni Asunción 768.548 33,91 35
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 2003 Joan Ignasi Pla 874.288 35,95 35
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 2007 Joan Ignasi Pla 838.987 34,49 38
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 2011 Jorge Alarte 684.893 27,5 33
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 2015 Ximo Puig 505.186 20,3 23
Evolución del númberu d'escaños nes Cortes Valencianes
Circunscripción / Año 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Alicante 17 14 16 12 12 12 14 12 9
Castellón 14 11 11 8 9 9 10 9 6
Valencia 20 17 18 12 14 14 14 12 8
TOTAL 51 42 45 32 35 35 38 33 23

Valencia[editar | editar la fonte]

Nos conceyos[editar | editar la fonte]

Evolución del númberu de conceyales del PSOE nes principales ciudaes de la provincia de Valencia
Conceyu / Añu 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Valencia 13 13 8 11 12 12 8 5
Torrent 13 16 11 13 15 11 9 9
Gandia 10 11 10 12 10 12 10 7
Paterna 11 11 7 9 10 8 7 6
Sagunto 8 11 8 7 7 6 5 3
Alzira 10 11 4 5 7 5 4 4
Burjassot]] 11 12 10 12 11 9 8 8
Onteniente 7 8 7 7 5 9 7 14
Aldaia 13 14 10 12 13 11 8 8
Alaquàs 8 11 9 11 15 13 10 9
Xàtiva 10 10 6 7 7 7 6 7
Xirivella 10 11 9 11 10 10 7 6
Sueca 7 5 5 7 8 4 4 5
Algemesí 8 11 8 11 9 7 6 5

En negrina cuando'l PSPV-PSOE foi la fuercia más votada.

Evolución del númberu de conceyales del PSOE nos conceyos de la provincia de Valencia
Añu 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Conceyales 1302 1360 1097 1065 1078 1089 979 948

Castellón[editar | editar la fonte]

Nos conceyos[editar | editar la fonte]

Evolución del númberu de conceyales del PSOE nes principales ciudaes de la provincia de Castellón
Conceyu / Añu 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Castellón de la Plana 12 13 8 10 10 12 9 7
Villarreal 12 11 9 7 6 8 8 13
Burriana 11 8 7 8 7 8 7 6
Vall de Uxó 5 10 7 7 8 8 7 6
Vinaròs 8 9 9 7 8 7 6' 4
Benicarló 9 7 6 4 6 7 6 7
Almazora 12 11 9 13 11 9 8 9
Onda 10 12 11 10 12 10 8 8
Benicàssim 2 2 2 3 6 8 5 3

En negrina cuando'l PSPV-PSOE foi la fuercia más votada.

Evolución del númberu de conceyales del PSOE nos conceyos de la provincia de Castellón
Añu 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Conceyales 561 532 453 372 403 412 377 376

Alicante[editar | editar la fonte]

Nos conceyos[editar | editar la fonte]

Evolución del númberu de conceyales del PSOE nos conceyos de la provincia d'Alicante
Añu 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Conceyales 644 677 594 589 583 568 531 508
Evolución del númberu de conceyales del PSOE nes principales ciudaes de la provincia d'Alicante
Conceyu / Añu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Alicante 13 19 12 12 10 11 12 14 8 6
Elx 14 14 14 16 11 14 15 13 12 8
Torrevieja 9 12 6 7 6 6 8 7 6 4
Orihuela 5 9 4 6 7 5 4 7 6 8
Benidorm 7 12 10 11 7 11 11 12 11 7
Alcói 11 18 15 16 11 10 8 9 7 9
Elda 10 17 12 11 9 13 11 9 8 9
San Vicente 8 14 7 9 8 9 7 7 6 5
Elda 10 17 12 11 9 13 11 9 8 9
Dénia 7 10 8 6 6 4 7 9 8 7
Petrel 9 15 11 12 10 7 5 5 6 6
Villena 8 11 7 9 5 6 8 7 4 3
Villajoyosa 6 14 11 12 9 6 7 7 5 6
Santa Pola 7 11 9 7 6 8 8 6 5 4
Xàbia 5 9 6 4 4 3 5 4 6 14
Crevillente 7 7 9 8 5 4 4 5 3 3

En negrina cuando'l PSPV-PSOE foi la fuercia más votada.

Persones destacaes[editar | editar la fonte]

  • Sandra Gómez López, (València, 1985). Anguaño ye Primer Teniente d'Alcalde y Voceru del Conceyu de Valencia, y Secretaria Xeneral del PSPV-PSOE na ciudá de Valencia. Amás, anguaño, desempeña les funciones de conceyal del área de desenvolvimientu económicu y sostenible.
  • Josep Lluís Albiñana (Valencia,1943) Foi'l presidente Conseyu de Fuercies Polítiques del País Valencianu el tamién llamáu Consell Pre-autonòmic. Yera miembru de l'ala nacionalista del Partíu Socialista del País Valencianu, abandonó'l PSPV-PSOE tres desavenencies con miembros de los sos partíu ente los que s'atopaben Joan Lerma. Anguaño ye candidatu al Senáu por Compromís-Podemos.
  • Alfons Cucó (Valencia, 19 de xunetu de 1941 - 26 d'ochobre de 2002), historiador y políticu.
  • Antonio García Miralles (Alicante, 15 de xunetu de 1942). Primer presidente de les Corts Valencianes, exerció'l so cargu dende 1983 hasta 1995. Diputáu nel Congresu per Alicante y senador hasta 2007. Foi presidente del PSPV mientres la secretaria xeneral de Lerma. Foi unu de los componentes de la comisión redactora de l'Estatut, amás de tener responsabilidá institucional mientres la transición nel Consell Preautonòmic del País Valencià, presidíu por Josep Lluís Albiñana.
  • Joan Lerma i Blasco (Valencia, 15 de xunetu de 1951), primer presidente democráticu de la Generalitat Valenciana de 1982 a 1995 (primero escoyíu poles Cortes Valencianes). Anguaño ye senador por Valencia por designación de les Corts (dende 1995).
  • Ximo Puig (Morella, 4 de xineru de 1959) séptimu presidente democráticu de la Generalitat Valenciana y segundu del PSPV-PSOE en 20 años. Ostenta'l cargu dende'l 28 de xunu de 2015. Foi alcalde de Morella de 1995 a 2012, y anguaño ye Secretariu de Reformes Democrátiques del PSOE.
  • Jorge Rodríguez Gramage, alcalde d'Onteniente y presidente de la Diputación Provincial de Valencia colos votos de PSPV-PSOE, Compromís, EUPV y Valencia de mancomún. 20 años dempués de la salida del PSPV de la institución, Rodrígueza recupera'l cargu pal Partíu Socialista convirtiéndose nel presidente más nuevu de la corporación, y ye, de la mesma, un referente pal socialismu valenciano de cara a los años próximos.
  • Jorge Alarte (Alacuás, 19 d'ochobre de 1973), foi alcalde de la llocalidá de Alacuás dende 1999 hasta 2009. En 2008 vence al candidatu Ximpo Puig na carrera pola secretaría xeneral de los socialistes valencianos per un marxe de 20 votos. Ostentó'l cargu hasta 2012, cuando nel congresu celebráu n'Alicante pierde la secretaría a manes de Ximo Puig poles resultancies llograos nes eleiciones a les Cortes Valencianes de 2011.
  • Joan Ignasi Pla (Atzeneta d'Albaida, Valencia, 31 de xunetu de 1959) foi secretariu d'organización dende 1997 a 1999. Dichu añu foi escoyíu secretariu xeneral, pero problemes ente les families polítiques del partíu forzaron la so dimisión 48 hores dempués de la so eleición. Nel añu 2000 ye escoyíu diputáu nel Congresu de los Diputaos y presenta la so candidatura pa postulase líder del PSPV-PSOE, cargu qu'ostentaría hasta 2007. En 2003 y 2007 foi candidatu a la presidencia de la Generalitat Valenciana, siendo derrotáu en dambes ocasiones pol popular Francisco Camps. El 18 d'ochobre de 2007 dimite del so cargu por un presuntu casu de corrupción política. Anguaño ye miembru del Conseyu Xurídicu Consultivu de la Comunidá Valenciana.
  • Vicent Vercher i Garrigós, alcalde de l'Alcúdia de Crespins dende 1979 hasta 1999 y presidente de la Diputación Provincial de Valencia. Vercher foi mientres enforma tiempu un dirixente de referencia nel Partíu Socialista y la figura más importante de la contorna La Costera. Foi cesáu como asesor de la Federación Valenciana de Conceyos y Provincies en metá de la guerra interna pol lideralgu del PSPV-PSOE ente Alarte y Asunción, dando'l so sofitu a esti postreru.
  • Joan Romero González (Albacete, 1953), foi Conseller d'Educació en 1993 hasta 1995, mientres el gobiernu de Lerma, diputáu nel Congresu de los diputaos hasta l'añu 1999 y secretariu téunicu del Ministeriu d'Educación d'España, mientres el gobiernu de Felipe González. Tres la perda de la Generalitat polos socialistes, Joan Romero ganó les primaries del PSPV y gue escoyíu secretariu xeneral de los socialistes valencianos, en 1999 dimitió d'esti cargu en metá de la guerra ente families que lu llevó a tomar la decisión d'abandonar la militancia nel añu 2000 cansáu d'un conflictu interminable. Anguaño ye caderalgu de Xeografía Humana na Universidá de Valencia y trabaya, o collaboró, en diversos proyeutos d'investigación tantu n'España como nel País Valencianu y la Xunión Europea.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]