Operación Dinamo

Coordenaes: 51°02′00″N 2°22′00″E / 51.033333333333°N 2.3666666666667°E / 51.033333333333; 2.3666666666667
De Wikipedia
Operación Dinamo
Parte de batalla de Francia (es) Traducir
Fecha 26 mayu 1940 → 4 xunu 1940
Llugar Dunkerque, Francia Bandera de Francia
Coordenaes 51°02′00″N 2°22′00″E / 51.033333333333°N 2.3666666666667°E / 51.033333333333; 2.3666666666667
Causes Arrequexamientu de les tropes aliaes pol exércitu alemán.
Resultáu Parcial escape aliáu
Belixerantes
Bandera de Alemaña nazi Alemaña nazi Bandera de Francia Francia
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera de Bélxica Bélxica
Comandantes
Bandera d'Alemaña Gerd von Rundstedt
Bandera d'Alemaña Hermann Göring
Bandera de Francia Maxime Weygand
Bandera del Reinu Xuníu John Vereker Gort
Baxes
Bandera de Alemaña nazi 132 aviones de la Luftwaffe Bandera del Reinu Xuníu 6 destructores fundíos
Bandera de Francia 3 destructores fundíos
19 destructores estropiaos
200 navíos fundíos
200 navíos estropiaos
Bandera del Reinu Xuníu 100 tanques
Bandera del Reinu Xuníu 177 aviones
~35 000 prisioneros de guerra
Tol equipu y les armes pesaes
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Batalla de Francia

La Operación Dinamo (n'inglés: Operation Dynamo), tamién conocida como milagru de Dunkerque o evacuación de Dunkerque, foi una operación d'evacuación de les tropes aliaes en territoriu francés (dempués de que Francia fuera ganada pol exércitu alemán) mientres la Segunda Guerra Mundial. Tuvo llugar en Dunkerque (Francia) a finales de mayu de 1940, y foi entamada pol mariscal británicu y comandante en xefe de la Fuercia Espedicionario Británica (BEF), John Vereker Gort. La operación dexó rescatar a más de 200 000 soldaos británicos y de 100 000 franceses y belgues.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Soldaos británicos y bomberos franceses evacúen a civiles de Dunkerque ante los bombardeos de la Luftwaffe.

En 1939, tres la invasión de Polonia per parte de l'Alemaña nazi, que supunxo l'entamu de la Segunda Guerra Mundial, los británicos unviaron la Fuercia Espedicionario Británica (BEF) p'ayudar na defensa de Francia. Les tropes llegaron a Cherburgo-Octeville, Nantes y Saint-Nazaire. En mayu de 1940, la fuercia taba formada por diez divisiones pertenecientes a trés cuerpo y la so direición corría a cargu del xeneral John Vereker Gort.[1] Coles mesmes, tanto'l Exércitu belga como'l Primer, Segundu y Tercer Exércitu franceses collaboraron cola BEF.[2]

Nun principiu, el plan alemán para invadir Francia consistía nun ataque envolvente al traviés de los Países Baxos y Bélxica pa evitar los allugamientos defensivos de la llinia Maginot.[3] Sicasí, Erich von Manstein, qu'entós daquella yera xefe del Estáu Mayor del Grupu d'Exércitos A alemán, cuntaba que la operación nun consiguiría aniquilar al enemigu y solo consiguiría —como yá asocedió na Primer Guerra Mundial— un ésitu parcial, lo que desaguaría nuna guerra de trincheres. Manstein esbozó un plan distintu y unviar al Oberkommando des Heeres —l'altu mandu alemán— al traviés del so superior, el coronel xeneral Gerd von Rundstedt.[4][5] Nel so plan, Manstein suxuría que les divisiones Panzer atacaren al traviés de les arbolaes llombes de les Ardenas, onde naide los esperaría, y dempués estableciérense cabeces de pontes nel ríu Mosa pa poder llegar rápido a la canal de la Mancha. D'esta miente, los alemanes aisllaríen a los exércitos Aliaos en Bélxica y Flandes. Esta parte del plan pasó a conocese más tarde como'l Sichelschnitt.[5][6] Adolf Hitler dio'l vistu bonu a una versión daqué modificada de les idees de Manstein, conocíes anguaño como'l plan Manstein, en axuntándose con él el 17 de febreru.[7]

El 10 de mayu de 1940, Alemaña llanzó una ofensiva contra Bélxica y los Países Baxos.[8] El Grupu d'Exércitos B, sol mandu del coronel xeneral Fedor von Bock, atacó Bélxica, ente que los trés cuerpos Panzer del Grupu A empobinaos por Rundstedt dirixir escontra la canal. La BEF avanzó dende la frontera belga hasta'l ríu Dyle, onde, a partir del 10 de mayu, enfrentar a una parte del Grupu B.[9][10] Cuatro díes dempués, el 14 de mayu, cuando los belgues y franceses nun pudieron aguantar más nes sos posiciones, la BEF recibió la orde d'empecipiar la retirada escontra'l ríu Escaldia.[11] Mientres una visita realizada a París el 17 de mayu, el primer ministru británicu Winston Churchill recibió de parte del xeneral francés Maurice Gamelin, comandante en xefe de les fuercies franceses, la noticia de que los franceses destinaren toles sos tropes a los enfrentamientos que taben en cursu y que, por tanto, yá nun-yos quedaben reserves.[12] Dos díes depués, Gort axuntar col xeneral francés Gaston Billotte, comandante del Primer Exércitu francés y coordinador global de les fuercies Aliaes. Billotte desveló-y qu'a los franceses yá nun-yos quedaba tropes asitiaes ente los alemanes y el mar. Arriendes d'ello, Gort decidió de momentu que la meyor opción consistía en llevar a cabu una evacuación al traviés de la canal de la Mancha y empezó a entamar la retirada escontra Dunkerque, la llocalidá con instalaciones portuaries más cercana.[13] Arrodiada de güelgues, Dunkerque disponía d'antigües fortificaciones y cuntaba cola sablera de sable de mayor llargor d'Europa, que dexaría axuntar grandes grupos.[14] Tres dellos enfrentamientos y un intentu fallíu per parte de los Aliaos d'atacar el lladral de les fuercies alemanes el 21 de mayu n'Arrás, la BEF quedó atrapada xunto colos restos de les fuercies belgues y los trés exércitos franceses nun área asitiada na mariña norte francesa.[15][16]

Evacuación[editar | editar la fonte]

Un artilleru de la Royal Navy cubriendo a les tropes en retirada.

El 26 de mayu a les 23:30 empezó oficialmente la Operación Dinamo. So un intensu fueu d'artillería de les bateríes alemanes y bombardeos d'aparatos de la Luftwaffe, ente los que s'atopaben los Bombarderu en picáu bombarderos en picáu Stuka, miles de soldaos ingleses, franceses y belgues faíen coles na sablera, mientres siete divisiones franceses ufiertaben resistencia nos ochenta quilómetros del frente.[17]

Soldaos británicos abandonando Dunkerque.

L'Armada británica preparara una flota con cuarenta destructores y cientu trenta barcos mercantes y de pasaxeros, que teníen d'embarcar les tropes en condiciones bien precaries, pos el puertu de Dunkerque fuera afaráu pola Luftwaffe, y solo taba practicable la zona esterior mientres la marea alta. Pa tresportar a los soldaos dende la sablera hasta los barcos de la Royal Navy, que permanecíen n'alta mar defendiéndose de los bombardeos de l'aviación alemana coles sos propies bateríes antiaéreas, utilizáronse tolos medios disponibles na sablera.

A pesar de la creencia popular de que s'utilizaron pal rescate tou tipu de barcos pesqueros y de recréu disponibles nes mariñes ingleses, la operación Dinamo foi llevada de callao pola Royal Navy cola única ayuda de dellos buques mercantes. La crítica situación de Dunkerque solamente diose a conocer al públicu a la fin, na tarde del 31 de mayu, y anque los dos díes siguientes salió a la canal una flotilla de pequeños barcos, el númberu de sobrevivientes que rescataron foi bien baxu.[17]

El primer día de xunu, l'intensu bombardéu al que taben siendo sometíos los puntos d'embarque de les tropes aliaes marcó'l final de la Operación Dinamo. La operación, escurrida en principiu pa sacupar a cincuenta mil homes en cinco díes, superara les mires.

El 2 de xunu a les 3:30 a.m., l'últimu barcu partía en direición al Reinu Xuníu. El restu de les tropes britániques que quedaron en Dunkerque rindir a los alemanes, ente que les tropes franceses intentaron abrir pasu escontra'l sur, pero finalmente tuvieron que rindise.

Balance[editar | editar la fonte]

Prisioneros británicos y franceses en Veules-les-Roses, Francia, xunu de 1940.

Les perdes materiales —armamentu destruyíu o abandonáu a los alemanes— fueren cuantiosas. Sicasí, en pocu más de seis díes, sacupárase a un total de 338 872 combatientes, 215 787 de los cualos yeren británicos y otros 123 095, belgues y franceses. Casi un centenar de tanques británicos Matilda Mark I y Matilda Mark II quedaron abandonaos o destruyíos en Dunkerque.

Dende aquel día, la operación foi bautizada como El Milagru de Dunkerque.

Principales buques fundíos[editar | editar la fonte]

Les perdes más importantes de la Royal Navy fueron seis destructores:

L'Armada francesa, pela so parte, perdió trés destructores:

Referencies[editar | editar la fonte]

Cites[editar | editar la fonte]

  1. Thompson, 2011, páxs. 7 y 9.
  2. Thompson, 2011, p. 305.
  3. Melvin, 2010, p. 140.
  4. Lemay, 2010, páxs. 98-102.
  5. 5,0 5,1 Forczyk, 2010, páxs. 11-14.
  6. Melvin, 2010, p. 145.
  7. Melvin, 2010, p. 132.
  8. Shrirer, 1960, p. 713.
  9. Thompson, 2011, p. 26.
  10. Churchill, 1949, p. 33.
  11. Atkin, 1990, páxs. 74-75.
  12. Churchill, 1949, p. 47.
  13. Thompson, 2011, páxs. 64-65.
  14. Atkin, 1990, p. 123.
  15. Shrirer, 1960, p. 728.
  16. Thompson, 2011, p. 71.
  17. 17,0 17,1 Michael Campbell. Dunkirk - Battle For France. Pegasus Entertainment.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

|-}

|-}

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]