Meseta iranina

Coordenaes: 36°17′00″N 59°03′00″E / 36.28333°N 59.05°E / 36.28333; 59.05
De Wikipedia
Meseta iranina
Situación
PaísBandera de Irán Irán
Tipu meseta
Coordenaes 36°17′00″N 59°03′00″E / 36.28333°N 59.05°E / 36.28333; 59.05
Meseta iranina alcuéntrase n'Irán
Meseta iranina
Meseta iranina
Meseta iranina (Irán)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

La meseta iranina, tamién conocida como pandu persa[1][2] o pandu d'Irán, ye una formación xeolóxica alcontrada nel suroeste d'Asia, Asia meridional y la rexón d'El Cáucasu. Ye parte de la placa euroasiática que s'estiende ente la placa Arábiga y la placa india, asitiada ente los montes Zagros, nel oeste, el mar Caspiu y el Kopet Dag, al norte, l'estrechu d'Ormuz y el mar Arábigu, al sur, y el Hindú Kush, al este, pudiéndose estremar nesta llende oriental del pandu d'Irán los montes Suleimán, los montes Makrán y los montes centrales d'Afganistán.

Como una rexón histórica, inclúi Partia, Media y Persia oriental, el corazón de la Gran Persia (principalmente Irán, Afganistán y Paquistán Oeste del ríu Indo).[3] Los montes Zagros formen la llende occidental del pandu, y les sos fasteres orientales pueden incluyise nel términu. La Encyclopedia Britannica esclúi espresamente les "tierres baxes del Juzestán"[4] y caracteriza Elam como un territoriu que tomaba «la rexón dende la llanura mesopotámica hasta'l meseta iranina».[5]

Dende'l Caspiu, nel noroeste, hasta Beluchistán, nel sureste, el meseta iranina estiéndese alredor de 2.000 km. Toma la mayor parte d'Irán, Afganistán y una parte significativa de Paquistán, una rexón en llinies xenerales marcada por un cuadrángulu que les sos arestes seríen les ciudaes de Tabriz, Shiraz y Kabul y qu'algama alredor de 3,7 millones de quilómetros cuadraos. A pesar de llamase «pandu», ta lloñe de ser plana, yá que nella hai delles cadenes montascoses —siendo'l so cume'l Damavand en Elburz a 5.610 m— y depresiones —como la cuenca de Lut, al este de Kermán, n'Irán central, per debaxo de 300 metros.

Xeoloxía[editar | editar la fonte]

La rexón meseteña d'Irán primariamente formada de terrenes gondwanos acrecionarios ente la plataforma de Turan al norte y la principal avanzadura de los Zagros, la zona de sutura ente la placa arábiga que se mueve escontra'l norte y el continente euru-asiáticu, llámase'l meseta iranina. Ye una rexón xeolóxicamente bien estudiada debíu al interés xeneral na zona de choque continental, y por cuenta de la llarga historia d'Irán d'investigación en xeoloxía, particularmente en xeoloxía económica (anque les principales reserves petrolíferes d'Irán nun s'atopen nel pandu).

Xeografía[editar | editar la fonte]

El pandu persa, en xeoloxía, corresponder con una zona xeográfica al norte de les grandes petrines de montes plegaos que resulten del choque de la placa arábiga cola placa euroasiática. Nesta definición, el meseta iranina nun cubrir el suroeste d'Irán. Estender dende la provincia d'Azerbaixán Oriental nel noroeste d'Irán hasta Afganistán y el suroeste de Paquistán. Tamién inclúi partes menores de les repúbliques exsoviéticas d'Azerbaixán y Turkmenistán. Les sos cadenes montascoses pueden estremase en cinco principales subrexones:[6]

  • cadenes del noroeste d'Irán: Sabalan (4.811 m);

Nesta rexón son singulares los llagos estacionales del desiertu, o d'árees pantanoses, conocíos como hamun. Les principales depresiones de la rexón son:

Historia[editar | editar la fonte]

Na Edá del Bronce, Elam estender a lo llargo de los montes Zagros, coneutando Mesopotamia y el meseta iranina. Los reinos d'Aratta conocíos por fontes cuneiformes podíen allugase na meseta iranina central.

Na antigüedá clásica la rexón foi conocida como Persia, por cuenta de la dinastía aqueménida persa, orixinaria de la Persia en sí, o Fars.

La Erān persia media (d'onde deriva'l modernu persa Dirān) empezó a usase en referencia al estáu (más que como una denominación étnica) dende'l periodu sasánida.

Arqueoloxía[editar | editar la fonte]

Nel meseta iranina desenvolviéronse ciertes cultures prehistóriques, siendo los principales xacimientos arqueolóxicos los siguientes:

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  • Y. Majidzadeh, Sialk III and the Pottery Sequence at Tapín Ghabristan. The Coherence of the Cultures of the Central Iranian Plateau, Iran 19, 1981, 141-46.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]