María Amalia de Saxonia

De Wikipedia
María Amalia de Saxonia
Consorte de Nápoles (es) Traducir


Consorte de Sicilia (es) Traducir


Consorte de España (es) Traducir

Vida
Nacimientu Dresde[1]24 de payares de 1724[2]
Nacionalidá España [3]
Bandera de Sacru Imperiu Romanu Xermánicu Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Muerte Madrid[4]27 de setiembre de 1760[5] (35 años)
Sepultura Cripta Real del Monesteriu d'El Escorial
Causa de la muerte tuberculosis
Familia
Padre Augusto III
Madre María Josefa de Austria
Casada con Carlos III d'España (1738 – m. 1760)[6]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Línea Albertina (es) Traducir
Casa de Wettin (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu reina consorte d'España
Premios
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

María Amalia de Saxonia (María Amalia Cristina Francisca Javiera Flora Walburga; Dresde, 24 de payares de 1724 - Madrid, 27 de setiembre de 1760) foi la reina consorte de Nápoles y Sicilia (1737-1759) y d'España (1759-1760), esposa de Carlos III.

Biografía[editar | editar la fonte]

Foi fía de Federico Augusto II, príncipe-eleutor de Saxonia y dempués rei de Polonia y gran duque de Lituania (como Augusto III); y de l'archiduquesa María Josefa d'Austria, fía de José I, emperador del Sacru Imperiu.

Con apenes catorce años casóse con Carlos, entós rei de Nápoles y Sicilia, que yera'l fíu primoxénitu de Felipe V y la so segunda esposa, Isabel de Farnesio. A pesar de que se trataba d'un matrimoniu alcordáu, Amalia y Carlos caltuviéronse bien xuníos, y el rei, al enviudar, nun volvió #contraer matrimoniu. La boda #celebrar por poderes nel Palaciu de Dresde, en Saxonia, el 9 de mayu de 1738 y la celebración foi en Nápoles el 9 de xunu d'esi añu.[8]

En 1759 finó'l rei Fernandu VI d'España, hermanu de Carlos, ensin descendencia, y Amalia acompañó al so maríu a España pa ocupar el tronu. A la reina María Amalia débese-y la introducción n'España de los costume navidiega del belén o "nacencia" d'orixe napolitanu.[9]

En setiembre de 1760, apenes dos años dempués de la so llegada a España, María Amalia morrió por causa de una tuberculosis. Carlos III señaló: "En 22 años de matrimoniu, ésti ye'l primer disgustu seriu que me da Amalia".

Descendencia[editar | editar la fonte]

  • María Isabel Antonia, infanta d'España (6 de setiembre de 1740-31 d'ochobre de 1742) Morrió na infancia.
  • María Josefa Antonia, infanta d'España (20 de xineru de 1742-3 d'abril de 1742). Morrió na infancia.
  • María Isabel Ana, infanta d'España (30 d'abril de 1743-5 de marzu de 1749). Morrió na infancia.
  • María Josefa Carmela, infanta d'España (6 de xunetu de 1744-8 d'avientu de 1801). Figura importante nel cuadru de Goya, La familia de Carlos IV. Morrió ensin descendencia.
  • María Luisa, infanta d'España (13 de xunu de 1745-15 de mayu de 1792). Casada con Leopoldu II d'Austria, Sacru Emperador Romanu Xermánicu; con descendencia.
  • Felipe Antonio, infante d'España y duque de Calabria (13 de xunetu de 1747-6 d'avientu de 1777). Foi escluyíu de la socesión al tronu d'España y al de Nápoles por cuenta de la so condición de deficiente mental.
  • Carlos IV, rei d'España (11 de payares de 1748-19 de xineru de 1819). Casáu con María Luisa de Borbón-Parma, princesa de Parma; con descendencia.
  • María Teresa Antonia, infanta d'España (2 d'avientu de 1749-2 de marzu de 1750). Morrió na infancia.
  • Fernandu I, rei de les Dos Sicilies (12 de xineru de 1751-4 de xineru de 1825). Casáu con María Carolina d'Habsburgu, archiduquesa d'Austria; con descendencia.
  • Gabriel, infante d'España (11 de mayu de 1752-23 de payares de 1788). Casáu con Mariana Victoria de Braganza, infanta de Portugal; anque morrió nuevu ( primero que'l so padre, lo que foi devastador para Carlos III que finó pocu dempués) de viruela como la so muyer; sobrevivió-y solo un fíu.
  • María Ana, infanta d'España (3 de xunetu de 1754-11 de mayu de 1755). Morrió na infancia.
  • Antonio Pascual, infante d'España (31 d'avientu de 1755-20 d'abril de 1817). Casáu con María Amalia de Borbón, infanta d'España; ensin descendencia.
  • Francisco Javier, infante d'España (15 de febreru de 1757-10 d'abril de 1771). Morrió ensin descendencia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: The Peerage. Identificador de persona en The Peerage: p10352.htm#i103520. Apaez como: Marie Amalie Prinzessin von Sachsen. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Autor: Darryl Lundy. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. «LIBRIS» (15 ochobre 2012). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  4. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  5. Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 8852602. Apaez como: Maria Amelia of Saxony. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. Identificador de persona en The Peerage: p10352.htm#i103520. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  8. Zoomnews.es (15 de xunu de 2013). «Bodas reales con humor. Los Borbones. Sus anéudotes (II)».
  9. Hemeroteca ABC

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Rubio, María José (2009). Reines d'España. Sieglos XVIII al XXI. De María Luisa Gabriela de Saboya a Letizia Ortiz. Madrid: La Esfera de los Llibros. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]