Margaret Mitchell

De Wikipedia
Margaret Mitchell
Vida
Nacimientu Atlanta[1]8 de payares de 1900[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Residencia Margaret Mitchell House & Museum (en) Traducir
Muerte Atlanta[1]16 d'agostu de 1949[1] (48 años)
Sepultura Oakland Cemetery (es) Traducir
Causa de la muerte atropellamiento (es) Traducir
Familia
Padre Eugene Mitchell
Madre Maybelle Stephens Mitchell
Casada con Berrien Kinnard Upshaw (en) Traducir (1922 – div. 1924)
John Robert Marsh (en) Traducir (1925 – )
Familia
Estudios
Estudios Smith College (es) Traducir
The Westminster Schools
Llingües falaes inglés[3]
Oficiu escritora, novelista, guionista, periodistaprosista
Trabayos destacaos Lo que el viento se llevó (es) Traducir
Lost Laysen (en) Traducir
Premios
Nominaciones
Seudónimos Margaret Mitchell
Xéneru artísticu novela romántica (es) Traducir
IMDb nm0593565
Cambiar los datos en Wikidata

Margaret Mitchell (8 de payares de 1900Atlanta – 16 d'agostu de 1949Atlanta) foi una periodista, redactora y escritora d'Estaos Xuníos. Nació y morrió n'Atlanta, ciudá qu'influyiría na so única obra Gone with the Wind, una de les noveles más populares de la historia de la lliteratura, inmortalizada na pantalla pol direutor de cine Victor Fleming en 1939.

Biografía[editar | editar la fonte]

Infancia[editar | editar la fonte]

Nacida n'Atlanta, Georgia, estudió nel Smith College. La madre de Mitchell, Maybelle, recibió una bona educación pa una muyer de la so xeneración, y yera conocida n'Atlanta pol so sofitu al sufraxu femenín. Tenía grandes aspiraciones pa la so fía. Cuando de neña Mitchell anunció que nun-y gustaba l'aritmética, y que nun diba más a la escuela, la so madre recoyer nun coche y llevólu cerca de Clayton, onde un paisaxe amosaba chimenees solitaries metanes les ruines quemaes. Maybelle cuntó-y a la so fía cómo les persones que moraren naquelles cases pensaben que vivíen nun mundu seguru, hasta qu'esplotó alredor d'ellos. Fíxo-y entender que al so mundu podía asocede-y lo mesmo cualquier día, y que Dios ayudaría-y si nun tenía ferramientes pa trepar col nuevu orde. D'esta miente, afaló-y sobre la necesidá d'una bona educación, y sobre l'esfotu. Esti mensaxe calólu fondu a la pequeña Margaret.[7] Eugene Mitchell, el so padre, yera abogáu. Miembru fundador de la Sociedá Histórica d'Atlanta, foi conocíu pola so intelixencia y meticulosidad. So la so sollerte mirada, les bones costumes y el gustu prevalecieron nel llar Mitchell, al pie d'un gran amor pola llectura. Na so casa tampoco faltaron los placeres de la infancia. Ella y el so hermanu mayor, Stephens, volaben llibremente les sos cometes, xugaben a la pelota, y participaben en carreres de caballos. Cobarde dende pequeña, Mitchell yá amosaba una imparable afición por escribir. Afiguraba hestories en cuardernos llenos de cuentos, na so mayoría aventures con muncha aición. Tenía una especial predilección poles hestories de la Guerra Civil, cuntaes polos veteranos confederaos. Amás, escribía obres de teatru, que representaba convidando al vecinderu na antoxana de la so casa. En 1912, la familia treslladóse a Jackson Hills, con vistes a la ciudá d'Atlanta, a una casa señorial que Eugene fixera construyir en Peachtree Street, una de les más prestixoses aveníes de la ciudá. Mitchell asistió a la escuela secundaria d'Atlanta Washington Seminary, onde se xunió al club lliterariu, que publicó hestories nel anuariu de la escuela.[8]

Mocedá y maduror[editar | editar la fonte]

El so prometíu, Henry Clifford, finó na Primer Guerra Mundial, un fechu que xuníu al fallecimientu de la so madre por causa d'una epidemia de gripe, marcaríalu d'equí p'arriba. Tuvo que dexar la universidá pa faese cargu de la so familia y el so hermanu. Desenvolvió un espíritu rebalbu colos años, lo que lu llevaría a siguir el movimientu Flapper, y casóse con un contrabandista y ex-futbolista llamáu Berrien "Rede" Uphshaw. Por presiones financieres, tuvo que ponese a trabayar nel Atlanta Sunday Magacín en 1922, onde escribía por venticinco dólares selmanales. El so tormentosu matrimoniu terminaría en divorciu en 1924, y apenes un añu dempués acabaría casada con John Marsh, un antiguu pretendiente so, y redactor del periódicu.

Gone with the Wind[editar | editar la fonte]

Tuvo un accidente nesta dómina, que-y causó una serie de mancadures. Mientres la recuperación, empezó a escribir la so famosa novela Gone with the Wind. Empezada en 1926, tardaría en terminala diez años. Esta semeya romántica de la vida nel sur d'Estaos Xuníos mientres la Guerra de Secesión cuntada al traviés de la historia d'una familia xeorxana convirtióse de momentu en superventes. Hasta 1949 habíense impresu de la obra 8.000.000 d'exemplares y foi traducida a 30 idiomes. Gone with the Wind publicar en xunu de 1936, y Mitchell foi gallardoniada col Premiu Pulitzer en mayu del añu siguiente. Dos años dempués, sería inmortalizada na gran pantalla con la película del mesmu nome protagonizada por Clark Gable y Vivien Leigh. La película tuvo'l so estrenu mundial nel Gran Teatru de la Loew d'Atlanta, el 15 d'avientu 1939. Como interés, dellos biógrafos coinciden en que'l calter de l'autora yera bien paecíu al de la heroína de la so novela Scarlett O'Hara, según la so esperiencia sentimental.

Filantropía[editar | editar la fonte]

Tres la publicación de la novela y el llanzamientu de la película, Mitchell tenía los recursos financieros suficientes pa sofitar grandes obres benéfiques, incluyendo numberoses organizaciones de serviciu social n'Atlanta y beques pa los estudiantes de medicina de la Universidá Morehouse. Mientres la Segunda Guerra Mundial, l'USS Atlanta fundir na Batalla de Guadalcanal. Mitchell condució unidaes de guerra pa construyir una nave de reemplazu, recaldando $ 65 millones en namái sesenta díes. Ella bautizó a esti USS Atlanta en febreru de 1944. Ayudó a la reconstrucción de Vimoutiers, un pequeñu pueblu de Francia, dempués de la Segunda Guerra Mundial.[9]

Muerte[editar | editar la fonte]

El 11 d'agostu de 1949, al cruciar la interseición de Peachtree y 13 cais, Margaret Mitchell foi pillada por un conductor de taxi, Hugh Gravitt, qu'amás de conducir a gran velocidá, atopábase fora de serviciu. Finó cinco díes dempués y foi soterrada nel campusantu d'Oakland, Atlanta.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: Enciclopedia Literaria Concisa. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1962.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 118734202. Data de consulta: 14 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. URL de la referencia: https://www.nytimes.com/1937/02/26/archives/5-honors-awarded-on-the-years-books-authors-of-preferred-volumes.html.
  5. URL de la referencia: https://www.pulitzer.org/winners/margaret-mitchell.
  6. URL de la referencia: http://www.nobelprize.org/nomination/archive/show_people.php?id=6326.
  7. MM to Henry Steele Commanger. July 10. 1936. UGA. Consultáu'l 28/09/2014.
  8. Facts and Fancies (Atlanta: Washington Seminary. 1918) Consultáu'l 28/09/2014.
  9. Deseretnews (5 de xunetu de 2009). «Margaret Mitchell helped French town after WWII». Consultáu'l 24 de xunetu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

[1]

  1. Margaret Mitchell House. Atlanta History Center.