Lliga de Corintu

De Wikipedia
Lliga de Corintu
(de década de 330 edC a 322 edC)
koinón (es) Traducir
Alministración
Xeografía
Cambiar los datos en Wikidata
La Lliga de Corintu a 336 e. C.

La Lliga de Corintu (orixinalmente la Lliga Helénica) yera una federación de los estaos griegos creada pol rei de Macedonia, Filipo II, dempués de la batalla de Queronea en 338 e. C. y mientres l'iviernu de 338 e. C.-337 e. C.

La Lliga de Corintu tratábase nun principiu d'un simple tratáu de paz, anque depués resultó una alianza col propósitu d'invadir Persia y de vengar la profanación de los santuarios griegos mientres les Guerres Médiques. La lliga creóse con cuenta de facilitar l'usu de fuercies militares na guerra contra l'Imperiu Aqueménida de Darío III.[1] La Lliga de Corintu yera, amás, una organización que tenía'l propósitu de caltener y garantizar la paz xeneral (koine eirene).[2]

Les principales clauses yeren:

  • Garantizábense les constituciones de los Estaos miembru al xunise.
  • El Sinedrión, o congresu de representantes, axuntar en Corintu.
  • La Lliga actuaría con cuenta de prevenir cualquier agresión o subversión contra cualesquier otru Estáu miembru.
  • La Lliga caltendría un exércitu impuestu polos estaos miembros en proporción averada a los sos tamaños.
  • Filipo sería declaráu comandante (hegemon) del exércitu de la Lliga.[2]

En xunto, coles clauses de la Lliga, Filipo tendría soldaos en Corintu, Tebas y Arta.

Los oxetivos d'esta lliga yeren:

  • Ganar y esaniciar al Imperiu persa finalmente.
  • Lliberar les ciudaes griegues d'Asia Menor de la opresión del Imperiu persa.[3]

En conclusión podemos dicir que la lliga de Corintu foi una federación de los estaos griegos creada y empobinada pol rei de Macedonia, Filipo II, dempués de la batalla de Queronea en 338 e.C. y mientres l'iviernu de 338 e.C.-337 a.C, col fin de ganar y esaniciar al Imperiu persa finalmente y lliberar les ciudaes griegues y la opresión del Imperiu persa.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Hiru - Periodu Helenísticu
  2. 2,0 2,1 Encyclopædia Britannica
  3. Historia 9 / Santillana. -Panamá : Editorial Santillana, 2014. Páxina 77.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]