Jeanne Baret

De Wikipedia
Jeanne Baret
Vida
Nacimientu La Comelle27 de xunetu de 1740[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Residencia Toulon-sur-Arroux
París
Sainte-Foy-la-Grande
Saint-Antoine-de-Breuilh
Muerte Saint-Aulaye (es) Traducir5 d'agostu de 1807[1] (67 años)
Sepultura Saint-Antoine-de-Breuilh[2]
Cimetière de l'église de Saint-Aulaye (en) Traducir
Estudios
Llingües falaes francés
Oficiu botánica, esploradoranaturalista
Emplegadores Philibert Commerson
Seudónimu/os Jean Barret
Cambiar los datos en Wikidata

Jeanne Baret o Jeanne Barret (pseudónimu Jean Baré) (27 de xunetu de 1740La Comelle – 5 d'agostu de 1807Saint-Aulaye (es) Traducir) foi una botánica francesa, la primer muyer en circunnavegar el mundu, amarutada d'home.[3]

Espedición alredor del globu[editar | editar la fonte]

En 1766, Jeanne Baret embarcóse como asistente del botánicu Philibert Commerson[4] na primer circunnavegación francesa del mundu, na que se realizó un catálogu d'especies de tol planeta.

La espedición emplegó dos barcos de guerra franceses, al mandu de Louis Antoine de Bougainville, nos que nun taba dexada la presencia de muyeres polo qu'hubo d'amarutase d'home, mientres los trés años de travesía (1766-1769). Anque embarcada de incógnito, finalmente foi afayada la so condición de muyer en 1768. Ye obligada a desembarcar na Islla Mauriciu xunto a Commerson el cual morrería ellí en 1773.

Sola y ensin recursos, Jeanne abrió un cabaré en Puertu Lluis. Conoció a un oficial naval francés, natural de Perigord, Jean Dubernat, con quien se casó'l 17 de mayu de 1774 na Catedral de S. Luis. La pareya tornó a Francia, completando asina la vuelta al mundu.

Contribuciones científiques[editar | editar la fonte]

La pareya de botánicos recoyó más de 6.000 muestres d'especies vexetales de los llugares que visitaron: Brasil, l'estrechu de Magallanes, Tahití, y les islles de Madagascar, y Mauriciu. Ente les contribuciones de Jeanne Baret atópase la primer descripción de la vide.

A la so vuelta d'Islla Mauriciu, Jeanne traxo les muestres botániques de Commerson, 30 caxes que conteníen daqué más de 5.000 especies, incluyendo 3.000 descrites como nueves. Recibió la so parte del heriedu de Commerson, y el rei Lluis XVI reconoció los sos méritos como asistente del botánicu, felicitar pol so bon comportamientu, describiéndola como "muyer estraordinaria" y dexándo-y una renta vitalicia.

A pesar de les sos contribuciones científiques, la hestoria caltener mientres sieglos estremada de too reconocencia pol so llabor y namái yera recordada como amante de Commerson.

Reconocencia pública[editar | editar la fonte]

La reconocencia del so papel como primer muyer en circunnavegar el globu y los sos trabayos científicos quedaron escurecíos hasta la publicación del llibru El descubrimientu de Jeanne Baret (2010), de la escritora Glynis Ridley.

Mientres el viaxe, Commerson dedicó-y un arbustu de la familia Meliaceae, Baretia bonnafidia. Sicasí, la planta camudaría más tarde el so nome pol de Turraea heterophylla, que sería sinónimu de Turraea floribunda.[5]

El biólogu Eric Tapín, de la Universidá d'Utah y la Universidá de Cincinnati, honró la so alcordanza, aplicando'l so nome a una nueva especie vexetal recién descubierta, Solanum baretiae, de la familia Solanaceae, emparentada cola papa.[6] El so compañeru d'espedición Philip Commerson yá diera nome a más de 70 especies (como'l xéneru Commersonia o numberoses especies col epítetu commersonii).

Otros epónimos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: https://pantheon.world/profile/person/Jeanne_Baret. Apaez como: Jeanne Baret. Data de consulta: 9 ochobre 2017.
  2. URL de la referencia: https://www.sudouest.fr/2016/11/14/dordogne-l-incroyable-histoire-de-jeanne-barret-la-premiere-femme-a-avoir-fait-le-tour-du-monde-2568081-726.php?nic.
  3. "Jeanne Baret" (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).. En: Wikimujeres. Ministeriu d'Educación d'España. Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  4. reconocencia científica_a_la_primer_muyer_que_dio_la vuelta_al mundu/ La reconocencia científica a la primer muyer que dio la vuelta al mundu. Noticies de la Ciencia y la Teunoloxía. Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  5. Nel International Plant Names Index nun apaez llistáu'l xéneru Baretia o Barretia, y polo tanto nenguna especie con esi nome.
  6. «A new species of Solanum named for Jeanne Baret, an overlooked contributor to the history of botany» (n'inglés). PhytoKeys 8:  páxs. 37-47. 3 de xineru de 2012. doi:10.3897/phytokeys.8.2101. http://www.pensoft.net/journals/phytokeys/article/2101/a-new-species-of-solanum-named-for-jeanne-baret-an-overlooked-contributor-to-the-history-of-botany. Consultáu'l 6 de xineru de 2012. 
  7. Candollea 29(1): 147 1974 (IK)
  8. Brotéria. Sér. Bot. 1927, xxiii. 75; Mariña, in Broteria, Ser. Bot. 1927 xxiii. 123 (IK)
  9. Brotéria. Sér. Bot. 1922 xx. 115 (IK)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]