Islles Kuriles

Coordenaes: 47°00′N 152°06′E / 47°N 152.1°E / 47; 152.1
De Wikipedia
Islles Kuriles
Курильские острова (ru)
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Óblast de Sakhalin
Tipu archipiélagu
Asitiáu en Mar d'Ojotsk
Coordenaes 47°00′N 152°06′E / 47°N 152.1°E / 47; 152.1
Islles Kuriles alcuéntrase en Rusia
Islles Kuriles
Islles Kuriles
Islles Kuriles (Rusia)
Datos
Altitú media 2339 m
Puntu más altu Alaid (en) Traducir
Superficie 10 500 km²
Fusu horariu Hora de Magadán (es) Traducir y Asia/Tokiu
Cambiar los datos en Wikidata

Les islles Kuriles (en rusu: Кури́льские острова, Kurilskie ostrova), son un archipiélagu d'islles na so mayoría volcániques, que s'estiende en direición nordeste dende Hokkaidō, en Xapón, hasta la península de Kamchatka, el mar de Okhotsk del océanu Pacíficu Norte.

Alministrativamente, l'archipiélagu forma parte del óblast de Sakhalin de la Federación de Rusia.

Les isllee conócense en xaponés como 千島列島 - Chishima rettō (que significa, archipiélagu de los Mil Islles) o クリル列島 - Kuriru rettō (archipiélagu Kuril). El nome provién de la llingua de los aboríxenes ainu, na que «kur» significa home.

Historia[editar | editar la fonte]

Les islles Kuriles fueron habitaes polos ainúes dende tiempu inmemorial, hasta que fueron espulsaos polos rusos nel sieglu XVIII. Xapón quedos e con elles en 1875 (Tratáu de San Petersburgu) en cuenta de dexar la Islla de Sakhalin a Rusia. Rusia prindoles tres la Segunda Guerra Mundial (Tratáu de San Francisco) y fueron anexonaes a la Xunión Soviética, pero Xapón caltién la so reivindicación sobre les islles más meridionales, Etorofu, Kunashiri, Shikotan, y les Habomai, conocíes en Xapón como Territorios del Norte (北方領土 Hoppō Ryōdo) (ver Conflictu de les islles Kuriles).

Xeografía[editar | editar la fonte]

Vista de la islla Atlasov

.

Les islles son famoses pola so borrina. Son riques n'algues y pexe. La islla más septentrional, Atlásov (Oyakoba pa los xaponeses), ye un conu volcánicu casi perfectu.

Xeolóxicamente, les Kuriles son un arcu insular, una clase d'archipiélagu formáu a midida que una placa tectónica oceánica protagoniza una subducción contra otra y produzse la so fusión y la consiguiente ascensión de magma.

Islles[editar | editar la fonte]

Na tabla que sigue listense les principales islles del archipiélagu de les Kuriles en direición noreste-suroeste (NE-SO). Son 56 islles principales, amás d'una docena de castros y peñones menores.

Nome rusu Nome xaponés Superficie en km² Altor máx. en m Llatitú N Llargor E
Grupu septentrional
Shumshu Shumushu 388 189 50°45' 156°20'
Atlasov Oyakoba 150 2339 50°50' 155°30'
Paramushir Horomushiru 2053 1816 50°30' 155°40'
Antsiferov Shirinki 7 747 50°12' 154°58'
Makanrushi Makanrushi 49 1171 49°45' 154°25'
Onekotan Onekotan 425 1324 49°25' 154°45'
Kharimkotan Harimukotan 68 1157 49°05' 154°30'
Ekarma Ekaruma 30 1170 48°55' 153°55'
Chirinkotan Chirinkotan 6 742 48°58' 153°30'
Shiashkotan Shasukotan 122 934 48°50' 154°05'
Grupu central
Raikoke Raikoke 4,6 551 48°17' 153°15'
Matua Matsuwa 52 1446 48°05' 153°10'
Rasshua Rasushua 67 948 47°45' 153°00'
Ushishir Ushishiru 5 401 47°30' 152°50'
Ketoy Ketoi 73 1172 47°20' 152°30'
Simushir Shimushiru 353 1539 47°00' 151°55'
Grupu meridional
Broutona Buroton 7 800 46°43' 150°45'
Chirpoy Cherupoi 21 691 46°30' 150°55'
Brat Chirpoyev Buratto Cherupoefu 16 749 46°28' 150°50'
Urup Uruppu 1450 1426 45°50' 149°55'
Iturup Etorofu 3200 1634 44°50' 147°50'
Kunashir Kunashiri 1490 1822 44°05' 146°00'
Shikotan Shikotan 250 413 43°50' 146°45'
Islles Habomai Habomai 97 45 43°30' 146°05'

Situación actual[editar | editar la fonte]

Poles declaraciones del ministru xaponés de Rellaciones Esteriores, Katsuya Okada, y pola aprobación d'un estatutu pa la torna de les Kuriles del sur al Xapón, amontóse la tensión diplomático ente Rusia y Xapón, quien reclamó'l territoriu.[1] Rusia tornó estes pretensiones y anunció que s'acueye a les resoluciones emitíos poles Naciones Xuníes en concluyendo la Segunda Guerra Mundial y laudes anteriores, nes que s'afirma que la soberanía sobre estos territorios ye rusa, como parte del heriedu soviéticu que foi mandada a esta nación.[2] Sicasí, el primer ministru xaponés dixo esperar que'l diálogu sobre la firma del tratáu de paz ente Xapón y Rusia vuelvase a entamar en 2015, llamentando la demoranza de 70 años dende'l final de la Segunda Guerra Mundial.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]