Festival de Cannes

De Wikipedia
Festival de Cannes

Nome orixinal (en Francés)
Llocalización Cannes
Historia
Primer entrega 1946
Premios a Cannes Classics (en) Traducir
Un certain regard (es) Traducir
Q111979696 Traducir
Quincena de Realizadores (es) Traducir
Semana de la Crítica (es) Traducir
Cinéfondation (es) Traducir
Sitiu oficial
[editar datos en Wikidata]

El Festival de Cannes (francés: Festival de Cannes ) ye un festival de cine categoría «A», celebráu na ciudá francesa de Cannes, y acreditáu pola FIAPF, xunto colos festivales de Berlín, San Sebastián, Mar del Plata, Karlovy Vary y Venecia, ente otros. Esti festival, amás de presentar filmes con presencia más independiente, tamién significa unu de los más grandes honores dientro de la industria del cine.

Historia del festival[editar | editar la fonte]

Oríxenes[editar | editar la fonte]

Anque la primer edición del festival tuvo llugar hasta 1939, el so orixe remontar a empiezos de los años 30.

Pueden buscase los raigaños nel actual festival na Venecia de 1932, onde s'entamó'l primer festival internacional de cine. Naquella dómina l'acontecimientu tenía muncho más que ver con rivalidaes nacionalistes que coles películes en sí mesmes. La Segunda Guerra Mundial averábase, y en Venecia empezar a favorecer les filmografías alemana ya italiana. En 1938 tol mundu esperaba que La gran ilusión de Jean Renoir llevárase'l gran premiu en Venecia, pero la Coppa Mussolini foise ex-aequo pa Olympia (de Leni Riefenstahl) y la película italiana Luciano Serra pilota (de Goffredo Alessandrini). Los franceses coláronse engafuraos del festival, según los representantes británicos y norteamericanos, en protesta pola irrupción de la política nel arte.

Darréu, un grupu de críticos y cineastes franceses axuntar pa pidir al gobiernu francés que sufragara los gastos d'un festival internacional de cine en Francia, onde los filmes pudieren competir y ser vistos ensin sesgos políticos nin represión política. Naide quería entós daquella tar a males con Mussolini, pero'l grupu resultó realmente persuasivo, con miembros como Philippe Erlanger, al mandu de Action Artistique Française; Robert Favre -y Bret, la cara visible del festival mientres 50 años; y unu de los padres del inventu, Louis Lumière.

Quedaba por escoyer un sitiu pa celebrar el festival, dalgún llugar na mariña atlántica, como Biarritz, o na mediterránea, que podría ser Cannes. La ciudá de la Costa Azul comprometer a construyir una sede al altor del actu y eso decantó definitivamente la balanza.

Finalmente, el 1 de setiembre de 1939 inauguróse'l Festival International du Film, namái pa ser atayáu un día dempués pol entamu de la Segunda Guerra Mundial.

El primer festival llevar a cabu dempués de la guerra, del 20 de setiembre a la 5 d'ochobre de 1946. Na siguiente década'l festival llograra faese un nome, y decidió treslladase l'eventu de setiembre a abril. Per un sitiu, los festivales competidores de Venecia y Berlín taben celebrándose unos meses antes, lo que faía que Cannes perdiérase gran parte de les premieres. Por otru, la industria turístico local nun acababa de ver la conveniencia de celebrar un acontecimientu tan costosu cuando la temporada acabábase y la xente empezaba a colase.

Col treslláu a la primavera, el festival atraxo entá más a los meyores realizadores de tol mundu. Nos 50 premiar a nomes como Orson Welles, Luis Buñuel, Ingmar Bergman o Satyajit Ray.

En 1954 produciríense dos cambeos que modificaríen pa siempres la imaxe que Cannes daría al mundu. De primeres, la orfebre parisina Suzanne Lazon propunxo la palma como motivu pal gallardón principal. Foi Jean Cocteau quien s'encargó de faer un esbozu de lo qu'a partir del añu siguiente llamaríase la Palme d'Or.

El segundu gran cambéu foi la entrada de la sensualidá como parte integrante de la imaxe del festival. Y ye que mientres una sesión fotográfica de Robert Mitchum, l'actriz inglesa Simone Silva quedar en topless y pasó-y el so brazos alredor del pescuezu.[1] Esi momentu yá namái sería clisáu pola gran Brigitte Bardot, quien a finales de los 50 tenía siempres una cita cola prensa na sablera.

Los años sesenta y setenta[editar | editar la fonte]

Nos empiezos, el Festival de Cannes yera básicamente un acontecimientu pa turistes y xente d'alta sociedá muncho más interesada poles fiesta y el luxu que poles películes en sí mesmes. Sicasí, a midida que la popularidá del festival crecía, convertíase tamién en cita ineludible pa una industria cinematográfica, que vía un marcu ideal pa faer negocios y aldericar nuevos proyeutos. Asina foi como en 1960 tuvo llugar el primer Colé du Film, convirtiéndose a partir de 1961 en parte integrante del festival.

A lo llargo de los sesenta'l festival convirtióse yá definitivamente n'unu de los principales acontecimientos cinematográficos del añu, otorgando gallardones a Federico Fellini (La Dolce Vita), Michelangelo Antonioni (Blow-Up) y Luis Buñuel (Viridiana). En 1962 entamóse la primera Semaine International de Criticar, la primer seición paralela del festival. Y en 1965 Olivia de Havilland convertir na primer muyer en presidir el xuráu.

Pero antes del final de la década, contra tou pronósticu, el festival volvería atayase de nuevu. Les protestes de mayu del 68 solmenaron toa Francia. En Cannes tou arrincara de normal otru añu más, pero François Truffaut y Jean-Luc Godard, ente otros, esixeron que'l festival fuera canceláu en solidaridá coles revueltes. D'eses protestes nació la Quinzaine des réalisateurs, que refugaba cualquier forma de censura o considerancia política o diplomática y que se convertiría nuna nueva seición paralela a partir del añu siguiente.

Los setenta traxeron cambeos radicales. Hasta entós fueren los países quien escoyíen los filmes que los representaríen nel festival, pero en 1972 la xunta directiva decidió camudar les regles: a partir d'entós sería'l mesmu festival quien escoyería les películes d'ente les producciones recién de distintos países. Esi sería'l sistema que s'impondría finalmente na mayoría de certámenes cinematográficos hasta los nuesos díes.

Tocantes a los premiaos, los setenta tuvieron llaraos d'autores d'Estaos Xuníos, con una xeneración recién salida de les escueles de cine, hubo palmes d'oru pa Robert Altman por M*A*S*H (1970), The conversation de Francis Ford Coppola (1974), Taxi Driver de Martin Scorsese (1976), y de nuevu Coppola en 1979 por Apocalypse Now. Otros gallardoniaos nos 70 fueron Louis Malle, Ridley Scott, Ingmar Bergman, Federico Fellini, John Borman y Miloš Forman.

En 1975 el presidente Maurice Bessey añadió un marayu de nueves seiciones paraleles: les Yeux Fertiles (películes sobre otres artes), L'Air du Temps (películes sobre acontecimientos contemporáneos), y Le Passé Compose (películes sobre'l mesmu cine). En 1978 axuntáronse toes eses seiciones nuna sola: Un Certain Regard, que llega hasta güei.

Últimos años[editar | editar la fonte]

Thierry Frémaux, Gilles Jacob, y Véronique Cayla, dando la bienvenida a los invitaos nel Festival de Cannes 2009.

L'empiezu de la década de los ochenta tuvos marcáu pola torna del llexendariu direutor Akira Kurosawa. George Lucas y Francis Ford Coppola financiaron Kagemusha, que se partió los honores en 1980 con All That Jazz de Bob Fosse. A estes altures al festival fixérase-y pequeñu'l Palais Croisette, asina que l'edificiu foi baltáu y empecipiáronse les obres del faraónicu Palais des Festivals. La nueva sede foi inaugurada en 1983 y compartiría la so vocación cinematográfica cola organización de congresos. Esi añu la ciudá de Cannes convidó a les mayores estrelles del momentu por que dexaren les buelgues de les sos manes alredor del que sería conocíu dende entós como el bunker.

En 1997 el festival cumplió mediu sieglu. Pa celebralo, los ganadores d'una Palma d'Oru fueron convidaos p'apaecer nuna gran semeya de familia y asina rindir tributu a los 50 años de películes en Cannes. Ingmar Bergman foi especialmente homenaxáu cola entrega d'una especial Palme des Palmes (Palma de Palmes) en reconocencia a la so carrera. A midida que avérase'l 2000, se internacionalizan los premios: a China (Chen Kaige por Farewell My Concubine), Xapón (Shohei Imamura por L'anguila, Irán (Abbas Kiarostami por El sabor de les cereces), y el Reinu Xuníu (Mike Leigh por Secrets & Lies).

Los últimos años vieron una gran variedá de películes, col musical rodáu en DV Baillando na escuridá, de Lars von Trier; L'habitación del fíu, de Nanni Moretti; El pianista, de Roman Polański; Elephant, de Gus Van Sant o Fahrenheit 9/11, de Michael Moore.

Mientres el festival de 2011, el presidente del xuráu calificador foi l'actor d'Estaos Xuníos Robert De Niro.

La edición 2012 del festival tuvo llugar del 16 al 27 de mayu. El presidente del xuráu foi'l direutor italianu Nanni Moretti.

La edición 2013 del festival tuvo llugar del 15 al 26 de mayu. El presidente del xuráu foi'l direutor norteamericanu Steven Spielberg.

Mientres el mes de xineru de 2014, el Conseyu d'Alministración del Festival de Cannes escueyo a Pierre Lescure como'l so nuevu presidente que va asumir les sos funciones el próximu 1 de xunetu de 2014[2]

Premios[editar | editar la fonte]

Ceremonies[editar | editar la fonte]

Años

1946 · 1947 · 1948 · 1949 · 1950 · 1951 · 1952 · 1953 · 1954 · 1955 · 1956 · 1957 · 1958 · 1959 · 1960 · 1961 · 1962 · 1963 · 1964 · 1965 · 1966 · 1967 · 1968 · 1969 · 1970 · 1971 · 1972 · 1973 · 1974 · 1975 · 1976 · 1977 · 1978 · 1979 · 1980 · 1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 · 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (n'inglés) « Bob And Simone », Life, 6 avril 1954.
  2. Yntim (ed.): «Pierre Lescure, va asumir les sos funciones como presidente del Festival de Cannes el próximu 1 de xunetu de 2014» (7 de mayu de 2014). Archiváu dende l'orixinal, el 8 de mayu de 2014.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]