Euskaltegi

De Wikipedia
Euskaltegi municipal de Barakaldo, en Vizcaya (España).

Denominar euskaltegi (pronunciáu "euskáltegui") a los centros d'enseñanza de la llingua vasca empobinaos, mayoritariamente, pa la enseñanza a adultos. Los euskaltegis atópense fundamentalmente n'España, nes comunidaes autónomes d'Euskadi y Navarra. Tamién esisten nel País Vascu Francés y en centros culturales vascos (euskal etxeas) distribuyíos pel mundu. Hai dos tipos de euskaltegis dependiendo de la so titularidá:

  • Euskaltegis públicos: dependientes de conceyos. Denominar Udal euskaltegiak y esisten 44 de tales euskaltegis n'Euskadi (2009).
  • Euskaltegis privaos: dependiente d'organismos o persones privaes.

La mayoría de euskaltegis de titularidá privada arrexuntar en federaciones, ente les que destaquen Alfabetatze Euskalduntze Koordinakundea (AEK), Elkarlan euskaltegiak y Ikastari Kultur Elkartea (IKA).

Aquellos euskaltegis onde puede realizase estudios en réxime d'internáu reciben el nome de barnetegi (pronunciáu "barnétegui").

Euskaltegi Abarrak, de AEK, en Durango, Vizcaya.

Etimoloxía del términu[editar | editar la fonte]

El términu euskaltegi ta compuestu poles pallabra vasca euskal, qu'alude a la "llingua vasca" y -tegi qu'indica "llugar",[1] polo que'l términu puede traducise por "llugar del euskera". Barnetegi ta compuestu por barne que quier dicir "internu" polo que'l términu signifícase "llugar d'internos".

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. *Kintana y otros nome = Xabier (1991). Hiztegia bi mila. San Sebastián: Elkar S.A.. ISBN 84-7529-983-0.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]