Emiratu d'El Cáucasu

Coordenaes: 44°N 43°E / 44°N 43°E / 44; 43
De Wikipedia
(Redirixío dende Emiratu del Cáucasu)
Emiratu d'El Cáucasu
organización terrorista
Alministración
Nome oficial Emiratu del Cáucasu
Имарат Кавказ
Кавказский Эмират
إمارة القوقاز الإسلامية
Xeografía
Coordenaes 44°N 43°E / 44°N 43°E / 44; 43
Superficie n/d km² (puestu x)
% agua n/d
Población n/d(200x est.) hab.
Densidá Error d'espresión: Pallabra "n" non reconocida. hab/km²
Xentiliciu
Cambiar los datos en Wikidata

L'Emiratu del Cáucasu (en checheno: Имарат Кавказ, Imarat Kavkaz; en rusu: Кавказский Эмират, Kavkazskiy Emirat; n'árabe: إمارة القوقاز الإسلامية) ye un Estáu virtual socesor a la República Chechena de Ichkeria y foi autoproclamado oficialmente'l 31 d'ochobre de 2007 por Dokú Umárov, postreru presidente de la RCI. La so caña militar ye'l Frente Caucásicu.

Declaración[editar | editar la fonte]

El 31 d'ochobre de 2007 l'axencia independentista de noticies Chechenpress informaba de que'l presidente de la República Chechena de Ichkeria, Dokú Umárov, proclamara un emiratu n'El Cáucasu y habíase autoproclamado emir, aboliendo con ello la República y la so presidencia.[1]

La formación del Emiratu del Cáucasu foi rápido condergada por Ajmed Zakáyev, el mesmu Ministru d'Asuntos Esteriores de la RCI. Zakáyev, que vive exiliáu en Londres, fixo un llamamientu a tolos lluchadores y políticos independentistes chechenos a prometer llealtá a la so gobiernu nel exiliu, nun intentu d'alloñar a Umárov del poder.[2] Zakáyev tamién espresó'l so pesar porque Umarov venció a la presión de "provocadores" y cometió un "crime" que mina la llexitimidá de la República Chechena de Ichkeria.[3] Pela so parte, Umárov refugó cualesquier crítica sobre la so aición y alvirtió a tolos independentistes chechenos de nun cooperar con "infieles" o lleis y regles "apóstates", incluyendo a la democracia. Umárov tamién mentó que nun precisaba nenguna autorización de Majlis-ul-Shura (el conseyu de los comandantes rebalbos chechenos) o de naide más pa proclamar l'emiratu, yá que yera "el so deber como musulmán" establecer un Estáu islámicu "como lo manda la Xaria".

Anzor Astemírov, líder rebalbu de la república autónoma de Kabardino-Balkaria, en Rusia, tomó'l creitu pola idea d'establecer l'emiratu. Tamién dixo que trató ensin ésitu de persuadir al comandante rebalbu checheno Shamil Basáyev pa llogralo en Nálchik en 2005, pero Basáyev refugó dafechu la idea y en llugar d'ello encamentó a los líderes rebalbos de Kabardino-Balkaria a prometer un xuramentu de llealtá al presidente checheno Abdul-Halim Saduláyev, en respuesta a l'ayuda chechena mientres l'ataque de Nálchik en 2005. Supuestamente, la muerte de Basáyev en 2006 preparó'l camín pa la declaración del emiratu.[4]

Estructura[editar | editar la fonte]

Divisiones propuestes del Emiratu del Cáucasu.

L'Emiratu del Cáucasu ta supuestamente formáu poles siguientes vilayatos (provincies):[5]

Sicasí, d'alcuerdu a Umárov, les bases de los lluchadores rebalbos lleales a él "estender dende Azerbaixán hasta Abkhasia".[4]

N'agostu de 2008 Movladi Udúgov, ideólogu y voceru del Emiratu del Cáucasu, dixo que "como Dokú Umárov reparó acertadamente, esti Estáu Islámicu entá nun tien fronteres. Nun ye correutu dicir que queremos construyir una clase d'enclave nel territoriu d'estes repúbliques del norte del Cáucasu. Non, güei munchos musulmanes viviendo en Tatarstan, Bashkortostán, Buriatia, rusos de les más llargamente distintes rexones de Rusia qu'aceptaron l'Islam, faen un xuramentu d'obediencia a Dokú Umárov como'l líder llexítimu de los musulmanes. Y onde seya que s'atope – en Moscú, Blagovéshchensk, Tiumén - cuando un musulmán faiga aquél xuramentu, va convertir nuna unidá lluchadora. El fechu de qu'estes persones nun sían visibles nes sos ciudaes nesti momentu y nun sían actives nun significa que nun se conviertan en miembros activos nel futuru".[6]

Rellaciones esteriores[editar | editar la fonte]

Declaración atayada d'hostilidá escontra Occidente[editar | editar la fonte]

Primer bandera del Emiratu del Cáucasu, inspirada na de l'antigua República Chechena de Ichkeria.

Na mesma declaración na que Dokú Umárov proclamó l'Emiratu del Cáucasu tamién describió a Estaos Xuníos, el Reinu Xuníu ya Israel como enemigos comunes de los musulmanes a nivel mundial.[7] Más tarde, Umarov camudó la so declaración diciendo qu'estauxunidenses y británicos nun yeren enemigos de los musulmanes, pero inda considerando a Israel como tal.

Sicasí, el 20 de payares de 2007, Anzor Astemírov dixo que "inclusive si quixéramos afectar a América y Europa tolos díes, ta bien claro pa cualesquier qu'entienda la política que nós nun tenemos conflictos d'intereses (con Occidente)" y amestó, "Les persones na Casa Blanca saben perbién que nun tenemos nada que ver con América nesti momentu". Nel so argumentu, Astemírov non yá describió a les amenaces de los rebeldes caucásicos escontra Occidente como vacíes, sinón que tamién pidió a Estaos Xuníos ayuda na so llucha contra la "agresión rusa".[8] Faciendo casu a la so crítica, munchos sitios web rebalbes quitaron la frase que señalaba a les naciones occidentales como enemigues.[9]

Reaición a la guerra d'Osetia del Sur en 2008[editar | editar la fonte]

El 9 d'agostu de 2008, en respuesta al conflictu ente Xeorxa y Rusia, Movladi Udúgov declaró que "enagora nin Tblisi nin Washington contactáronnos con dalguna propuesta o ufierta" pa engarrar xunto a les fuercies xeorxanes contra les fuercies ruses. Udúgov tamién dixo: "Pero claramente puedo dicir que'l comandu del Emiratu del Cáucasu ta siguiendo con gran interés el desenvolvimientu de la situación".[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]