Duraluminiu

De Wikipedia
Duraluminiu
aleación de aluminio (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Los duraluminios son un conxuntu d'aleaciones d'aluminiu con cobre, manganesu, magnesiu y siliciu. Pertenecen a la familia de les aleaciones aluminiu-cobre (1998).[1]

Contrariamente a pudiera paecer, el nome de duraluminio, nun venir# de "aluminiu duro", sinón de Düren, la ciudá alemana na que Alfred Wilm fabricó dicha aleación per vegada primer en 1909.[2]

Descubrimientu[editar | editar la fonte]

El duraluminio foi afayáu por fuercia pol alemán Alfred Wilm en 1903, anque nun foi introducíu hasta 1909.[3]

Principales propiedaes[editar | editar la fonte]

Aleación de bien altes carauterístiques y resistencia tracción, bien elevada resistencia mecánica a temperatura ambiente,[1] sicasí, la so resistencia al escomiu, soldabilidad y aptitú pal anodizado son baxes. Emplegar na industria aeronáutico[4] y d'automoción.

  • Bona mecanización.
  • Poca resistencia a la abrasión.
  • Poca resistencia al escomiu.

Principales usos o aplicaciones[editar | editar la fonte]

Muestra de duraluminio usada nel dirixible USS Akron.

Ye una aleación de les más usaes, dientro de los aluminios, que dexa aplicaciones hasta entós acutaes a los aceros.

  • Tornillería.
  • Automoción.
  • Moldes de sopláu.
  • Mosquetones.
  • Estampaciones.
  • Instrumentos.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 ASM Handbook. Volume 2, In Properties and Selection: Nonferrous alloys and special purpose materials. ASM, 2002.
  2. «Duraluminio». Materialbox.cl. Consultáu'l 19 de marzu de 2016.
  3. J. Dwight. Aluminium Design and Construction. Routledge, 1999.
  4. J. Snodgrass and J. Moren. Corrosion Resistance of Aluminum Alloys. In Corrosion: Fundamentals, Testing and Protection, volume 13a of ASM Handbook. ASM, 2003.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]