Claire de Dures

De Wikipedia
Claire de Dures
Vida
Nacimientu Brest27 de febreru de 1777[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Llingua materna francés
Muerte Niza16 de xineru de 1828[2] (50 años)
Familia
Padre Armand de Kersaint
Casada con Amédée-Bretagne-Malo de Durfort (1797 – m. 1828)
Fíos/es
Estudios
Llingües falaes francés[3]
Oficiu salonnièreescritora
Trabayos destacaos Ourika (en) Traducir
Édouard (es) Traducir
Olivier ou le Secret (en) Traducir
Seudónimos Claire Lechat de Kersaint[4]
Cambiar los datos en Wikidata

Claire, Duquesa de Dures (27 de febreru de 1777Brest – 16 de xineru de 1828Niza) foi una escritora francesa, conocida sobremanera dende 1823 pola so novela llamada Ourika, onde enceta les escases posibilidaes d'igualdá sexual y d'aspeutu físicu, a partir d'una moza negra, adoptada en París, que vivió antes y dempués de la Revolución. El so ecu foi tardíu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Claire de Dures vivió Francia y Londres mientres la Revolución Francesa hasta 1789, y tornó a Francia en 1801 como Duquesa de Dures. Depués de la cayida del Imperiu, caltuvo un famosu salón lliterariu mientres la Restauración; y foi amiga íntima de Chateaubriand, a quien conoció gracies a la so amiga Nathalie de Noaïlles y al qu'ayudó de manera decisiva na so carrera política; la so correspondencia con ésti ye bien importante. Tuvo amás rellación con Madame de Staël y foi almirada por Goethe, Victor Hugo y Sainte-Beuve.[5]

Ourika foi publicada anónimamente en 1823, yera una del cinco noveles que Claire de Dures escribió nel añu anterior; namái otres dos más fueron publicaes en vida.

Claire de Dures enceta problemes complexos y revesosos, a partir de personaxes marxinaos por esa sociedá convulsa na que vivió. L'autora Foi reivindidada nestos últimos años pol so origininalidad y la so puxanza como escritora, lloñe del sentimentlismo de los sos coetaneos, y non yá poles feministes.

Obra[editar | editar la fonte]

  • Olivier ou le secret (1822), novela *

Ourika (1823), novela.

  • Édouard (1825), novela *

Pensées de Louis XIV, extraites de ses ouvrages et de ses lettres manuscrites. (1827), póstuma.

  • -y Moine du Saint-Bernard, inconclusa.
  • -yos Mémoires de Sophie, inconclusa.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • BARANTE, Prosper de, Souvenirs, Calmann Lévy, 1890.
  • BARDOUX, Agénor, Madame de Dures, Calmann Lévy, 1898.
  • BOIGNE, Adèle d'Osmond, comtesse de, Récits d'une tante, Émile-Paul Frères, 1921.
  • CHASTENAY, Victorine de, Mémoiresv, Plon, 1896.
  • CHATEAUBRIAND, François-René de, Mémoires d'outre-tombe, Penaud Frères, 1849-1850.
  • PAILHÈS, Gabriel, La duchesse de Dures et Chateaubriand, d'après des documents inédits, Librairie académique Perrin, 1910.
  • SAINTE-BEUVE, Charles-Augustin, Portraits de femmes, Didier, 1844.
  • STENGER, Gilbert, Grandes dames du XIX siècle. Chroniques du Temps de la Restauration, Librairie académique Perrin, 1911.
  • TICKNOR, George, Life, Letters and Journals, James R. Osgood and Company, 1876.
  • VILLEMAIN, Abel-François, Souvenirs contemporains, Didier, 1854.

Traducciones al castellán[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Société internationale pour l'étude des femmes de l'Ancien Régime».
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 29 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. URL de la referencia: https://books.google.fr/books?id=jLdBAAAAcAAJ&lpg=PA228&ots=Z1WN4iVWg5&hl=fr&pg=PA228#v=onepage&f=false.
  5. Benedetta Craveri, Epílogu a Ourika, 2011
  • John Fowles, prólogu a Ourika, 2011, pp. 11-24.
  • Benedetta Craveri, Epílogu a Ourika, 2011, pp. 63-166.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]