Biatlón

De Wikipedia
Biatlón

Dos biatletas nel área de tiru
Autoridá deportiva IBU
Carauterístiques
Categoría Deporte d'iviernu
Accesorios Esquíes, rifle
Llugar del encuentru Estación iverniza
Olímpicu 1960
[editar datos en Wikidata]

El biatlón ye un deporte d'iviernu que combina'l esquí de fondu y el tiru con carabina.

El biatlón forma parte del programa de los Xuegos Olímpicos dende Squaw Valley 1960. Otres competiciones de biatlón son el Campeonatu Mundial, la Copa Mundial y el Campeonatu Européu

Especialidaes[editar | editar la fonte]

Hai diverses pruebes y modalidaes dientro del biatlón: individual, sprint, persecución, relevos y salida en masa, tantu en categoría masculina como femenina.

Nome Distancia Salida Serie de
tiros*
Penalización
Sprint 10 km (M)
7,5 km (F)
Intervalos 30 s 2 1 fallu = 1 ronda de 150 m
Persecución 12,5 km (M)
10 km (F)
Gradiada con respectu al tiempu final del sprint 4 1 fallu = 1 ronda de 150 m
Individual 20 km (M)
15 km (F)
Intervalos 30 s 4 1 fallu = 1 min más
Salida en masa 15 km (M)
12,5 km (F)
Conxunta 4 1 fallu = 1 ronda de 150 m
Relevos 4 x 7,5 km (M)
4 x 6 km (F)
Conxunta 8 1, 2, 3 fallos = 1, 2, 3 recargues.
A partir del 4º fallu,
1 fallu = 1 ronda de 150 m
  • (*) - Cada esquiador realiza la metá de la serie de tiros en posición tendida y la metá de pies.
  • (M) - Prueba masculina.
  • (F) - Prueba femenina.

Individual o triindividual[editar | editar la fonte]

Ye la prueba de biatlón por excelencia. Les muyeres cuerren 15 km y los homes 20 km. Ye una competición contrarreló, na que los participantes parten por intervalu. Nel percorríu hai cuatro estaciones de tiru, pa tirar alternativamente de pies y baltáu; per cada disparu que falló penalizar con un minutu al tiempu total.

Sprint[editar | editar la fonte]

La prueba femenina ye de 7,5 km y la masculina de 10 km. Los participantes salen a intervalos de 30 segundos y dan trés vueltes a un circuitu. Nel percorríu tienen que realizar dos series de tiros, de cinco blancos caúna, primero baltaos y depués de pies. Per cada fallu, tienen de realizar una ronda de penalización de 150 metros adicionales. Va Ganar el meyor tiempu.

Persecución[editar | editar la fonte]

Les muyeres faen 10 km y los homes 12,5 km. La salida ye gradiada según el cómputu de tiempos que se llograron nel sprint, y el primeru en cruciar la meta gana la carrera. Los participantes tienen cuatro paraes pa tirar a un blancu onde tienen de faer cinco blancos con cinco bales. Per cada tiru falláu, los atletes tienen de faer una vuelta de penalización sobre un circuitu de 150 metros preparáu al efeuto y depués siguir el percorríu de la prueba.

Relevos[editar | editar la fonte]

Ye una prueba realizada por equipos de cuatro, corriendo cada unu de los participantes 7,5 km en categoría masculina y 6 km na femenina. La prueba empezar los primeres relevistas de cada equipu. Cada corredor tien que realizar dos paraes de tiru, una baltada y una de pies. En cada parada de tiru, tien d'atinar cinco blancos pa los que disponen d'ocho balas. Per cada blancu ensin completar, el corredor tien de faer un percorríu de penalización de 150 metros y depués siguir la prueba.

Esisten dos formatos de relevos mistos. Nel relevu por equipos mistos, dos muyeres percuerren 6 km caúna, y depués dos homes percuerren 7,5 km cada unu, totalizando 27 km. Nel relevu por pareyes mistes, una muyer y un home alternen veces de 3 km, sacante la vez final del home que ye de 4.5 km, totalizando 13,5 km. En dambos, cada corredor tien de realizar dos paraes de tiru en cada vez.

Salida en masa (o en grupu)[editar | editar la fonte]

Ye la modalidá más recién ya incluyóse per primer vegada nos Xuegos Olímpicos de Turín 2006. La prueba masculina ye de 15 km (cinco vueltes a un circuitu de 3 km) y la femenina de 12,5 km (cinco vueltes a un circuitu de 2,5 km). Nesta prueba salen tolos participantes xuntos, y el primeru en cruciar la meta gana la carrera. Hai cuatro estaciones de tiru con cinco blancos caúna, dos pa disparar baltaos y les otres dos de pies. Como na prueba de sprint, per cada fallu'l competidor tien de percorrer 150 metros más de penalización. Pa evitar les aglomeraciones de participantes na zona de tiru, amás del posible peligru qu'ello implica, la participación nesta prueba ta llindada a los 30 meyores participantes de les pruebes anteriores. Por ello nos Xuegos Olímpicos apostar nos últimos díes.

Biatletas destacaos[editar | editar la fonte]

Hombre
Muyeres

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]