Baudonivia

De Wikipedia
Baudonivia
Vida
Nacimientu sieglu de VI
Nacionalidá Reinu de los francos
Muerte sieglu de VII
Estudios
Llingües falaes llatín
Oficiu monxahaxógrafa
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Baudonivia (sieglu de VI – sieglu de VII) foi una monxa francesa y erudita del conventu de Poitiers quien, ente 600 y 602, contestó al pidimientu de les otres monxes de componer una biografía de la so fundadora, Radegunda.

Venancio Fortunato convertir n'obispu de Poitiers en 590 y pocu dempués, escribió una biografía de Radegunda titulada Vita Radegundis.[1] En dalgún momentu posterior al añu 600, les monxes escoyeron a Baudonivia, una de les suyes, pa escribir una biografía que complementara la obra de Fortunato.[2] Basada na so conocencia personal de Radegunda, la biografía que fizo Fortunato de la santa, y les fontes haxográfiques, Baudovinia creó la semeya d'una muyer devota y sicasí implacable dende'l puntu de vista políticu, qu'usó la so poder terrenal pa sostener el monesteriu.[2]

Los eruditos destacaron les diferencies temátiques ente la biografía de Fortunato y la de Baudonivia: mientres el primeru centrar na deferencia de Radegunda escontra l'autoridá, la segunda sorraya'l so papel como diplomática y proteutora de la so comunidá de monxes. Mientres Fortunato rellata l'amplia automutilación que llevó a cabu Radegunda, Baudonivia fala de la so escritura de cartes, les sos aiciones en defensa de la Ilesia y de los individuos, los sos viaxes pa recoyer reliquies y, lo que ye más importante, los sos esfuercios por llograr un fragmentu de la Vera Cruz de Justino II, l'emperador bizantín.[3]

La diferencia de puntos de vista nos dos biografíes llama enforma l'atención porque, a diferencia de Fortunatus, Baudonivia nun destacar en primer llugar les virtúes que podíen esperase -piedá y abnegación-; más realista, va faer fincapié n'atributos femeninos: solicitú maternal poles sos monxes, los sos intentos de sirvir de pacificadora ente los miembros de la so familia política y el so esfuerciu por convertir el so monesteriu nun centru de intercesión pa los reis francos.[4]

El llibru tamién inclúi tolos milagros atribuyíos a Radegunda.[2][5]

Recordar na instalación The Dinner Party de l'artista feminista Judy Chicago.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Venancio Fortunato. La vida de santa radegunda. traducción al inglés por J. McNamara y J. Halborg.
  2. 2,0 2,1 2,2 Disse, Dorothy. Daughters, I Chose You. Other Women's Voices. Consultáu'l 19 d'ochobre de 2012.
  3. Emanuel, Curt. «If You Couldn't Live as a Virgin at Least You Could Die as One». Consultáu'l 5 de febreru de 2013.
  4. Labarge, Margaret Wade (segunda edición, ochobre 1989). La muyer na Edá Media. Madrid: Nerea, páx. 26.
  5. Schaus, Margaret (20 de setiembre de 2006). Women and Gender in Medieval Europe: An Encyclopedia. CRC Press, páx. 694. ISBN 978-0-415-96944-4. Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Baudonivia. "Life of Radegund."
  • Eckenstein, Lina. Woman under monasticism: chapters on saint-lore and convent life between A.D. 500 and A.D. 1500. University Press, 1896.
  • McNamara, Jo Ann and John Y. Halborg. Sainted Women of the Dark Ages. Durham: Duke University Press,1992.
  • Mulhberger, Steve. “Overview of Late Antiquity--The Sixth Century,” ORB Online Encyclopedia. <http://faculty.nipissingu.ca/muhlberger/ORB/OVC4S6.HTM>
  • Wemple, Suzanne Fonay. "Scholarship in Women's Communities" in Women in Frankish Society: Marriage and the Cloister, 500 to 900: University of Pennsylvania Press, 1981.