Barril

De Wikipedia
Barril
recipiente
Cambiar los datos en Wikidata
Barril de madera.

Barril[1] o barrila[2], tamién llamáu barrica[3], cuba[4], tonel[5] o pipa[6] ye un recipiente cilíndricu fabricáu en madera que sirve como mediu d'almacenamientu d'elementos líquidos o sólidos.

Estructura y usos[editar | editar la fonte]

Moderna barrica de vinificación

La estructura del barril o barrica de madera ta formada por duelas, pieces de madera con abigorniaes pa consiguir el perfil cóncavu del tonel, suxetes por aros anchos de metal o "zunchos", y zarraes con tapes planes, tamién de madera, llamaos "fondos". El so usu tradicional dende l'Antigüedá foi l'almacenaxe y caltenimientu de líquidos como l'agua, vinu, güisqui, cerveza y demás procesos de destilación de diverses ceberes lleldaes, o de granos, farines, frutes, y otros alimentos de bien diversu tiempu de maduración y durabilidá. Quiciabes l'usu más frecuente y calteníu constituyir les barriques o toneles pa ellaborar y ameyorar vinos (n'especial los productos de la vide).[7] Dacuando un barril tien dellos usos secuenciales distintos. Por casu, los barriles de Xerez suelen usase pal blended del güisqui[8]

Materiales de fabricación[editar | editar la fonte]

Amás del tradicional barril de madera –y siempres en función de la so tipoloxía y usu–, diverses industries adoptaron recipientes y contenedores fabricaos en diversos materiales y rellacionaos cola morfoloxía polivalente del tambor industrial,[lower-alpha 1] ente ellos:

  • metal
    • lámina d'aceru
      • tapa amovible
      • cónicos
      • de 2 tapones
    • aluminio
    • acero inoxidable
  • plásticos

Tipoloxía[editar | editar la fonte]

Na lliteratura[editar | editar la fonte]

D'ente los numberosos exemplos, puede recordase quiciabes el estremecedor rellatu d'Edgar Allan Poe tituláu precisamente El barril de amontillado («The Cask of Amontillado»).[9]

Nel arte[editar | editar la fonte]

Crates visita a Diógenes, en «Le Livre de bonnes hoeurs de Jacques Legrand» (1490).

Anque nel so orixe foi con toa probabilidá una tinaja de folla[10] lo que'l filósofu Diógenes de Sinope escoyó pa vivir nes cais d'Atenes,[lower-alpha 2] na historia del arte la iconografía foi evolucionando y la tinaja mediterránea de folla convertir en barril de madera, más presente na artesanía septentrional.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Nel sector industrial, como embalaxe industrial, fabríquense barriles en chapa d'aceru o de plásticu (como polietileno d'alta densidá), con un volume de 55 galones, esto ye, aproximao 208,20 llitros.
  2. Los sos biógrafos aseguren que, convirtiendo la probeza estrema nuna virtú, Diógenes caminaba peles cais con una linterna encendida esclamando “toi buscando un home”.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: barril
  2. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: barrila
  3. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: barrica
  4. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: cuba
  5. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: tonel
  6. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: pipa
  7. Phillips, Rod (2000). A Short History of Wine (Una curtia hestoria del vinu). Nueva York: Ecco. ISBN 0-06-621282-0.
  8. Xerez pon-y sellu español al meyor güisqui del mundu
  9. ISBN 978-84-95079-38-1
  10. Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionariu de términos cerámicos y d'alfarería editorial= Agrija Ediciones, páx. 47.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]