Diferencies ente revisiones de «Pulmonaria officinalis»
m llatinu |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Vease tamién +Ver tamién) |
||
Llinia 56: | Llinia 56: | ||
* ''Pulmonaria maculata'' F.Dietr. |
* ''Pulmonaria maculata'' F.Dietr. |
||
* ''Pulmonaria tridentina'' Evers<ref>{{cita web |url= http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2413004 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|formatu= |obra= [[The Plant List]] |fechaacceso=23 de xineru de 2015}}</ref> |
* ''Pulmonaria tridentina'' Evers<ref>{{cita web |url= http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2413004 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|formatu= |obra= [[The Plant List]] |fechaacceso=23 de xineru de 2015}}</ref> |
||
== |
== Ver tamién == |
||
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] |
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] |
||
* [[Anexu:Cronoloxía de la botánica]] |
* [[Anexu:Cronoloxía de la botánica]] |
Revisión a fecha de 07:40 5 avi 2015
Pulmonaria officinalis | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Boraginaceae | |
Subfamilia: | Boraginoideae | |
Xéneru: | Pulmonaria | |
Especie: |
P. officinalis L., 1753 | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
La Pulmonaria officinalis ye una planta herbal perenne perteneciente al xéneru Pulmonaria.
Descripción
Tien un rizoma que s'enfusa dellos centímetros so tierra y sigue un cursu horizontal. En primavera desenvuelve un tarmu de 10 a 30 centímetros. Les fueyes de les rosetes basales tienen un peciolu llargu, son cordaes o ovaes y de ápice agudu. Les fueyes caulinares son allargaes alternes de superficie rugosa con llurdios blancos, polo que recuerden vagamente a los pulmones. Fueyes y tarmos cubiertos d'una aspra pelusilla.
Les flores, que crecen na punta de cada tarmu, son de color rosa purpúreo tornándose azules cuando s'abrir. El floriamientu dar de marzu a mayu.
Hábitat
Estendida pel Centru y Occidente de Europa en zones húmedes de ribayos, fasteres, ribazos de montes, terremplénes de caminos, terrenes incultos y en montes. N'España llargamente estendida por tol territoriu en zones húmedes hasta los altos valles de los Pirineos y d'otros montes
Principios activos
Esta planta contién Taníns ente'l 10,27% y 10,67%. Materies grases compuestes d'ácidos estearínico, palmitínico y miristínico. Ácidos resínicos, alcohol cerílico, fitoesterina, flobafeno, azucre invertíu, polisacáridos...
Les cenices son riques en sales de potasiu y calciu, según en acedu silicílico. Tamién tien una sustanza de calter saponínico que puede provocar hemólisis débiles.
Virtúes
Les partes aérees de la planta en floriamientu recoyer con fines melecinales (sumidaes floríes y fueyes) cortándoles un pocu percima del nivel del suelu y ensúguense a una temperatura non cimero a los 45 °C.
Utilizar en forma de fervinchu pal tratamientu de la tos, tos ferina, bronquitis y los dolores de gargüelu y afonía. Amás ye sudorífica, antiinflamatoria y diurética. La decocción al 10 % emplegar en compreses como desinfestante, emoliente y antiinflamatoria de feríes.
En cocimientu d'un bon puñáu de planta dexando que fierva un cuartu d'hora, el líquidu tomar en cuatro taces partíes mientres el día pa facilitar la expectoración y fluidificar los esputos.
Tamién s'encamienta nes fories, hemorroides y afecciones de la bixiga urinaria.
Historia
Esta planta, como otres que viven nel Centru y Occidente d'Europa, nun figuren nos escritos de l'antigüedá. La primera noticia sobre ella dar Mattioli na so obra na edición de 1548.
Taxonomía
Pulmonaria longifolia foi descrita por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 1: 135. 1753.[1]
Númberu de cromosomes de Pulmonaria longifolia (Fam. Boraginaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=14[2]
Pulmonaria; nome xenéricu que remanez del llatín pulmo. Nos tiempos de la maxa simpático, les fueyes ovales enllordiaes de P. officinalis representaben a enfermedaes simbóliques, pulmones ulceraos y, poro, utilizar en tratar infecciones pulmonares. N'enforma idiomes el so nome común ta acomuñáu al pulmón, como n'inglés "lungwort", n'alemán "lungenkraut", o en gallegu "herba dos bofos" (pulmones de los animales). N'otres llingües de la Europa del Este, el nome común deriva d'una palabra pa miel, y.g. en rusu "medunitza" y en polacu "miodunka".
officinalis: epítetu llatinu que significa "oficinal, planta melecinal vendida en herbarios"[3]
- Sinonimia
- Pulmonaria maculata F.Dietr.
- Pulmonaria tridentina Evers[4]
Ver tamién
Referencies
- ↑ «Pulmonaria officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de xineru de 2014.
- ↑ Estudiu cariológico de Boraginaceae españoles. IV. Luque, T. (1989) Bol. Soc. Brot. ser. 2 62: 211-220
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ «Pulmonaria officinalis». The Plant List. Consultáu'l 23 de xineru de 2015.
Enllaces esternos
Wikispecies tien un artículu sobre Pulmonaria officinalis. |