Diferencies ente revisiones de «Espresionismu»
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
[[Archivu:Kirchner_-_Fränzi_vor_geschnitztem_Stuhl.jpg|thumb|250px|''Fränzi énte una siella tallada'' (1910), d'[[Ernst Ludwig Kirchner]], [[Muséu Thyssen-Bornemisza]], [[Madrid]].]] |
[[Archivu:Kirchner_-_Fränzi_vor_geschnitztem_Stuhl.jpg|thumb|250px|''Fränzi énte una siella tallada'' (1910), d'[[Ernst Ludwig Kirchner]], [[Muséu Thyssen-Bornemisza]], [[Madrid]].]] |
||
'''L'espresionismu''' foi un movimientu cultural surdíu n'[[Alemaña]] nel entamu del [[sieglu XX]], y que va desarrollar tanto nes artes plástiques como en lliteratura, música, cine, teatru, baille o fotografía. Caracterízase por representar el mundiu dende un puntu de vista típicamente suxetivu ya emocional col envís cuasi siempre de producir nel espectador determinaes idees o un estáu d'ánimu. Al contrariu que, por exemplu, nel [[Impresionismu]] y nel [[Naturalismu]], los artistes espresionistas defenden un arte más personal e intuitivu nel que tenga predominiu la visión interior del artista –la “espresión”– más que la representación de la realidá –la “impresión”. Nun sentíu más ampliu, l'espresionismu ye un movimientu que se da en cualquier dómina ya espaciu xeográficu, y asina podemos calificar tamién d'''espresionistes'' a artistes como [[Matthias Grünewald]], [[Pieter Brueghel el Vieyu]], [[El Greco]] o [[Francisco de Goya]]. |
'''L'espresionismu''' foi un movimientu cultural surdíu n'[[Alemaña]] nel entamu del [[sieglu XX]], y que se va desarrollar tanto nes artes plástiques como en lliteratura, música, cine, teatru, baille o fotografía. Caracterízase por representar el mundiu dende un puntu de vista típicamente suxetivu ya emocional col envís cuasi siempre de producir nel espectador determinaes idees o un estáu d'ánimu. Al contrariu que, por exemplu, nel [[Impresionismu]] y nel [[Naturalismu]], los artistes espresionistas defenden un arte más personal e intuitivu nel que tenga predominiu la visión interior del artista –la “espresión”– más que la representación de la realidá –la “impresión”. Nun sentíu más ampliu, l'espresionismu ye un movimientu que se da en cualquier dómina ya espaciu xeográficu, y asina podemos calificar tamién d'''espresionistes'' a artistes como [[Matthias Grünewald]], [[Pieter Brueghel el Vieyu]], [[El Greco]] o [[Francisco de Goya]]. |
||
===Orixe ya influencies=== |
===Orixe ya influencies=== |
Revisión a fecha de 12:41 16 ago 2015
L'espresionismu foi un movimientu cultural surdíu n'Alemaña nel entamu del sieglu XX, y que se va desarrollar tanto nes artes plástiques como en lliteratura, música, cine, teatru, baille o fotografía. Caracterízase por representar el mundiu dende un puntu de vista típicamente suxetivu ya emocional col envís cuasi siempre de producir nel espectador determinaes idees o un estáu d'ánimu. Al contrariu que, por exemplu, nel Impresionismu y nel Naturalismu, los artistes espresionistas defenden un arte más personal e intuitivu nel que tenga predominiu la visión interior del artista –la “espresión”– más que la representación de la realidá –la “impresión”. Nun sentíu más ampliu, l'espresionismu ye un movimientu que se da en cualquier dómina ya espaciu xeográficu, y asina podemos calificar tamién d'espresionistes a artistes como Matthias Grünewald, Pieter Brueghel el Vieyu, El Greco o Francisco de Goya.
Orixe ya influencies
Arquiteutura
- Deutscher Werkbund
- Escuela d'Ámsterdam
- Arbeitsrat für Kunst
- Der Ring
- Neues Bauen
Pintura
- Die Brücke
- Der Blaue Reiter
- Der Blaue Reiter
- Grupu de Viena
- Escuela de París
- Otros