Diferencies ente revisiones de «Testil»
m namá namái |
m organizar planties |
||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{ |
{{Tradubot2|Textil}} |
||
[[File:P1080828.JPG|thumb| Peqeño mercáu de testiles en [[Al-Mukalla]], [[Yemen]].]] |
[[File:P1080828.JPG|thumb| Peqeño mercáu de testiles en [[Al-Mukalla]], [[Yemen]].]] |
||
'''Testil''' ye'l términu xenéricu aplicáu originalmente a les teles texíes, pero que güei s'utiliza tamién pa fibres, filamentos, filaces y filos, según pa los materiales filaos, afieltrados o non texíos y texíos, acolchaos, trenzados, xuntaos, anoyaos o bordaos que se fabriquen a partir de entrelazamiento de urdimbre y trama o [[Texíu testil|texíu]], yá sía planu o elásticu. |
'''Testil''' ye'l términu xenéricu aplicáu originalmente a les teles texíes, pero que güei s'utiliza tamién pa fibres, filamentos, filaces y filos, según pa los materiales filaos, afieltrados o non texíos y texíos, acolchaos, trenzados, xuntaos, anoyaos o bordaos que se fabriquen a partir de entrelazamiento de urdimbre y trama o [[Texíu testil|texíu]], yá sía planu o elásticu. |
Revisión a fecha de 02:59 20 xnt 2015
Testil ye'l términu xenéricu aplicáu originalmente a les teles texíes, pero que güei s'utiliza tamién pa fibres, filamentos, filaces y filos, según pa los materiales filaos, afieltrados o non texíos y texíos, acolchaos, trenzados, xuntaos, anoyaos o bordaos que se fabriquen a partir de entrelazamiento de urdimbre y trama o texíu, yá sía planu o elásticu.
Hasta'l sieglu XX les fibres más utilizaes pa los texíos yeren les naturales: el algodón y el llinu que provienen de plantes, y la llana y la seda, que son fibres d'orixe animal. Darréu, y col descubrimientu y desenvolvimientu de los polímeros plásticos, xeneralizóse l'usu de fibres artificiales que tienen orixe natural y sintétiques de composición namái química, como'l nylon y el poliéster.
Vease tamién
Enllaces esternos
- Wikcionariu tien definiciones y otra información tocante a testil.