Diferencies ente revisiones de «Delta Piscium»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Artículu nuevu
 
m Robó: Troquéu automáticu de testu (-Atopar a +Atópase a , -proxect +proyeut)
Llinia 80: Llinia 80:
| url = http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-ref=VIZ4y5a6cda3809&-out.add=.&-source=J/A%2bA/431/773/charm2&recno=1511
| url = http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-ref=VIZ4y5a6cda3809&-out.add=.&-source=J/A%2bA/431/773/charm2&recno=1511
}}</ref> ello dexa evaluar el so diámetru real, resultando ser ésti 43 vegaes más grande qu'el [[radiu solar|diámetru solar]].
}}</ref> ello dexa evaluar el so diámetru real, resultando ser ésti 43 vegaes más grande qu'el [[radiu solar|diámetru solar]].
Xira sobre sí mesma con una [[velocidá de rotación proxectada]] de 1,4 km/s,<ref name=DM>{{cita publicación
Xira sobre sí mesma con una [[velocidá de rotación proyeutada]] de 1,4 km/s,<ref name=DM>{{cita publicación
| autor = De Medeiros, J. R.; do Nascimento, J. D., Jr.; Sankarankutty, S.; Mariña, J. M.; Maia, M. R. G.
| autor = De Medeiros, J. R.; do Nascimento, J. D., Jr.; Sankarankutty, S.; Mariña, J. M.; Maia, M. R. G.
| títulu = Rotation and lithium in single giant stars
| títulu = Rotation and lithium in single giant stars
Llinia 103: Llinia 103:
Magar el so gran tamañu, la masa envalorada de Delta Piscium ye namá un 24% mayor que la [[masa solar]].<ref name=Luck/>
Magar el so gran tamañu, la masa envalorada de Delta Piscium ye namá un 24% mayor que la [[masa solar]].<ref name=Luck/>
Piénsase qu'empezó la so vida como una [[estrella blanca de la secuencia principal]] de tipu A1. Na actualidá ye una [[estrella xigante|xigante]] que probablemente amonta'l so rellumu per vegada primera con un núcleu inerte de [[heliu]].<ref name=Jim_Kaler/>
Piénsase qu'empezó la so vida como una [[estrella blanca de la secuencia principal]] de tipu A1. Na actualidá ye una [[estrella xigante|xigante]] que probablemente amonta'l so rellumu per vegada primera con un núcleu inerte de [[heliu]].<ref name=Jim_Kaler/>
Atopar a 311 [[añu lluz|años lluz]] del [[Sistema Solar]].
Atópase a 311 [[añu lluz|años lluz]] del [[Sistema Solar]].


== Referencies ==
== Referencies ==

Revisión a fecha de 12:41 27 xun 2015

Delta Piscium
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Piscis
Ascensión reuta (α) 00h 48min 40,94s
Declinación (δ) +07º 35’ 06,3’’
Mag. aparente (V) +4,44
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar K4IIIb
Masa solar 1,24 M
Radiu (43 R)
Magnitú absoluta -0,42
Gravedá superficial 1,0 (log g)
Lluminosidá 447 L
Temperatura superficial 3963 ± 4 K
Metalicidá [Fe/H] = -0,12
Astrometría
Velocidá radial +32,45 km/s
Distancia 311 ± 7 años lluz
Paralax 10,48 ± 0,22 mas
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
63 Piscium / HD 4656 / HR 224
HIP 3786 / SAO 109474
[editar datos en Wikidata]

Delta Piscium (δ Psc / 63 Piscium)[1] ye una estrella na constelación de Piscis de magnitú aparente +4,44. Anque ostenta la denominación de Bayer «delta», cuarta lletra del alfabetu griegu, ye namá la décima estrella más brillosa de la constelación. Dacuando recibe'l nome de Linteum[2] y na astronomía china formaba la figura de Wae Ping al pie de les cercanes α, ε, ζ, μ, ν y ξ Piscium.[3]

Como munches estrelles del cielu nocherniegu —valgan como exemplu Torcularis Septentrionalis (ο Piscium) o θ Piscium, nesta mesma constelación Delta Piscium ye una xigante naranxa. Tien tipu espectral K4IIIb[1] y una temperatura efectivo de 3963 ± 4 K, siendo 447 vegaes más lluminosa qu'el Sol.[4] El so diámetru angular, midíu mientres una tapecimientu llunar, ye de 4,2 ± 1,0 milisegundos d'arcu;[5] ello dexa evaluar el so diámetru real, resultando ser ésti 43 vegaes más grande qu'el diámetru solar. Xira sobre sí mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 1,4 km/s,[6] implicando qu'el so períodu de rotación pue ser d'hasta 1500 díes.[7] Amuesa una metalicidá —bayura relativa de elementos más pesaos qu'el heliu— daqué menor que la solar ([Fe/H] = -0,12).[8]

Magar el so gran tamañu, la masa envalorada de Delta Piscium ye namá un 24% mayor que la masa solar.[8] Piénsase qu'empezó la so vida como una estrella blanca de la secuencia principal de tipu A1. Na actualidá ye una xigante que probablemente amonta'l so rellumu per vegada primera con un núcleu inerte de heliu.[7] Atópase a 311 años lluz del Sistema Solar.

Referencies