Diferencies ente revisiones de «República Popular China»

Coordenaes: 35°50′41″N 103°27′07″E / 35.8447°N 103.4519°E / 35.8447; 103.4519
De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m →‎Referencies: All info is kept in Wikidata, removed: {{Enllaz AD|eu}} (3) using AWB (10903)
Sin resumen de edición
Llinia 59: Llinia 59:
[[Archivu:China CIA map.png|400px|left]]
[[Archivu:China CIA map.png|400px|left]]


El país ye'l terceru más grande en superficie terrestre. Pola so estensión, tien una gran variedá de paisaxes y fasteres climátiques. Nel este, a lo llargo de la costa del [[mar Mariellu]] y del [[mar de China Oriental]], hai llanures aluviales densamente poblaess. La fastera costera del [[mar de China Meridional]] ye más montesa y en el sur de China tien una orografía de pandess y pequeños cordales. Na fastera centro del este tan los deltes de los dos mayores ríos: el ríu Mariellu y el Yangtze. Otros ríos importantes son el [[Ríu de les Perles]], el [[Mekong]], [[ríu Brahmaputra|Brahmaputra]], [[ríu Amur|Amur]], [[ríu Huai He|Huai He]] y el [[ríu Xi Jiang|Xi Jiang]].
El país ye'l terceru más grande en superficie terrestre. Pola so estensión, tien una gran variedá de paisaxes y fasteres climátiques. Nel este, a lo llargo de la costa del [[mar Mariellu]] y del [[mar de China Oriental]], hai llanures aluviales densamente poblaess. La fastera costera del [[mar de China Meridional]] ye más montesa y en el sur de China tien una orografía de pandess y pequeños cordales. Na fastera centro del este tan los deltes de los dos mayores ríos: el ríu Mariellu y el Yangtze. Otros ríos importantes son el [[Ríu de les Perlles]], el [[Mekong]], [[ríu Brahmaputra|Brahmaputra]], [[ríu Amur|Amur]], [[ríu Huai He|Huai He]] y el [[ríu Xi Jiang|Xi Jiang]].


== Demografía ==
== Demografía ==

Revisión a fecha de 10:01 11 may 2015

República Popular China
estáu soberanu
Bandera de la República Popular China escudu de China
Himnu nacional Yiyongjun Jinxingqu
Alministración
Nome oficial 中华人民共和国
Zhōng húa rén mín gòng hé gúo
República Popular China
Capital Beixín (dende 1r ochobre 1949)
Forma de gobiernu unipartidismu
centralismu democráticu
República parllamentaria
estáu unitariu
república constitucional
dictadura comunista (es) Traducir
República
Presidente de la República Popular China Xi Jinping (dende 14 marzu 2013)
Premier chinu Li Qiang (dende 11 marzu 2023)
Llingües oficiales mandarín estándar
chinu
Llingües de China
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 35°50′41″N 103°27′07″E / 35.8447°N 103.4519°E / 35.8447; 103.4519
Superficie 9,671,000 km² (puestu 3)
% agua 2,8 %
Costes 14.500 km
Llenda con 22.117
Puntu más altu Everest
Puntu más baxu Lago Aiding (es) Traducir
Demografía
Población 1,345,000,000 hab. (1r payares 2020)
Densidá 0,14 hab/km²
Xentiliciu chinu (masculín singular)
china (femenín singular)
Esperanza de vida 76,252 años
IDH 0,768 (2021)
Tasa de fertilidá 1,6 (2021)
Economía
Moneda Renminbi
PIB nominal 17 820 459 342 451 $ (2021)
Bancu central Banco Popular de China
Más información
Dominiu d'Internet .cn, .中国, .中國 (en) Traducir y .公司
Códigu telefónicu +86
Códigu ISO 156 / CHN / CN
Estaya horaria estaya horaria de China, UTC+08:00, Asia/Shanghai (en) Traducir y Asia/Urumqi (en) Traducir
gov.cn y english.www.gov.cn
Cambiar los datos en Wikidata

La China[16], oficialmente República Popular China, (en chinu 中国, y en pinyin Zhōngguó) ye un país asitiáu nel este d'Asia, el cuartu más grande del mundu en cuanto a estensión territorial. Llenda con 14 países ( Afghanistán, Bhután, Myanmar, India, Kazakhstán, Kirguistán, Laos, Mongolia, Nepal, Corea del Norte, Pakistán, Rusia, Tajikistán y Vietnam)y ye, colos sos cuasi 1.350 millones d'habitantes, el país más pobláu del mundu.

Tocántenes a la so organización política, ye un réxime de partíu únicu (el Partíu Comunista de China, PCCh) con capital en Beijing. La so organización territorial compriende 22 provincies, cinco rexones autónomes, cuatro municipalidaes (Beijing, Tianjin, Shanghai y Chongqing) y dos rexones con un réxime alministrativu especial y dalgunes capacidaes d'autogobiernu (Hong Kong y Macau). La República Popular China reclama que Taiwán ye la so vixésimutercer provincia, magar qu'anguaño esta islla forma una entidá política separada, la República de China.

Colos sos 9,6 millones de km² d'estensión, China ye'l segundu mayor país del mundu, y compriende bien de paisaxes distintos desde zones boscoses hasta los desiertos de Gobi y Taklamakan, nel norte y noroeste del país o les biesques subtropicales de la so fastera meridional. El oeste del país ye permontañosu, con cordilleres como l'Himalaya, el Karakoram, el Pamir o el Tian Shan, formaes por delles de les montañes más altes del mundu. Los ríos Yangtze y Mariellu, terceru y sestu más llargos del mundu, nacen na meseta del Tíbet y van desembocar a la zona oriental del país, la más poblada. China tien una llínia costera de 14.500 km², na que llenda con dellos de los mares nos que se sodivide l'oceanu Pacíficu: Bohai, Mariellu, del Este de China y del sur de China.

L'antigua civilización china, una de les más vieyes del mundu, floreció na cuenca del ríu Mariellu, na llanada del norte de China. Demientres dellos milenios, el sistema políticu chinu basábase en monarquíes hereditaries, nomaes dinastíes, a partir del rei semimitolóxicu Xia (2.000 edC). Dende l'añu 221 edC, cuando la dinastía Qin conquistó varios estaos pa formar con ellos l'imperiu chinu, el país foi espandiéndose, frañéndose y reconstruyéndose bien de veces. En 1911 la República de China echó del país a la cabera dinastía, y dirixió'l país hasta 1949. Dempués de la derrota de Xapón na Segunda Guerra Mundial el Partíu Comunista de China derrotó al Kuomintang, d'ideoloxía nacionalista, na China continental, y estableció nella la República Popular China. Esta proclamose en Beijing el 1 d'ochobre de 1949. El gobiernu de la República de China coló pa la islla de Taiwan, que controla xunto con dellos isllotes como los de Penghu, Kinmen o Matsu. El so estatus ye problemáticu, pues ye reconocíu como un estáu dixebráu de China por perpocos países. La República Popular, amás, tien amenazao con ocupar la islla si los sos gobernantes declaren la so independencia, pues considérenla como parte inalienable del territoriu chinu.

Dende la introducción de reformes económiques en 1978 l'espoxigue económicu de China tien sío pergrande. Nel 2013 yá ye la segunda mayor economía pol so PIB, y ye tamién el mayor esportador y importador de bienes del mundu. Tien armes nucleares y el mayor exércitu del mundu, al que dedica'l segundu mayor presupuestu de defensa del planeta. Ye miembru de les Naciones Xuníes dende 1971, cuando-y quitó'l sitiu a la República de China como miembru permanente del so Conseyu de Seguridá. Ye tamién miembru de munches organizaciones internacionales multilaterales: OMC, APEC, Organización de Cooperación de Shanghai. G-20...

Xeografía

El país ye'l terceru más grande en superficie terrestre. Pola so estensión, tien una gran variedá de paisaxes y fasteres climátiques. Nel este, a lo llargo de la costa del mar Mariellu y del mar de China Oriental, hai llanures aluviales densamente poblaess. La fastera costera del mar de China Meridional ye más montesa y en el sur de China tien una orografía de pandess y pequeños cordales. Na fastera centro del este tan los deltes de los dos mayores ríos: el ríu Mariellu y el Yangtze. Otros ríos importantes son el Ríu de les Perlles, el Mekong, Brahmaputra, Amur, Huai He y el Xi Jiang.

Demografía

Economía

Política

División alministrativa

La Constitución de la República Popular de China establez que'l país ta organizáu en trés niveles d'organización territorial: provincial, de distritu y de cantón. A nivel provincial hai en China 23 provincies, 5 rexones autónomes, 4 municipalidaes y dos rexones alministratives especiales. A nivel de distritu, cada provincia ta dividida en prefectures autónomes, distritos, distritos autónomos y ciudaes. Y a nivel de cantón los distritos y distritos autónomos tán sodividíos en cantones, cantones de minoríes étniques y poblaos. Amás d'estos niveles, el país presenta, de facto, otros dos niveles más d'organización territorial: les prefectures, dientro de les provincies; y los pueblos, dientro de los distritos. Un sestu nivel organizativu perbaxu del de los condaos ta conformáu poles oficines públiques de distritu, que tán desapaeciendo dafechu.

La tabla que vien darréu resume les divisiones alministratives alministraes pola República Popular de China el 31 d'avientu de 2005.

Nivel Nomee Tipos Pinyin Númberu
1 Nivel provincial
省级行政区
Provincies
(* China reclama como provincia Taiwán)
shěng 22
(23*)
Rexones Autónomes 自治区 zìzhìqū 5
Municipalidaes 直辖市 zhíxiáshì 4
Rexones alministratives especiales 特别行政区 tèbié xíngzhèngqū 2
2 Nivel prefectural (de facto)
地级行政区
Prefectures 地区 dìqū 17
Prefectures autónomes 自治州 zìzhìzhōu 30
Ciudaes-prefectures 地级市 dìjíshì 283
Ligues (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de Mongolia Interior) méng 3
3 Nivel distrital (o de condáu)
县级行政区
Condaos xiàn 1.464
Condaos autónomos 自治县 zìzhìxiàn 117
Ciudaes-condáu 县级市 xiànjíshì 374
Distritos 市辖区 shìxiáqū 852
Banderes (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de Mongolia Interior) 49
Banderes autónomes 自治旗 zìzhìqí 3
Áreas forestales 林区 línqū 1
Distritos especiales 特区 tèqū 2
4 Nivel cantonal
乡级行政区
Cantones xiāng) 14.677
Cantones étnicos 民族乡 mínzúxiāng 1.092
Municipios zhèn 19.522
Sodistritos 街道办事处 jiēdàobànshìchù 6.152
Oficines Públiques de Distritu 区公所 qūgōngsuǒ 11
Sumu 苏木 sūmù 181
Sumu étnicos 民族苏木 mínzúsūmù 1
5 Nivel municipal (de facto)
村级自治组织
Comunidaes
* (社区)
社区居民委员会 jūmínwěiyuánhùi 80.717[17]
Pueblos 村民委员会 cūnmínwěiyuánhùi 623.669[18]

Hestoria

Referencies

  1. Afirmao en: Resolución 2758 de la Asamblea General de las Naciones Unidas. Data d'espublización: 25 ochobre 1971.
  2. «China Joins W.T.O. Ranks» (inglés). The New York Times (12 avientu 2001). Consultáu'l 22 febreru 2015.
  3. URL de la referencia: http://eng.sectsco.org/about_sco/. Editorial: Organización de Cooperación de Shanghái. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  4. Texto fundacional: Resolución 2758 de la Asamblea General de las Naciones Unidas.
  5. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  8. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  9. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  10. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  11. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  12. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/china. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  13. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  14. URL de la referencia: https://www.ats.aq/devAS/Parties?lang=e.
  15. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 9. Supports qualifier: data de principiu.
  16. Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios, Academia de la Llingua Asturiana, 2010; ISBN 987-84-8168-500-8
  17. China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28 Basic Conditions of Civil Affairs Agencies"
  18. China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28, op.cit.


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme