Diferencies ente revisiones de «Idioma catalán»
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 17: | Llinia 17: | ||
:[[Archivu:Drapeau fr d%C3%A9partement Pyr%C3%A9n%C3%A9es orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[Rosellón]]) |
:[[Archivu:Drapeau fr d%C3%A9partement Pyr%C3%A9n%C3%A9es orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[Rosellón]]) |
||
{{bandera|Italia}} [[Italia]]<br /> |
{{bandera|Italia}} [[Italia]]<br /> |
||
:[[Archivu:Bandiera ufficiale RAS.svg|border|22px]] [[Alguer]] |
:[[Archivu:Bandiera ufficiale RAS.svg|border|22px]] [[L'Alguer]] |
||
---- |
---- |
||
|falantes = 11,5 millones ([[2009]]) |
|falantes = 11,5 millones ([[2009]]) |
||
Llinia 31: | Llinia 31: | ||
'''Catalán-valenciano-balear''' <!--Denominación usada por el Ethnologue, cuya clasificación es la seguida en toda la Wikipedia. Aunque la denominación científica más frecuente es, con diferencia, la de ''catalán'', esta es la denominación sincrética más extendida en el ámbito académico. Josep Calveras la usa por primera vez en 1925, en su obra ''La reconstrucció del llenguatge literari català'': «"Català-valencià-balear" seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.» El diccionario oficial del IEC recibe el nombre de ''Diccionario catalán-valenciano-balear''.{{revisar}} --> |
'''Catalán-valenciano-balear''' <!--Denominación usada por el Ethnologue, cuya clasificación es la seguida en toda la Wikipedia. Aunque la denominación científica más frecuente es, con diferencia, la de ''catalán'', esta es la denominación sincrética más extendida en el ámbito académico. Josep Calveras la usa por primera vez en 1925, en su obra ''La reconstrucció del llenguatge literari català'': «"Català-valencià-balear" seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.» El diccionario oficial del IEC recibe el nombre de ''Diccionario catalán-valenciano-balear''.{{revisar}} --> |
||
|dialeutos = |
|dialeutos = |
||
|escritura = [[Alfabetu |
|escritura = [[Alfabetu llatín|Llatín]] |
||
|cooficial = |
|cooficial = |
||
|cooficial_con = |
|cooficial_con = |
Revisión a fecha de 21:10 8 feb 2015
Catalán, valencianu (Català, valencià) | |
---|---|
Faláu en | España Andorra Francia Italia |
Rexón | Andorra
|
Falantes | 11,5 millones (2009) |
Familia | Llingües indoeuropees Itálicu |
Alfabetu | Llatín |
Estatus oficial | |
Oficial en | Andorra España (territorializada en Cataluña, Comunidá Valenciana ya Islles Baleares) Italia (na ciudá de L'Alguer) |
Reguláu por | Institutu d'Estudios Catalanes, |
Códigos | |
ISO 639-1 | cat
|
ISO 639-2 | cat
|
ISO 639-3 | cat
|
Estensión del catalán, valencianu |
El catalán (denominación oficial en Cataluña, nes Islles Baleares, n'Andorra y na ciudá de L'Alguer) o valencianu (denominación oficial nel País Valencianu) ye una llingua románica falada por más d'once millones de persones en Cataluña, el País Valencianu (sacantes dalgunes comarques del interior), les Islles Baleares, Andorra, la Franxa de Poniente (Aragón), la ciudá de L'Alguer (na islla de Cerdeña), la Catalunya del Nord y nel Carxe, un pequeñu territoriu de Murcia pobláu por emmigrantes valencianos.[1] El so dominiu llingüísticu, con una superficie de 68.730 km² y 13.529.127 d'habitants (2009), inclúi 1.687 términos municipales. Como les otres llingües romániques, el catalán remanez del llatín vulgar que falaben los romanos que s'establecieron n'Hispania na Edá Antigua.
La normativa del catalá establezla l'Institutu d'Estudios Catalanes, que tomen como base la ortografía, la gramática y el diccionariu fechos por Pompeu Fabra i Poch, y poles variantes específiques del valencianu, pola Academia Valenciana de la Llingua, basaes nes Normes de Castelló, ye dicir, la ortografía de Pompeu Fabra pero más adaptada a la pronunciación del catalán occidental y a los rasgos que caractericen les variedaes valencianes. El catalán tien cinco grandes dialectos (valencianu, noroccidental, central, balear y rossellonés) que xunto col alguerés, xébrense n'hasta en ventiuna variedaes y s'agrupen en dos grandes bloques: el catalán occidental y el catalán oriental. Les propuestes normatives permiten amenorgar les diferencies ente aquestos dialectos nel catalán estándar dende'l puntu de vista gramatical, fonéticu y de léxicu. A lo llargo de los últimos siglos, la mayor parte de los dialectos del catalán recibieron una fuerte influyencia del castellán nel estáu español y n'Andorra, del francés en Catalunya del Nord y tamién n'Andorra, y del italianu y del sardu nel Alguer, que-y dexó señes en forma de vocabulariu y espresiones nueves.