Diferencies ente revisiones de «Idioma catalán»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Sin resumen de edición
Llinia 17: Llinia 17:
:[[Archivu:Drapeau fr d%C3%A9partement Pyr%C3%A9n%C3%A9es orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[Rosellón]])
:[[Archivu:Drapeau fr d%C3%A9partement Pyr%C3%A9n%C3%A9es orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[Rosellón]])
{{bandera|Italia}} [[Italia]]<br />
{{bandera|Italia}} [[Italia]]<br />
:[[Archivu:Bandiera ufficiale RAS.svg|border|22px]] [[Alguer]]
:[[Archivu:Bandiera ufficiale RAS.svg|border|22px]] [[L'Alguer]]
----
----
|falantes = 11,5 millones ([[2009]])
|falantes = 11,5 millones ([[2009]])
Llinia 31: Llinia 31:
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Catalán-valenciano-balear''' <!--Denominación usada por el Ethnologue, cuya clasificación es la seguida en toda la Wikipedia. Aunque la denominación científica más frecuente es, con diferencia, la de ''catalán'', esta es la denominación sincrética más extendida en el ámbito académico. Josep Calveras la usa por primera vez en 1925, en su obra ''La reconstrucció del llenguatge literari català'': «"Català-valencià-balear" seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.» El diccionario oficial del IEC recibe el nombre de ''Diccionario catalán-valenciano-balear''.{{revisar}} -->
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Catalán-valenciano-balear''' <!--Denominación usada por el Ethnologue, cuya clasificación es la seguida en toda la Wikipedia. Aunque la denominación científica más frecuente es, con diferencia, la de ''catalán'', esta es la denominación sincrética más extendida en el ámbito académico. Josep Calveras la usa por primera vez en 1925, en su obra ''La reconstrucció del llenguatge literari català'': «"Català-valencià-balear" seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.» El diccionario oficial del IEC recibe el nombre de ''Diccionario catalán-valenciano-balear''.{{revisar}} -->
|dialeutos =
|dialeutos =
|escritura = [[Alfabetu llatinu|Llatinu]]
|escritura = [[Alfabetu llatín|Llatín]]
|cooficial =
|cooficial =
|cooficial_con =
|cooficial_con =

Revisión a fecha de 21:10 8 feb 2015

Catalán, valencianu
(Català, valencià)
Faláu en  España
Bandera d'Andorra Andorra Francia
 Italia
Rexón Bandera d'Andorra Andorra

 España

Cataluña
Comunidá Valenciana (estaya oriental)
Islles Baleares
Aragón (La Franxa Oriental)
Rexón de Murcia (El Carche)

 Francia

Pirineos Orientales (Rosellón)

Bandera d'Italia Italia

L'Alguer

Falantes 11,5 millones (2009)
Familia Llingües indoeuropees

  Itálicu
    Romance
      Occitano-romance
        Catalán-valenciano-balear

Alfabetu Llatín
Estatus oficial
Oficial en Bandera d'Andorra Andorra España (territorializada en Cataluña, Comunidá Valenciana ya Islles Baleares)
Bandera d'Italia Italia (na ciudá de L'Alguer)
Reguláu por Institutu d'Estudios Catalanes,

Academia Valenciana de la Llingua

Códigos
ISO 639-1 cat
ISO 639-2 cat
ISO 639-3 cat
Catalán, valencianu
Estensión del catalán, valencianu

El catalán (denominación oficial en Cataluña, nes Islles Baleares, n'Andorra y na ciudá de L'Alguer) o valencianu (denominación oficial nel País Valencianu) ye una llingua románica falada por más d'once millones de persones en Cataluña, el País Valencianu (sacantes dalgunes comarques del interior), les Islles Baleares, Andorra, la Franxa de Poniente (Aragón), la ciudá de L'Alguer (na islla de Cerdeña), la Catalunya del Nord y nel Carxe, un pequeñu territoriu de Murcia pobláu por emmigrantes valencianos.[1] El so dominiu llingüísticu, con una superficie de 68.730 km² y 13.529.127 d'habitants (2009), inclúi 1.687 términos municipales. Como les otres llingües romániques, el catalán remanez del llatín vulgar que falaben los romanos que s'establecieron n'Hispania na Edá Antigua.

La normativa del catalá establezla l'Institutu d'Estudios Catalanes, que tomen como base la ortografía, la gramática y el diccionariu fechos por Pompeu Fabra i Poch, y poles variantes específiques del valencianu, pola Academia Valenciana de la Llingua, basaes nes Normes de Castelló, ye dicir, la ortografía de Pompeu Fabra pero más adaptada a la pronunciación del catalán occidental y a los rasgos que caractericen les variedaes valencianes. El catalán tien cinco grandes dialectos (valencianu, noroccidental, central, balear y rossellonés) que xunto col alguerés, xébrense n'hasta en ventiuna variedaes y s'agrupen en dos grandes bloques: el catalán occidental y el catalán oriental. Les propuestes normatives permiten amenorgar les diferencies ente aquestos dialectos nel catalán estándar dende'l puntu de vista gramatical, fonéticu y de léxicu. A lo llargo de los últimos siglos, la mayor parte de los dialectos del catalán recibieron una fuerte influyencia del castellán nel estáu español y n'Andorra, del francés en Catalunya del Nord y tamién n'Andorra, y del italianu y del sardu nel Alguer, que-y dexó señes en forma de vocabulariu y espresiones nueves.

Referencies

Portales