Diferencies ente revisiones de «Chile»
m →Gobiernu (Gobierno hasta el 11 de marzo de 2014): actualizar info |
m →Gobiernu (Gobierno hasta el 11 de marzu de 2018): ocultar info que debe ser actualizada |
||
Llinia 55: | Llinia 55: | ||
=== Gobiernu (Gobierno hasta el 11 de marzu de 2018) === |
=== Gobiernu (Gobierno hasta el 11 de marzu de 2018) === |
||
El presidente del país ye, dende'l 11 de marzu de 2014, [[Michelle Bachelet|Michelle Bachelet Jeria]]. El presidente de la Cámara de Diputaos ye [[Aldo Cornejo González]], y el del Senáu [[Isabel Allende Bussi]]. El gabinete ministerial compónenlu (abril [[2012]]) 22 persones, que son los cabezaleros de los siguientes ministerios: |
El presidente del país ye, dende'l 11 de marzu de 2014, [[Michelle Bachelet|Michelle Bachelet Jeria]]. El presidente de la Cámara de Diputaos ye [[Aldo Cornejo González]], y el del Senáu [[Isabel Allende Bussi]]. <!---El gabinete ministerial compónenlu (abril [[2012]]) 22 persones, que son los cabezaleros de los siguientes ministerios: |
||
* Interior: Andrés Chadwick Piñera. |
* Interior: Andrés Chadwick Piñera. |
||
Llinia 78: | Llinia 78: | ||
* Serviciu Nacional de la Muyer: Loreto Seguel King. |
* Serviciu Nacional de la Muyer: Loreto Seguel King. |
||
* Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes: Roberto Ampuero Espinoza. |
* Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes: Roberto Ampuero Espinoza. |
||
* Comisión Nacional del Mediu Ambiente: María Ignacia Benítez Pereira. |
* Comisión Nacional del Mediu Ambiente: María Ignacia Benítez Pereira.---> |
||
=== Partíos políticos === |
=== Partíos políticos === |
Revisión a fecha de 04:25 30 avi 2014
Chile[15], oficialmente República de Chile, ye un país del suroeste d'América del Sur, frente al Océanu Pacíficu. Llenda al norte con Perú, al noreste con Bolivia y al este con Arxentina.
Política y gobiernu[16]
Organización política
La llei másima del país ye la Constitución. Aprobada en 1980, foi modificada tres el referéndum del 30 de xunetu de 1989. Nella establezse que Chile ye una república democrática, y que la soberanía reside na nación.
El poder executivu exércelu'l presidente de la República, escoyíu en votación directa y por mayoría absoluta pa un mandatu de cuatro años. El poder llexislativu ye competencia del Congresu Nacional, formáu por un Senáu de 38 miembros y una Cámara de Diputaos de 120 miembros. Tocántenes al poder xudicial, el so muérganu cimeru ye la Corte Suprema.
Gobiernu (Gobierno hasta el 11 de marzu de 2018)
El presidente del país ye, dende'l 11 de marzu de 2014, Michelle Bachelet Jeria. El presidente de la Cámara de Diputaos ye Aldo Cornejo González, y el del Senáu Isabel Allende Bussi.
Partíos políticos
Los partíos políticos chilenos agrúpense en dos coaliciones.
La Concertación de Partíos pola Democracia inclúi a:
- Partíu Demócrata Cristiano (PDC), presidíu por Ignacio Walker.
- Partíu pola Democracia (PPD), presidíu por Jaime Quintana.
- Partíu Radical Socialdemócrata (PRSD), presidíu por José Antonio Gómez.
- Partíu Socialista de Chile (PS), presidíu por Osvaldo Andrade.
- Partíu Comunista de Chile (PC), presidíu por Guillermo Teillier.
- Partíu Humanista (PH), presidíu por Danilo Monteverde.
L'Alianza por Chile, pela so banda, inclúi a:
- Unión Demócrata Independiente (UDI), presidida por Patricio Melero.
- Renovación Nacional (RN), presidida por Carlos Larraín.
Organización territorial
Políticamente, Chile ta dividíu en 15 rexones, subdividías en 53 provincies y un total de 346 comunes:
Códigu | Rexón | Capital |
---|---|---|
XV | Arica y Parinacota | Arica |
I | Tarapacá | Iquique |
II | Antofagasta | Antofagasta |
III | Atacama | Copiapó |
IV | Coquimbo | La Serena |
V | Valparaíso | Valparaíso |
RM | Rexón Metropolitana de Santiago | Santiago |
VI | Llibertador Xeneral Bernardo O'Higgins | Rancagua |
VII | Maule | Talca |
VIII | Biobío | Concepción |
IX | L'Araucanía | Temuco |
XIV | Los Ríos | Valdivia |
X | Los Llagos | Puertu Montt |
XI | Aisén del Xeneral Carlos Ibáñez del Campo | Coyhaique |
XII | Magallanes y de l'Antártica Chilena | Punta Arenas |
Les principales ciudaes del país, según la proyección pal añu 2011 del Instituto Nacional de Estadísticas,son:
Ciudá | Población |
---|---|
Santiago | 5.062.131 |
Puente Alto | 735.415 |
Antofagasta | 372.973 |
San Bernardo | 311.006 |
Temuco | 309.354 |
Viña del Mar | 290.781 |
Valparaíso | 270.966 |
Concepción | 229.138 |
Talcahuano | 171.510 |
Cultura
Los escritores chilenos rescamplaron especialmente nel cultivu de la poesía. D'algunos autores lleguen a falar de "País de poetes", polos dos Premiu Nobel (Gabriela Mistral y Pablo Neruda) de nacionalidá chilena, a los qu'hai qu'amestar otros poetas destacaos como Nicanor Parra, Gonzalo Rojas y Vicente Huidobro.
Fiestes
Fecha | Nome | Nome local | Notes |
---|---|---|---|
1 de xineru | Añu Nuevu | Año Nuevo | |
marzu-abril | Viernes Santu | Viernes Santo | Fecha móvil (Ultima selmana marzu-primera selmana abril) |
marzu-abril | Sábadu Santu | Sábado Santo | Fecha móvil (Ultima selmana marzu-primera selmana abril) |
marzu-abril | Domingu de Pascua | Pascua de Resurrección | Fecha móvil (Ultima selmana marzu-primera selmana abril) |
1 de mayu | Día del Trabayu | Día del Trabajo | |
21 de mayu | Día de les Glories Navales | Combate Naval de Iquique | |
29 de xunu | San Pedro y San Pablo | San Pedro y San Pablo | Movible al llunes anterior |
16 de xunetu | Virxen del Carmen | Virgen del Carmen | |
15 d'agostu | Asunción de la Virxen | Asunción de la Virgen | |
18 de setiembre | Primera Xunta Nacional de Gobiernu | Fiestas Patrias | |
19 de setiembre | Día del Exércitu | Glorias del Ejército | |
12 d'ochobre | Día de la Raza | Descubrimiento de América | Movible al llunes anterior |
31 d'ochobre | Día de las Ilesias Evangélicas y Protestantes | Día Nacional de las Iglesias Evangélicas y Protestantes | |
1 de payares | Día de Toos los Santos | Día de todos los Santos | |
8 d'avientu | Inmaculada Concepción | Inmaculada Concepción | |
25 d'avientu | Navidad | Navidad |
Referencies
- ↑ URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consulta: 7 marzu 2020.
- ↑ URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/observer-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/chile. Data de consulta: 26 mayu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://www.ats.aq/devAS/Parties?lang=e.
- ↑ URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 2. Supports qualifier: data de principiu.
- ↑ Aplícase a esta parte: masculín singular.
- ↑ Aplícase a esta parte: femenín singular.
- ↑ Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios, Academia de la Llingua Asturiana, 2010; ISBN 987-84-8168-500-8
- ↑ Los datos recoyíos nesti apartáu tán sacaos del Anuario Iberoamericano 2012 del Real Institutu Elcano y l'Axencia Efe. Disponible en http://www.anuarioiberoamericano.es/
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Chile.
- Gobiernu de Chile
- Serviciu Nacional de Turismu
- ThisisChile.cl - Official Chile website - English and Spanish version
- Bancu de Imáxenes de Chile
Países d'América |
Antigua y Barbuda | Arxentina | Les Bahames | Barbados | Belize | Bolivia | Brasil | Canadá | Chile | Colombia | Costa Rica | Cuba | Dominica | República Dominicana | Ecuador | Estaos Xuníos d'América | Granada | Guatemala | Guyana | Haití | Hondures | Méxicu | Nicaragua | Panamá | Paraguái | Perú | El Salvador | Saint Kitts y Nevis | Saint Lucia | San Vicente y Les Granadines | Surinam | Trinidá y Tobagu | Uruguái | Venezuela | Xamaica
Dependencies: Anguila | Les Bermudes | Islles Caimán | Clipperton | Guadalupe | Guyana Francesa | Groenlandia | Islles Malvines | Islles Turques y Caicos | Montserrat | Martinica | Puertu Ricu | Shag Rocks | Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur |