Diferencies ente revisiones de «Marcel Proust»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 52: Llinia 52:
* « La mort des cathédrales », ''[[Le Figaro]]''1904
* « La mort des cathédrales », ''[[Le Figaro]]''1904
* ''[[Sésame et les lys]]'', traducción de la obra de [[John Ruskin]] ''Sesame and Lilies'', Mercure de France, 1906
* ''[[Sésame et les lys]]'', traducción de la obra de [[John Ruskin]] ''Sesame and Lilies'', Mercure de France, 1906
* ''[[À la recherche du temps perdu]]'' ([[1913]]-[[1927]])
* ''[[A la gueta del tiempo perdío (À la recherche du temps perdu)]]'' ([[1913]]-[[1927]])
** ''[[Du côté de chez Swann]]'' ([[1913]])
** ''[[Del llau de ca Swann (Du côté de chez Swann)]]'' ([[1913]]), Revista lliteraria asturiana (1999), trad. Xandru Martino Ruz
** ''[[À l'ombre des jeunes filles en fleurs]]'' ([[1919]])
** ''[[À l'ombre des jeunes filles en fleurs]]'' ([[1919]])
** ''Le Côté de Guermantes I y II'' ([[1921]]–[[1922]])
** ''Le Côté de Guermantes I y II'' ([[1921]]–[[1922]])

Revisión a fecha de 16:30 28 feb 2014

Plantía:Infobox escritor

Marcel Proust (10 de xunetu de 1871, París - 18 de payares de 1922, París), foi un escritor francés, consideráu unu de los escritores más influyentes del sieglu XX. La so obra más conocida ye À la recherche du temps perdu, escrita ente los años 1908-1922 y considerada pola crítica una de les obres más importantes de la lliteratura universal.

Biografía

Naz n'Auteuil, XVI distritu de París, el 10 de xunetu del añu 1871. Ye fíu d'Adrien Proust, importante médicu y políticu na Tercera República Francesa (1870-1940), y de Jeanne Clémence Weil, que pertenez a una rica familia alsaciana d'orixe xudíu. Ye bautizáu na ilesia de Saint-Louis d'Antin. Anque la so madre va caltener la relixón xudía, tanto Marcel como'l so hermanu Robert van ser educaos nel catolicismu. Na primavera del añu 1881 tien el so primer ataque d'asma, enfermedá que lu va acompañar tola vida de manera intermitente. Nesi mesmu añu de 1881 va a clase nel Cours Pape-Carpentier, onde conoz a Jacques Bizet, fíu del famosu compositor.

Marcel Proust a la edá de 15 años.

En 1882 queda inscritu nel Lliceú Fontanes, qu'a partir de xineru del añu 1883 pasa a ser el Lycée Condorcet. En 1890 inscríbese en París na facultá de Derechu y na de Ciencies Polítiques, onde siguirá cursos con Paul Dejardins y Albert Sorel. Frecuenta'l salón de Mme. Straus, onde ve a Maupassant. Asiste tamién a los salones de Mme. Arman de Caillavet. Conoz a artistes y miembros de l'aristocracia y les finances como Charles Haas, miembru del Jockey Club y principal modelu pa Swann.

Nel mes de xunetu de 1895 viaxa cola so madre al balneariu alemán de Kreuznach, onde entama a trabayar en Jean Santeuil, novela que sedrá'l xerme d'À la recherche du temps perdu.

En 1896 el sellu editorial Calmann-Lèvy espublíza-y Les plaisirs et les jours. Con un Prólogu d'Anatole France, Les plaisirs et les jours ye una obra na que Proust va recoyer los sos artículos espublizaos en revistes y periódicos, pero'l llibru apenes tien reseñes o crítiques.

En 1897 descubre a John Ruskin y dos años depués Proust entama la traducción de The Bible of Amiens. Llee tamién The seven lamps of architecture de Ruskin, autor sobre'l que'l direutor de La Revue de Paris pídi-y un artículu.

A finales d'abril de 1900 Marcel Proust viaxa cola madre y Reynaldo Hahn a Venecia. Aprovecha esti viaxe a Venecia pa correxir la traducción de Ruskin. En 1901 envía esta traducción de La Biblie d'Amiens a la editorial Ollendorff, que-y la refuga, y depués a la editorial Mercure de France. Viaxa per Países Baxos: visita Amberes, Delft, Amsterdan. Na ciudá de La Haya contempla'l cuadru de Vermeer Vista de Delft, que Proust considera'l cuadru más guapu del mundu y que va tener la so importancia en À la recherche. Nel añu 1904 entama la traducción d'otru llibru de Ruskin: Sésame et les lys; nesti mesmu añu l'editorial Mercure publíca-y la so torna de La Biblie d'Amiens, que Proust dedíca-y al so padre, fallecíu nel añu 1903 a consecuencia d'una hemorraxa celebral. Escribe un prólogu pa Sésame et les lys. Entama tamién a trabayar en Pastiches et Mélanges. A la muerte de Mm. Proust el 26 de setiembre de 1905, Marcel ingresa nel sanatoriu del Dr. Sollier, en Boulogne-Billancourt, onde permanez seis selmanes.

Nel añu 1906 espublízase Sésame et les lys na editorial Mercure de France. Nos años 1907-1908 Proust trabaya nos pastiches y en Contre Sainte-Beuve; munches d'estes páxines van pasar a formar parte de À la recherché.


À la recherche du temps perdu

Proust entama la escritura nel añu 1908, pero la obra nun empieza a tomar forma hasta l'añu 1909. Proust va siguir trabayando nella hasta la so muerte nel añu 1922. Publícase en Francia ente los años 1913-1927. Compuesta de siete partes, les trés últimes publíquense de manera póstuma. Nel casu de Du côte de chez Swann al principiu ye refugada na Editorial Gallimard siguiendo los conseyos de André Gide. À l'ombre des jeunes filles en fleur recibe'l Premiu Goncourt del añu 1919.

Estilu

Escribe nun carauterísticu estilu de frases llargues y de gran sentíu poéticu que tien'l so equivalente na pintura impresionista; obsérvense amás reminiscencies simbolistes.

Obres


Bibliografía

  • George D. Painter, Marcel Proust, 1871-1903: les années de jeunesse et Marcel Proust, 1904-1922: les années de maturité, Mercure de France, 1966.

Enllaces esternos