Diferencies ente revisiones de «Marcel Proust»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 10: Llinia 10:
Nel mes de xunetu de [[1895]] viaxa cola so madre al balneariu alemán de Kreuznach, onde entama a trabayar en ''Jean Santeuil'', novela que sedrá'l xerme de ''À la recherche du temps perdu''.
Nel mes de xunetu de [[1895]] viaxa cola so madre al balneariu alemán de Kreuznach, onde entama a trabayar en ''Jean Santeuil'', novela que sedrá'l xerme de ''À la recherche du temps perdu''.


En 1896 el sellu editorial Calmann-Lèvy espublíza-y ''Les plaisir et les jours''. Con un Prólogu de [[Anatole France]], ye una obra na que Proust va recoyer los sos artículos espublizaos en revistes y periódicos. pero'l llibru apenes tien reseñes o crítiques.
En 1896 el sellu editorial Calmann-Lèvy espublíza-y ''Les plaisir et les jours''. Con un Prólogu de [[Anatole France]], ye una obra na que Proust va recoyer los sos artículos espublizaos en revistes y periódicos, pero'l llibru apenes tien reseñes o crítiques.


== Obres ==
== Obres ==

Revisión a fecha de 09:56 26 feb 2014

Marcel Proust

Marcel Proust (10 de xunetu de 1871, París - 18 de payares de 1922, París), foi un escritor francés, consideráu unu de los escritores más influyentes del sieglu XX. La so obra más conocida ye À la recherche du temps perdu, escrita ente los años 1908-1922 y considerada pola crítica una de les obres más importantes de la lliteratura universal.

Biografía

Naz n'Auteuil, XVI distritu de París, el 10 de xunetu del añu 1871. Ye fíu d'Adrien Proust, importante médicu y políticu na Tercera República Francesa (1870-1940), y de Jeanne Clémence Weil, que pertenez a una rica familia alsaciana d'orixe xudíu. Ye bautizáu na ilesia de Saint-Louis d'Antin. Anque la so madre va caltener la relixón xudía, tanto Marcel como'l so hermanu Robert van ser educaos nel catolicismu. Na primavera del añu 1881 tien el so primer ataque d'asma, enfermedá que lu va acompañar tola vida de manera intermitente. Nesi mesmu añu de 1881 va a clase nel Cours Pape-Carpentier, onde conoz a Jacques Bizet, fíu del famosu compositor. En 1882 queda inscritu nel Lliceú Fontanes, qu'a partir de xineru del añu 1883 pasa a ser el Lycée Condorcet. En 1890 inscríbese en París na facultá de Derecho y na de Ciencies Polítiques, onde siguirá cursos con Paul Dejardins y Albert Sorel. Frecuenta el salón de Mme. Straus, onde ve a Maupassant. Asiste tamién a los salones de Mme. Arman de Caillavet. Conoz a artistes y miembros de l'aristrocracia y les finances como Charles Haas, miembru del Jockey Club y principal modelu pa Swann.

Nel mes de xunetu de 1895 viaxa cola so madre al balneariu alemán de Kreuznach, onde entama a trabayar en Jean Santeuil, novela que sedrá'l xerme de À la recherche du temps perdu.

En 1896 el sellu editorial Calmann-Lèvy espublíza-y Les plaisir et les jours. Con un Prólogu de Anatole France, ye una obra na que Proust va recoyer los sos artículos espublizaos en revistes y periódicos, pero'l llibru apenes tien reseñes o crítiques.

Obres

Noveles

Otres obres

  • Contra Sainte-Beuve (póstuma, 1954), ensayu

Bibliografía

  • George D. Painter, Marcel Proust, 1871-1903: les années de jeunesse et Marcel Proust, 1904-1922: les années de maturité, Mercure de France, 1966.

Enllaces esternos