Diferencies ente revisiones de «Anura»
Llinia 263: | Llinia 263: | ||
[[Categoría:Anura| ]] |
[[Categoría:Anura| ]] |
||
[[ace:Cangguk]] |
|||
[[be-x-old:Бясхвостыя]] |
[[be-x-old:Бясхвостыя]] |
||
[[nds-nl:Kikvors]] |
[[nds-nl:Kikvors]] |
||
[[no:Springpadder]] |
[[no:Springpadder]] |
||
[[roa-tara:Marajòttole]] |
[[roa-tara:Marajòttole]] |
||
[[simple:Frog]] |
|||
[[sr:Жабе]] |
|||
[[th:กบ]] |
|||
[[tr:Kuyruksuz kurbağalar]] |
|||
[[vls:Puut]] |
|||
[[zh-min-nan:Chúi-ke]] |
[[zh-min-nan:Chúi-ke]] |
||
[[zh-yue:蛙]] |
Revisión a fecha de 10:50 1 ago 2013
Anuros | ||
---|---|---|
Rangu temporal: Triásicu Inferior - Presente | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Subreinu: | Eumetazoa | |
Superfilu: | Deuterostomia | |
Filu: | Chordata | |
Subfilu: | Vertebrata | |
Infrafilu: | Gnathostomata | |
Superclas: | Tetrapoda | |
Clas: | Amphibia | |
Subclas: | Lissamphibia | |
(ensin clasif.): | Salientia | |
Orde: |
Anura Merrem, 1820 | |
Distribución | ||
Clados | ||
Vease'l testu. | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Los anuros (Anura, gr. a(n), "non" y ourá, "rabu") son un clado d'anfibios, con rangu taxonómicu de orde, conocíos vulgarmente como xaronques y sapos. Caracterízase por escarecer de cola, por presentar un cuerpu curtiu y bien enancháu, y poles pates posteriores más desenvueltes y afeches pal saltu. Los anuros son el grupu más numberosu d'anfibios; envalórase qu'esisten más de 5.000 especies, partíes en 48 families.[1] La mayoría pasa la so vida dientro o cerca del agua. El so tamañu puede variar dende unos escasos 8,5 milímetros, como ye'l casu de les especies del xéneru Eleutherodactylus,[2] hasta talles que superen los 30 centímetros, destacando la xaronca goliat, l'anuru más grande del mundu.[3]
Xaronques y sapos
Los nomes de «xaronca» y «sapu» referíense nun principiu a los dos tipos d'anuros qu'apaecen na Península Ibérica: les xaronques típiques (les del xéneru Rana), y los sapos típicos (los del xéneru Bufo); pero na actualidá úsase pa otros grupos de forma indiscriminada y arbitraria. «Xaronca» suel referise a les especies más gráciles, de piel húmedo y llisa, bones saltadores, y de vezos trepadores o acuáticos. «Sapu» fai referencia a les especies de piel más seco y rugosa, más robustes, marchadores, menos axiloses y que suelen habitar nel suelu húmedu escavando galeríes. Poro, esta distinción ente xaronques y sapos nun ye una discriminación que tenga validez taxonómica.[4]
Morfoloxía
Los anuros presenten una boca bien ancha, con dientes diminutos o ensin ellos, dependiendo de les especies, y con una llingua protráctil. Los güeyos tán provistos de párpagos y los oyíos nun tienen pabellones esternos, estremándose namá una membrana timpánica superficial.[5][6][7] Los dos pares de pates son bien distintes ente sigo, adquiriendo un mayor desenvolvimientu y robustez el par posterior, que, amás, atópase afechu al saltu. Les pates anteriores terminen en cuatro deus, mientres que les posteriores fainlo en cinco. Otra característica que favorez el saltu ye la presencia d'una columna vertebral amenorgada y ríxida llamada urostilo.[8] Les cucharapes o cabezones (fase larvaria) lleven una vida acuática, ente que los adultos son terrestres y namá vuelven al agua nel momentu de la reproducción.
Evolución y sistemática
Les relaciones filoxenétiques d'Anura y les secuencies de les primeres diverxencies d'esti clado fueron materia d'un gran númberu d'alderiques. La mayor parte d'esti discutiniu céntrase na posición filoxenética de los clados dalguna vegada asignaos a Archeobatrachia (grupu parafiléticu compuestu por Leiopelmatidae y Ascaphidae[9]) con respecto de los clados de Neobatrachia. Esti últimu grupu, nel cual tán presentes más de 2/3 de les especies d'anfibios, ta formáu por Heleophrynidae y un clado conformáu polos grupos Hyloides y Ranoides.
|
|
Los cladogramas tán basaos en Frost et al. (2006) y Heinicke et al. (2009).[10][11]
Referencies
- ↑ Frost, D. R. (2008) Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.2 (15 July, 2008). Electronic Database accessible at http://research.amnh.org/herpetology/amphibia/index.php. American Museum of Natural History, New York, USA.
- ↑ Lynch, J. D. (1976) The species groups of the South American frogs of the genus Eleutherodactylus (Leptodactylidae). Occasional Papers of the Museum of Natural History 61: 1-24.
- ↑ Sabater-Pi, J. (1985) Contribution to the biology of the Giant Frog (Conraua goliath, Boulenger). Amphibia-Reptilia, 6(2), 143-153.
- ↑ Arnold, Y. N. y J. A. Burton. Guía de campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa, Barcelona,(1978) isbn = 84-282-0488-8
- ↑ Duellman, William Y.; Llinda Trueb (1994) Biology of Amphibians. Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4780-6.
- ↑ Jr.Cleveland P Hickman, Larry S. Roberts, Allan L. Larson: Integrated Principles of Zoology, McGraw-Hill Publishing Co, 2001, ISBN 0-07-290961-7
- ↑ Storer, Tracy. Xeneral Zoology. 6th edition. MC. Graw Hill Book Company,Inc.
- ↑ Zardoya, R. & Meyer, A. (2001) On the origin of and phylogenetic relationships among living amphibians. PNAS 98:7380-7383.
- ↑ Roelants, K. & Bossuyt, F. (2005) Archaeobatrachian Paraphyly and Pangaean Diversification of Crown-Group Frogs. Systematic Biology 54(1):111-126.
- ↑ Heinicke, M. P. et al. (2009) A new frog family (Anura: Terrarana) from South America and an expanded direct-developing clade revealed by molecular phylogeny. Zootaxa 2211:1-35.
- ↑ Frost et al. (2006) The Amphibian Tree of Life. Bulletin of the American Museum of Natural History 297:1–291.
- Baez, A. M. et al. (2009) Anurans from the Lower Cretaceous Crato Formation of northeastern Brazil: Implications for the early divergence of neobatachians. Cretaceous Research 30:829-846.
- Beltz, Y. (2005) Frogs: Inside their Remarkable World. Firefly Books. ISBN 1-55297-869-9.
- Cogger, H. G. et al. (2004) Encyclopedia of Reptiles & Amphibians Second Edition. Fog City Press. ISBN 1-877019-69-0.
- Estes, R. & Reig, O. A. (1973) The early fossil record of frogs: a review of the evidence. pp. 11–63 In J. L. Vial (Ed.), Evolutionary Biology of the Anurans: Contemporary Research on Major Problems. University of Missouri Press, Columbia.
- Gissi, C. et al. (2006) Mitochondrial phylogeny of Anura (Amphibia): A case study of congruent phylogenetic reconstruction using amino acid and nucleotide characters. Gene 366: 228–237.
- Sanchiz, B. (1998) Encyclopedia of Paleoherpetology Part 4. München:Pfeil.
Enllaces esternos
Wikispecies tien un artículu sobre Anura. |