Diferencies ente revisiones de «Jules Verne»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 66: Llinia 66:


[[1886]] ye un añu crucial na vida de Jules Verne. El 15 de febreru, decídese a vender el ''Saint-Michel III''. La conservación del barcu tórnase cara y el so fíu endéudase y cuesta-y caro<ref>''Voyage à travers Jules Verne'', páxina176.</ref>. Cédelu a mitá de preciu aMartial Noë. El 9 de marzu, volviendo a casa del « Cercle de l'Union », atópa al so sobrín Gaston armáu con un revolver. Dispara sobre l'escritor que ye feríu nuna pierna. Gaston ye sospechosu de llocura. So padre, Paul Verne, declarará que'l so fíu disparó sobre Jules Verne pa llamar l'atención sobre él col fin de facelu entrar na ''Académie française''. Gaston Verne será ingresáu nun manicomiu hasta la so muerte'l [[13 de febreru]] de [[1938]]<ref>Norbert Percereau, « Le destin de Gaston Verne », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 155, páxines 4–53, 2005.</ref>. Robert Godefroy envía un telegrama a la casa Hetzel, pero Louis-Jules Hetzel ta en [[Mónaco]], al cuidao de so padre que muerre'l 17 marzu. La ferida de Jules Verne dexará-y una coxera definitiva.
[[1886]] ye un añu crucial na vida de Jules Verne. El 15 de febreru, decídese a vender el ''Saint-Michel III''. La conservación del barcu tórnase cara y el so fíu endéudase y cuesta-y caro<ref>''Voyage à travers Jules Verne'', páxina176.</ref>. Cédelu a mitá de preciu aMartial Noë. El 9 de marzu, volviendo a casa del « Cercle de l'Union », atópa al so sobrín Gaston armáu con un revolver. Dispara sobre l'escritor que ye feríu nuna pierna. Gaston ye sospechosu de llocura. So padre, Paul Verne, declarará que'l so fíu disparó sobre Jules Verne pa llamar l'atención sobre él col fin de facelu entrar na ''Académie française''. Gaston Verne será ingresáu nun manicomiu hasta la so muerte'l [[13 de febreru]] de [[1938]]<ref>Norbert Percereau, « Le destin de Gaston Verne », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 155, páxines 4–53, 2005.</ref>. Robert Godefroy envía un telegrama a la casa Hetzel, pero Louis-Jules Hetzel ta en [[Mónaco]], al cuidao de so padre que muerre'l 17 marzu. La ferida de Jules Verne dexará-y una coxera definitiva.

El 15 febrery de 1887, so madre, Sophie Verne, muerre. L’escritor nun pue acudir al intierru, yá que camina con dificultá y la so curación nun avanza<ref>Carta de Jules Verne a Louis-Jules Hetzel del 16 de febreru de 1887, ''Correspondance de Jules et Michel Verne avec Louis-Jules Hetzel'', tomu I, Slatkine, 2004.</ref>.

Obligáu a facese sedentariu, tresllada'l so interés pola vida de la ciudá. En [[1888]], Jules Verne ye elexíu pal conceyu d'[[Amiens]] sobre la lista republicana (izquierda moderada) liderada por [[Frédéric Petit]]. Ocupará'l puestu quince años. Verne nun yera un republicanu convencíu, yá que tola vida se consideró monárquicuu, pero de tendencia orleanista<ref>Adrien Carré, « Jules Verne et les Princes d'Orléans », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 53}}, 1980.</ref>. Nel somantu del conceyu, foi l'encargáu, de los espectáculos, de circu y de les exposiciones<ref>Jean-Paul Dekiss, ''Jules Verne l'enchanteur'', páxina 295.</ref>. El dossier sobre'l ''Cirque Municipal'', yá propuestu a lo llargo del mandatu anterior del Ayuntamientu, lleva-y munchu tiempu. Implícase fuertemente, a pesar de les crítiques a la construción del edificiu. Consigue sacar alantre'l so proyectu, el 23 de xunu de 1889, pronuncia'l discursu d'inauguración<ref>Joëlle Dusseau, ''Jules Verne'', páxina 394.</ref>.

[[Imaxe:Cirque Amiens foule début XXe.jpg|thumb|gauche|El Cirque Municipal d'Amiens a entamos de sieglu y que Jules Verne inaugura con un discursu en 1889.]]

Caballeru de la [[Lexón d'honor]] dende agostu de 1870, Jules Verne ye promovíu al grau d'oficial el 24 de xunetu de 1892. Ye condecoráu'l [[11 d'octobre]] siguiente pol Prefectu de la Somme<ref>Cécile Compère, « Monsieur Verne, président et présidé », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 69, 1984.</ref>.


== Obres ==
== Obres ==

Revisión a fecha de 05:25 13 xun 2013

Retratu de Jules Verne por Félix Nadar

Jules Gabriel Verne (8 de febreru de 1828, Nantes - 24 de marzu de 1905, Amiens), ye un escritor francés. La mayor parte de la so obra son noveles de ciencia ficción.

Biografía

Jules-Gabriel Verne nació en Nantes, nel barriu d'île Feydeau. Yera fíu de Pierre Verne (orixinariu de Provins), y de Sophie Allote de la Fuÿe, d'una familia buguesa nantesa de navegantes y armadores. Jules Verne yera'l mayor d'una familia de cinco hermanos: Paul (1829-1897); Anna, nacida en 1836; Mathilde, nacida en 1839; y Marie, nacida en 1842.

En 1834, a la edá de seis años, va internu a una escuela llevada por una tal Mme. Sambin. L'añu siguiente, entra col so hermanu nel Lycée Saint-Stanislas de Nantes, un establecimientu relixosu conforme al espíritu mui católicu de so padre (d'una manera xeneral, el Lycée Georges-Clemenceau nun tien una buena reputación na burguesía nantesa). Allí atopamos delles güelgues de los sos primeros éxitos escolares:

  • en sétimo : Primer accessit de memoria, Segundu accessit de xeografía;
  • en sesto: Primer accessit de tema griegu, Segundu accessit de tradución griega, Tercer accessit de xeografía;
  • en quinto: Primer accessit de tradución llatina.

Arriendes d'eso, varios accessits de música vocal asoleyen el so gustu por esta materia, gustu que conservará a lo llargo de tola so vida[1].

La lleenda afirma qu'en 1839, a la edá de 11 años, el pequeñu Jules embarcaríase nun corréu con destín a les Indies, en calidá de grumete. So pá recuperaríalu in-extremis en Paimbœuf. Dizse que Jules Verne confesaría que partiera pa devolve-y un collar de coral a la so prima, Caroline Tronson, de la que taba enamoráu. Ante la reacción de so pá, prometió nun volver a viaxar más qu'en sueños. Pero eso nun ye más qu'una lleenda adornada pola imaxinación familiar.

En 1840, Jules Verne entra nel Petit Séminaire de Saint-Donatien[2], onde cursará la cuarta, la tercera y la segunda. Síguelu'l so hermanu, en pensión como él. Na so novela inacabada, Un prêtre en 1839[3], Jules Verne describió esi pequeñu seminariu de manera poco afalagadora[4].

El mesmu añu, Pierre Verne compra a Chantenay una villa pa les vacacioness, tovía existente nel 29 bis, de la rue des Réformés, enfrente a la ilesia de Saint-Martin-de-Chantenay (el Muséu Jules-Verne, asitiáu igualmente en Chantenay, ta instaláu nun edificiu ensin relación cola familia Verne). A tola familia-y gusta axuntáse nesta casa de campu. Les vaciones de Jules pasen igualmente en Brains, na propiedá de so tíu Prudent Allotte, La Guerche. Esti últimu ye un vieyu armador solteru, que dio la vuelta al mundo y tornó pa instalase nel so país natal en 1827/1828. Ye alcalde de Brains de 1828 a 1837. Al xoven Verne presta-y xugar interminables partíes de faire d'interminables parties del xuegu de la oca col vieyu trotamundos[5].

Lycée Royal de Nantes (anguaño Lycée Clemenceau) onde estudió Jules Verne.

De 1844 a 1846, Jules y Paul entren al Lycée Royal (anguaño Lycée Clemenceau]]). Jules Verne frecuenta en compañia de los sos compañeros el Cercle des externes du Collège Royal que s'aconceya na llibrería del Père Bodin, Plaza del Pilori. Depués de terminar les clases de retórica y filosofía, pasa les pruebes del bachilleratu en Rennes y recibe la mención « assez bien », el 29 de xunetu de 1846[6].

En 1847, Jules Verne ye enviáu a París por so padre, prioritariamente pa que continúe colos sos estudios, pero tamién pue ser col fin d'alloñalu de Nantes. N'efeutu, Caroline Tronson (1826-1902), la prima de Jules, de la que ta enamoráu, cásase'l 27 d'abril del mesmu añu con Émile Dezaunay, un home de cuarenta años. Jules Verne sentirá un amargor fondu.

Los Viaxes estraordinarios

Cubierta de les ediciones Hetzel : Les Aventures du Capitaine Hatteras au Pôle Nord.

En 1862, Jules Verne somete al editor Pierre-Jules Hetzel (1814-1886) la so novela Cinq semaines en ballon (Cinco selmanes en globu), que s'asoleya en 1863 y conoz un gran éxitu, incluso más allá de les fronteres franceses. Firma entós un contrato con Pierre-Jules Hetzel que lu xune por venti años a esti editor; comprometiéndose a proporcionar noveles especialmente pal Magasin d'éducation et de récréation, revista destinada a la mocedá. Asina Jules Verne va trabayar a lo llargo de cuarenta años nos sos Voyages extraordinaire] (Viaxes estraordinarios) que comprendieron 62 noveles y 18 narraciones curties[7]. En 1863, Jules Verne escribió Paris au XXe siècle (París nel sieglu XX), que nun apaecería hasta 1994.

El 27 de febrero de 1863 ye admitíu como miembru de la Sociedá d'autores y compositores dramáticos.

Le 26 d'avientu 1863, Verne asoleya un artículu nel Musée des familles un artículu relatando la 'esperiencia del so amigu Nadar a bordu d'un globu xigantescu, el Géant. el fotógrafu crea la Société d'encouragement pour la locomotion aérienne au moyen d'appareils plus lourds que l'air (Sociedá de sofitu pala locomoción aérea por medio d'aparatos más pesaos que l'aire), na que Jules Verne ye censor.

Per esti tiempu, descubre l'universu d'Edgar Poe a través de les traduciones de Charles Baudelaire. L'escritor americanu fascínalu, hasta'l puntu que-y consagra l'únicu estudiu lliterariu qu'escribió, apaecíu en 1864 nel Musée des familles, Edgar Poe et ses œuvres[8].

En 1864 Jules Verne publica les noveles Les Aventures du capitaine Hatteras, qu'apaez primeramente nel Magasin anantes de ser asoleyada en volume y Voyage au centre de la Terre.

Per otru llau, dexa'l so empléu d'axente de cambiu y treslládase a Auteuil.

En 1865, conviértese en miembru de la Société de géographie.

El 16 de marzu de 1867, en compañía del so hermanu Paul, embarca nel Great Eastern en Liverpool pa los Estaos Xuníos, editará del so viaxe la novela dUne ville flottante (1870). Jules Verne compra'l so barcu Saint-Michel en 1868, una chalupa de pesca, habilitada pa los viaxes de placer, y nella fadrá'l so despachu de trabayu.

Mobilizáu como guardacoste nel Crotoy na Guerra franco alemana de 1870, Jules Verne continúa escribiendo.

So padre, Pierre Verne, muerre'l 3 de payares de 1871, en Nantes.

Treslládase a vivir a Amiens, villa natal de la so muyer, en 1872. Nesta dómina, Amiens cuenta con delles sociedaes de sabios: d'esta miente vemos frecuentemente a Jules na Biblioteca de la Sociedá Industrial, que ta abonada a numberoses revistes científiques. El 8 de marzu de 1872, conviértese en miembru titular de l'Académie des Sciences, des Lettres et des Arts d'Amiens de la que foi elexíu Director en 1875 y en 1881 y, nesta ocasión, pronuncia varios discursos de bienvenía, especialmente a unu de los sos amigos, el caricaturista Gédéon Baril, que firma les ilustraciones de Dix heures en chasse, na editorial Hetzel. En cambio, nun consigue entrar na Académie française.

Dende xunu de 1867, l'Académie française corona'l Magasin d'Éducation et de Récréation, nel que Jules Verne ya asoleyara delles noveles, depués, demientres la sesión del 8 d'agostu de 1872, son los Voyages extraordinaires nel so conxuntu los qu'algamen el mesmu honor. Nesta osción, M. Patin, secretariu perpetuu de l'Académie, fai l'emponderamientu de Jules Verne que, mui contentu con esti premiu, ambiciona un sillón na honorable institución. Fracasando nel so intentu aquel añu, torna a intentalo en 1877, col fuerte sofitu Alexandre Dumas fíu. Nuevu desengañu: ye Victorien Sardou el que resulta elexíu. Verne nun renuncia y intenta una nueva oportunidá en 1883. Esta vez, ye'l fracasu de la obra qu'asoleyó de Kéraban-le-Têtu y qu0'escribió ensin collaboración la que-y torga'l camín. Verne retírase a Amiens, pero en 1884, presenta nuevamente la so candidatura y presiona a Dumas píu pa que lu ayude[9]. Ye un nuevu fracasu, que lu asquea pa siempre[10].

En 1874, publica La vuelta al mundu n'ochenta díes y compra'l Saint-Michel II. El mesmu añu, algama pal so barcu la concesión del Yacht-Club de France, del que ye nomaáu miembru honorariu[11]. En 1876, Honorine Verne ye víctima d'abondoses métrorraxes que paez que la van llevar a la muerte, pero ye salvada por una transfusión de sangre, casu rarísimu na dómina. Un añu más sero, Verne da un fastuosu baile de mázcares n'Amiens, cola participación del so amigu Nadar, el modelu de Michel Ardan, héroe de les sos noveles De la Terre à la Lune y Autour de la Lune. Desgraciadamente, la so muyer recae delles xornaes más tarde. L'editor desaprueba manifiestamente esi baile, que l'autor da portanto pa asentar la posición de la so muyer y los sos fíos n'Amiens[12].

En 1876, algama de la xusticia que'l so fíu menor Michel con un comportamientu rebelde seya metíu nun reformatoriu, la Colonie pénitentiaire de Mettray a lo llargo de seis meses. En febreru de 1878, failu embarcar pa les Indies.

De xunu a agostu de 1878, Jules Verne naviga de Lisboa a Arxelia nel Saint-Michel III, depués, en xunetu de 1879, n'Escocia y Irlanda. Tercer cruceru en xunu de 1881, col so hermanu, el so sobrín Gaston y Robert Godefroy : visita'l Mar del Norte, Holanda, Alemaña, depués pela canal d'Eider, Kiel y el Báltico hasta Copenague. Existen numberoses reseñes sobre esi viaxe,de nombreux renseignements sur ce voyage, puesto que Paul Verne escribió'l relatu, asoleyáu na editorial Hetzel[13]. En 1882, dexa'l boulevard Longueville, onde reside dende 1873, pa treslladase a la rue Charles Dubois, la famosa casa de la torre cororada por un mirador que presenta semeyances sosprendentes coles cases con torre en dos de les sos noveles póstumes, Le Secret de Wilhelm Storitz y La Chasse au météore[14]. El 8 de marzu de 1885, dará un segundu baile na so nueva residencia, baile al que la so muyer pudo, esta vez, asistir[15].

En 1884, Jules Verne decide facer un gran cruceru pel Mediterraneu. El Saint-Michel III dexa Nantes el 13 de mayu. A bordu atópense Paul Verne, Robert Godefroy, Michel Verne y Louis-Jules Hetzel. Cuenta atopar a la so muyer, de visita en casa de la so fía Valentine y del so xenru, n'Arxelia. El barcu llega a Vigo el 18, a Lisboa el 23. Verne pasa per Gibraltar el 25 de mayu. A la so llegada a Orán, atópase con Honorine y ye recibíu pola sociedá xeográfica de la ciudá. Los periódicos dediquen-y numberosos artículos. El 10 de xunu, llega a Bône onde'l bey de Túnez pon a la so disposición un vagón especial. Tornando al so barcu, sufre una tempestá cerca de Malta, visita Sicilia, Siracusa, depués Napoles y Pompeya. N'Anzio, el grupu garra'l tren pa Roma. El 7 de xunetu, Verne ye recibíu n'audiencia privada pol Papa Lleón XIII. Curiosamente,el día siguiente, visita la lóxa masónica de la ciudá[16]. Mas sero reúnese con Louis-Salvador de Habsbourg-Lorraine, col qu'establez una relación epistolar que durará hasta la muerte del escritor. Dos meses depués de zarpar el barcu, Verne ta de vuelta n'Amiens[17].

Últimos años

Jules Verne en 1892.

1886 ye un añu crucial na vida de Jules Verne. El 15 de febreru, decídese a vender el Saint-Michel III. La conservación del barcu tórnase cara y el so fíu endéudase y cuesta-y caro[18]. Cédelu a mitá de preciu aMartial Noë. El 9 de marzu, volviendo a casa del « Cercle de l'Union », atópa al so sobrín Gaston armáu con un revolver. Dispara sobre l'escritor que ye feríu nuna pierna. Gaston ye sospechosu de llocura. So padre, Paul Verne, declarará que'l so fíu disparó sobre Jules Verne pa llamar l'atención sobre él col fin de facelu entrar na Académie française. Gaston Verne será ingresáu nun manicomiu hasta la so muerte'l 13 de febreru de 1938[19]. Robert Godefroy envía un telegrama a la casa Hetzel, pero Louis-Jules Hetzel ta en Mónaco, al cuidao de so padre que muerre'l 17 marzu. La ferida de Jules Verne dexará-y una coxera definitiva.

El 15 febrery de 1887, so madre, Sophie Verne, muerre. L’escritor nun pue acudir al intierru, yá que camina con dificultá y la so curación nun avanza[20].

Obligáu a facese sedentariu, tresllada'l so interés pola vida de la ciudá. En 1888, Jules Verne ye elexíu pal conceyu d'Amiens sobre la lista republicana (izquierda moderada) liderada por Frédéric Petit. Ocupará'l puestu quince años. Verne nun yera un republicanu convencíu, yá que tola vida se consideró monárquicuu, pero de tendencia orleanista[21]. Nel somantu del conceyu, foi l'encargáu, de los espectáculos, de circu y de les exposiciones[22]. El dossier sobre'l Cirque Municipal, yá propuestu a lo llargo del mandatu anterior del Ayuntamientu, lleva-y munchu tiempu. Implícase fuertemente, a pesar de les crítiques a la construción del edificiu. Consigue sacar alantre'l so proyectu, el 23 de xunu de 1889, pronuncia'l discursu d'inauguración[23].

El Cirque Municipal d'Amiens a entamos de sieglu y que Jules Verne inaugura con un discursu en 1889.

Caballeru de la Lexón d'honor dende agostu de 1870, Jules Verne ye promovíu al grau d'oficial el 24 de xunetu de 1892. Ye condecoráu'l 11 d'octobre siguiente pol Prefectu de la Somme[24].

Obres

Foi precursor de la ciencia ficción y de la moderna novela d'aventures.[25][26] Foi un estudiosu de la ciencia y la tecnoloxía del so tiempu, lo que —xunío a la so gran imaxinación y a la so capacidá d'anticipación lóxica — permitió-y adelantase al so tiempu, describiendo ente otres coses los submarinos (el «Nautilus» del capitán Nemo),[27] l'helicópteru (un yate que na punta de los sos mástiles tien hélices que lu aguanten, en Robur el conquistador).[28]

Obres principales

Jules Verne na portada de L'Algerie

Obres traducíes al asturianu

Referencies

  1. Jules Verne tocaba'l piano. Ver Pierre Terrasse, « Les études de Jules Verne », Bulletin de la Société Jules Verne, númberos 37 y 38, páxines 106-107, 1976.
  2. Nesi seminariu, acepten dox categories d'alumnos : los eclesiásticos y los llaicos. Estos últimos paguen el doble de la cantidá abonada polos otros. Jules y el so hermanu tan, naturalmente, na categoría de los «llaicos». Cf. Cécile Compère, op cité. Páxina 15.
  3. Jules Verne, Un prêtre en 1839, Chapitre XXI, Le Cherche-Midi éditeur, 1992.
  4. Joëlle Dusseau, Jules Verne, Éditions Perrin, 2005, páxina 45.
  5. Verne acordaráse más sero cuando escribe Le Testament d'un excentrique. Noma igualmente Uncle Prudent a unu de los personaxes de Robur le Conquérant. Cf. Cécile Compère: Les vacances. Revue Jules Verne 4. 1997. Páxina 35.
  6. Cécile Compère, Jules Verne de Nantes, en Revue Jules Verne, 4, 1997, páxina 20. Nota : Nel orden universitariu, Nantes depende entós de l'Académie de Rennes.
  7. Les 3 Picards racontent… les histoires extraordinaires de Jules Verne, Centre international Jules Verne
  8. Jean-Paul Dekiss. Jules Verne l'enchanteur.
  9. Volker Dehs, « Correspondance Verne-Dumas fils », Bulletin de la Société Jules Verne, númberu 94, 1990.
  10. Piero Gondolo della Riva, « Jules Verne et l'Académie française », Bulletin de la Société Jules Verne, númberu 53, 1980.
  11. Marcel Destombes, « Le manuscrit de Vingt mille lieues sous les mers », Bulletin de la Société Jules Verne, númberos 35/36.
  12. Olivier Dumas, Voyage à travers Jules Verne, páxines 179–181.
  13. De Rotterdam à Copenhague. Verne revisó'l testu del so hermanu a petición del editor. Cf. Olivier Dumas, Voyage à travers Jules Verne, páxina 175.
  14. Claude Lepagnez, Amiens dans les romans de Jules Verne, en Revue Jules Verne n°7, Jules Verne et la cité, CIJV 1999, p.25-42
  15. Voyage à travers Jules Verne, páxina 182.
  16. Piero Gondolo della Riva, « Jules Verne, franc-maçon ? », Bulletin de la Société Jules Verne, númberu 171, 2009.
  17. Joëlle Dusseau, Jules Verne, Perrin, 2005.
  18. Voyage à travers Jules Verne, páxina176.
  19. Norbert Percereau, « Le destin de Gaston Verne », Bulletin de la Société Jules Verne, númberu 155, páxines 4–53, 2005.
  20. Carta de Jules Verne a Louis-Jules Hetzel del 16 de febreru de 1887, Correspondance de Jules et Michel Verne avec Louis-Jules Hetzel, tomu I, Slatkine, 2004.
  21. Adrien Carré, « Jules Verne et les Princes d'Orléans », Bulletin de la Société Jules Verne, númberu 53}}, 1980.
  22. Jean-Paul Dekiss, Jules Verne l'enchanteur, páxina 295.
  23. Joëlle Dusseau, Jules Verne, páxina 394.
  24. Cécile Compère, « Monsieur Verne, président et présidé », Bulletin de la Société Jules Verne, númberu 69, 1984.
  25. Viaje al mundo de Verne, Revista Axxón, URL último acceso el 18/04/2008
  26. Pérez Rodríguez, Ariel (2007), Julio Verne: ¿padre de la ciencia ficción?, Revista Digital Universitaria, Vol.8, No.9, Universidá Nacional Autónoma de México, ISSN 1607 6079
  27. Iribarren Baños, Manuel Enrique (2000), Julio Verne: ciencia y tecnología, El rincón de la ciencia, Revista electrónica del I.E.S.Victoria Kent, No.6: mayo de 2000.
  28. Verdadero Nautilus se encuentra en el Pacífico.

Enllaces esternos

Plantía:Enllaz AD Plantía:Enllaz AD Plantía:Enllaz AD