Diferencies ente revisiones de «Gardenia (xéneru)»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Páxina nueva: {{otros usos}}{{Ficha de taxón | name = Gardenia | image =Starr_030523-0050_Gardenia_brighamii.jpg | image_width = 250px | image_caption = ''Gardenia brighamii'' | regnum = Pla...
 
Correicion d'erros
Llinia 14: Llinia 14:
| genus_authority = [[Ellis]]
| genus_authority = [[Ellis]]
| subdivision_ranks = Especies
| subdivision_ranks = Especies
| subdivision = Ver texto
| subdivision = Ver testu
| synonyms =
| synonyms =
*''Varngeria'' L. (1759)
*''Varngeria'' L. (1759)
Llinia 30: Llinia 30:
}}
}}


La gardenia''' ye una [[planta]] de la familia de les [[Rubiaceae|rubiáceas]] orixinaria de [[China]], El nome científicu de la especie más común ye ''Gardenia jasminoides''. Ye un [[parrotal]] de fueyes [[Planta perenne|perennes]] de color verde claro, brillosos y llises. Les sos flores son blanques, similares a les roses y úsense comúnmente como plantes ornamentales. Una flor, asitiada nun vasín con agua, puede arumar con un intensu y prestosu arume una habitación mientres un par de díes.
La '''gardenia''' ye una [[planta]] de la familia de les [[Rubiaceae|rubiáceas]] orixinaria de [[China]], El nome científicu de la especie más común ye ''Gardenia jasminoides''. Ye un [[parrotal]] de fueyes [[Planta perenne|perennes]] de color verde claro, brillosos y llises. Les sos flores son blanques, similares a les roses y úsense comúnmente como plantes ornamentales. Una flor, asitiada nun vasín con agua, puede arumar con un intensu y prestosu arume una habitación mientres un par de díes.


El xéneru foi nomáu por [[Carl Linnaeus]] n'honor de [[Alexander Garden]] (1730-1791), un naturalista [[Escocia|escocés]].
El xéneru foi nomáu por [[Carl Linnaeus]] n'honor d'[[Alexander Garden]] 1730-1791), un naturalista [[Escocia|escocés]].


Unu de los sos principales requerimientos de cultivu ye que precisen crecer en tierres acedes compuestes de [[fierro]] y con abondosu mugor. Pueden llegar a tener un altor promediu de 2 m, dependiendo de la especie. Les temporaes más fayadices pal so cultivu son [[primavera]] y [[seronda]].
Unu de los sos principales requerimientos de cultivu ye que precisen crecer en tierres acedes compuestes de [[fierro]] y con abondosu mugor. Pueden llegar a tener un altor promediu de 2 m, dependiendo de la especie. Les temporaes más fayadices pal so cultivu son [[primavera]] y [[seronda]].


== Simboloxía ==
== Simboloxía ==

La gardenia, especialmente envalorada en China, ye'l símbolu de la gracia femenina, la sotileza y del méritu artísticu.<ref> {{cita llibro |
La gardenia, especialmente envalorada en China, ye'l símbolu de la gracia femenina, la sotileza y del méritu artísticu.<ref> {{cita llibro |
autor = Cooper, J. C.
autor = Cooper, J. C.
Llinia 47: Llinia 46:
</ref>
</ref>


== Especies escoyíes ==
== Delles especies ==
*''[[Gardenia cordata]]''
{|
*''[[Gardenia carinata]]''
|-valign=top
*''[[Gardenia cornuta]]''
|
''[[Gardenia cordata]]''
*''[[Gardenia fortunei]]''
''[[Gardenia carinata]]''
*''[[Gardenia gummifera]]''
''[[Gardenia cornuta]]''
*''[[Gardenia imperialis]]''
''[[Gardenia fortunei]]''
*''[[Gardenia jasminoides]]''
''[[Gardenia gummifera]]''
*''[[Gardenia latifolia]]''
''[[Gardenia imperialis]]''
*''[[Gardenia mannii]]''
''[[Gardenia jasminoides]]''
*''[[Gardenia philastrei]]''
''[[Gardenia latifolia]]''
*''[[Gardenia posoquerioides]]''
''[[Gardenia mannii]]''
*''[[Gardenia pseudopsidium]]''
''[[Gardenia philastrei]]''
*''[[Gardenia remyi]]''
''[[Gardenia posoquerioides]]''
*''[[Gardenia resinifera]]''
''[[Gardenia pseudopsidium]]''
*''[[Gardenia resiniflua]]''
*''[[Gardenia sootepensis]]''
|
''[[Gardenia remyi]]''
*''[[Gardenia spatulifolia]]''
''[[Gardenia resinifera]]''
*''[[Gardenia taitensis]]''
''[[Gardenia resiniflua]]''
*''[[Gardenia ternifolia]]''
''[[Gardenia sootepensis]]''
*''[[Gardenia thunbergia]]''
''[[Gardenia spatulifolia]]''
*''[[Gardenia tubifera]]''
''[[Gardenia taitensis]]''
*''[[Gardenia turgida]]''
''[[Gardenia ternifolia]]''
*''[[Gardenia volkensii]]''

''[[Gardenia thunbergia]]''
''[[Gardenia tubifera]]''
''[[Gardenia turgida]]''
''[[Gardenia volkensii]]''
|}


== Referencies ==
== Referencies ==

Revisión a fecha de 14:36 9 xun 2013

Gardenia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rubiales
Familia: Rubiaceae
Subfamilia: Ixoroideae
Tribu: Gardenieae
Xéneru: Gardenia
Ellis
Especies
Ver testu
Sinonimia
  • Varngeria L. (1759)
  • Thunbergia Montin (1773)
  • Bergkias Sonn. (1776).
  • Sahlbergia Neck. (1790)
  • Caquepiria J.F.Gmel. (1791).
  • Piringa Juss. (1820).
  • Angusta Ellis (1821).
  • Warneria Ellis (1821).
  • Sulipa Blanco (1837).
  • Pleimeris Raf. (1838).
  • Yangapa Raf. (1838).
  • Decameria Welw. (1859).[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La gardenia ye una planta de la familia de les rubiáceas orixinaria de China, El nome científicu de la especie más común ye Gardenia jasminoides. Ye un parrotal de fueyes perennes de color verde claro, brillosos y llises. Les sos flores son blanques, similares a les roses y úsense comúnmente como plantes ornamentales. Una flor, asitiada nun vasín con agua, puede arumar con un intensu y prestosu arume una habitación mientres un par de díes.

El xéneru foi nomáu por Carl Linnaeus n'honor d'Alexander Garden 1730-1791), un naturalista escocés.

Unu de los sos principales requerimientos de cultivu ye que precisen crecer en tierres acedes compuestes de fierro y con abondosu mugor. Pueden llegar a tener un altor promediu de 2 m, dependiendo de la especie. Les temporaes más fayadices pal so cultivu son primavera y seronda.

Simboloxía

La gardenia, especialmente envalorada en China, ye'l símbolu de la gracia femenina, la sotileza y del méritu artísticu.[2]

Delles especies


Referencies

  1. Sinónimos en Kew
  2. Cooper, J. C. (2007). Diccionariu de símbolo. Barcelona: GG.

Enllaces esternos

www.infoagro.com/flores/flores/gardenia