Diferencies ente revisiones de «Gardenia (xéneru)»
Páxina nueva: {{otros usos}}{{Ficha de taxón | name = Gardenia | image =Starr_030523-0050_Gardenia_brighamii.jpg | image_width = 250px | image_caption = ''Gardenia brighamii'' | regnum = Pla... |
Correicion d'erros |
||
Llinia 14: | Llinia 14: | ||
| genus_authority = [[Ellis]] |
| genus_authority = [[Ellis]] |
||
| subdivision_ranks = Especies |
| subdivision_ranks = Especies |
||
| subdivision = Ver |
| subdivision = Ver testu |
||
| synonyms = |
| synonyms = |
||
*''Varngeria'' L. (1759) |
*''Varngeria'' L. (1759) |
||
Llinia 30: | Llinia 30: | ||
}} |
}} |
||
La gardenia''' ye una [[planta]] de la familia de les [[Rubiaceae|rubiáceas]] orixinaria de [[China]], El nome científicu de la especie más común ye ''Gardenia jasminoides''. Ye un [[parrotal]] de fueyes [[Planta perenne|perennes]] de color verde claro, brillosos y llises. Les sos flores son blanques, similares a les roses y úsense comúnmente como plantes ornamentales. Una flor, asitiada nun vasín con agua, puede arumar con un intensu y prestosu arume una habitación mientres un par de díes. |
La '''gardenia''' ye una [[planta]] de la familia de les [[Rubiaceae|rubiáceas]] orixinaria de [[China]], El nome científicu de la especie más común ye ''Gardenia jasminoides''. Ye un [[parrotal]] de fueyes [[Planta perenne|perennes]] de color verde claro, brillosos y llises. Les sos flores son blanques, similares a les roses y úsense comúnmente como plantes ornamentales. Una flor, asitiada nun vasín con agua, puede arumar con un intensu y prestosu arume una habitación mientres un par de díes. |
||
El xéneru foi nomáu por |
El xéneru foi nomáu por [[Carl Linnaeus]] n'honor d'[[Alexander Garden]] 1730-1791), un naturalista [[Escocia|escocés]]. |
||
Unu de los sos principales requerimientos de cultivu ye que precisen crecer en tierres acedes compuestes de [[fierro]] y con abondosu mugor. Pueden llegar a tener un altor promediu de 2 m, dependiendo de la especie. Les temporaes más fayadices pal so cultivu son [[primavera]] y [[seronda]]. |
Unu de los sos principales requerimientos de cultivu ye que precisen crecer en tierres acedes compuestes de [[fierro]] y con abondosu mugor. Pueden llegar a tener un altor promediu de 2 m, dependiendo de la especie. Les temporaes más fayadices pal so cultivu son [[primavera]] y [[seronda]]. |
||
== Simboloxía == |
== Simboloxía == |
||
La gardenia, especialmente envalorada en China, ye'l símbolu de la gracia femenina, la sotileza y del méritu artísticu.<ref> {{cita llibro | |
La gardenia, especialmente envalorada en China, ye'l símbolu de la gracia femenina, la sotileza y del méritu artísticu.<ref> {{cita llibro | |
||
autor = Cooper, J. C. |
autor = Cooper, J. C. |
||
Llinia 47: | Llinia 46: | ||
</ref> |
</ref> |
||
== |
== Delles especies == |
||
⚫ | |||
{| |
|||
⚫ | |||
|-valign=top |
|||
⚫ | |||
| |
|||
*''[[Gardenia fortunei]]'' |
|||
*''[[Gardenia gummifera]]'' |
|||
*''[[Gardenia imperialis]]'' |
|||
*''[[Gardenia jasminoides]]'' |
|||
*''[[Gardenia latifolia]]'' |
|||
*''[[Gardenia mannii]]'' |
|||
*''[[Gardenia philastrei]]'' |
|||
*''[[Gardenia posoquerioides]]'' |
|||
*''[[Gardenia pseudopsidium]]'' |
|||
*''[[Gardenia remyi]]'' |
|||
*''[[Gardenia resinifera]]'' |
|||
*''[[Gardenia resiniflua]]'' |
|||
⚫ | |||
| |
|||
*''[[Gardenia spatulifolia]]'' |
|||
*''[[Gardenia taitensis]]'' |
|||
*''[[Gardenia ternifolia]]'' |
|||
*''[[Gardenia thunbergia]]'' |
|||
*''[[Gardenia tubifera]]'' |
|||
*''[[Gardenia turgida]]'' |
|||
*''[[Gardenia volkensii]]'' |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
|} |
|||
== Referencies == |
== Referencies == |
Revisión a fecha de 14:36 9 xun 2013
Gardenia | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Rubiales | |
Familia: | Rubiaceae | |
Subfamilia: | Ixoroideae | |
Tribu: | Gardenieae | |
Xéneru: |
Gardenia Ellis | |
Especies | ||
Ver testu | ||
Sinonimia | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
La gardenia ye una planta de la familia de les rubiáceas orixinaria de China, El nome científicu de la especie más común ye Gardenia jasminoides. Ye un parrotal de fueyes perennes de color verde claro, brillosos y llises. Les sos flores son blanques, similares a les roses y úsense comúnmente como plantes ornamentales. Una flor, asitiada nun vasín con agua, puede arumar con un intensu y prestosu arume una habitación mientres un par de díes.
El xéneru foi nomáu por Carl Linnaeus n'honor d'Alexander Garden 1730-1791), un naturalista escocés.
Unu de los sos principales requerimientos de cultivu ye que precisen crecer en tierres acedes compuestes de fierro y con abondosu mugor. Pueden llegar a tener un altor promediu de 2 m, dependiendo de la especie. Les temporaes más fayadices pal so cultivu son primavera y seronda.
Simboloxía
La gardenia, especialmente envalorada en China, ye'l símbolu de la gracia femenina, la sotileza y del méritu artísticu.[2]
Delles especies
- Gardenia cordata
- Gardenia carinata
- Gardenia cornuta
- Gardenia fortunei
- Gardenia gummifera
- Gardenia imperialis
- Gardenia jasminoides
- Gardenia latifolia
- Gardenia mannii
- Gardenia philastrei
- Gardenia posoquerioides
- Gardenia pseudopsidium
- Gardenia remyi
- Gardenia resinifera
- Gardenia resiniflua
- Gardenia sootepensis
- Gardenia spatulifolia
- Gardenia taitensis
- Gardenia ternifolia
- Gardenia thunbergia
- Gardenia tubifera
- Gardenia turgida
- Gardenia volkensii
Referencies
Enllaces esternos
Wikispecies tien un artículu sobre Gardenia (xéneru). |
www.infoagro.com/flores/flores/gardenia