Diferencies ente revisiones de «Mar Cantábricu»
m r2.7.2) (Robó: Añadiendo it:Mar Cantabrico |
m Bot: Migrating 10 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q2090594 (translate me) |
||
Llinia 103: | Llinia 103: | ||
[[Categoría:Mares|Cantábricu, Mar]] |
[[Categoría:Mares|Cantábricu, Mar]] |
||
[[af:Kantabriese See]] |
|||
[[an:Mar Cantabrica]] |
|||
[[ca:Mar Cantàbrica]] |
|||
[[es:Mar Cantábrico]] |
|||
[[eu:Kantauri]] |
|||
[[ext:Mari Cantábricu]] |
|||
[[fr:Mer Cantabrique]] |
|||
[[gl:Mar Cantábrico]] |
|||
[[it:Mar Cantabrico]] |
|||
[[nl:Cantabrische Zee]] |
Revisión a fecha de 16:53 8 mar 2013
Mar Cantabricu Mar Cantábrico - Kantauri Itsasoa | ||
Llocalización alministrativa | ||
---|---|---|
Estáu | España / Francia | |
División | Galicia Asturies Cantabria País Vascu |
|
Xeografía | ||
Océanu | Océanu Atlánticu | |
Ríos drenaos | Agüera, Asón, Bidasoa , Deva, Escudu, Miera, Nalón, Nansa, Navia, Pas, Pisueña, Saja-Besaya, Seya | |
Ciudaes costeres | Xixón, Santander , San Sabastián, Biàrritz, Bayona | |
Accidentes | ||
• Golfos y baíes | Golfu de Vizcaya Baía de Santander, baía de Santoña, baía de La Concha | |
• Cabos | Estaca de Bares, cabu d'Ajo, cabu Higuer, cabu Machichacu, cabu Peñes, cabu Vidíu | |
Llonxitú costa | 800 km | |
Coordenaes | 45°05′27″N 3°54′27″W / 45.09083°N 3.90750°O | |
Mapa | ||
|
El Mar Cantábricu o Mar Cantábrica ye'l mar llitoral del océanu Atlánticu que baña la costa norte d'España y el postreru suroeste de la costa atlántica de Francia; forma la parte sur del golfu de Vizcaya. Estiéndese dende la punta estaca de Bares, na provincia d'A Coruña, hasta la ciudá de Bayona na boca del ríu Adur inclusive, nes costes del departamentu de Pirineos Atlánticos, nel País Vascu Francés. Na so parte más oriental, xunto a les costes del País Vascu, recibe'l nome de golfu de Vizcaya o tamién de golfu de Gascuña. Baña 800 kilómetros de costa compartida poles provincies de A Coruña y Lugo (Galicia), Asturies, Cantabria, Vizcaya y Guipúzcoa (País Vascu), y Labort, yá en Francia .
Carauterístiques
Constitúi un mar de transición ente los mares fríos del norte y los templaos del trópicu, lo que fai que seya ecotonu d'especies vexetales y animales d'agües fríes.
Los fuertes vientos del noroeste que soplen sobre elli tienen el so orixe nes baxes presiones centraes sobre les islles britániques y el mar del Norte en combinación col anticiclón de les Azores. La distancia percorrida pol vientu y el mantenimientu de la so direición y velociá constantes faen que se xeneren foles qu'oscilen ente 2,5 y 3 metros d'altor, lo qu'orixina una mar muy brava. En condiciones mui particulares, más propicies nos meses d'abril-mayu y setiembre-ochobre, los vientos del oeste puen algamar magnitúes de galerna con foles que lleguen a superar los 9 m de altura.
Contra más mos aproximamos a la costa francesa les agües van siendo más cálides en branu (22-24ºC) y más fríes n'iviernu (10-12ºC). Poseye una salinidá media del 35%, anque esti datu varía muncho en función del réxime de lluvies imperante na zona. Tien una significativa amplitú de marea y ye trevesáu pola corriente del Golfu.
Foi bautizáu polos romanos mel sieglu I e. C. como Cantabricus Oceanus y n'otres cites clásiques más antigúes apaez col nome de Britannicus Oceanus y Gallicus Oceanus.[1]
Ciudaes
Principales llocalidaes asitiaes na rixa del mar Cantábricu:
- Vicedo, Galicia
- Viveiro, Lugo
- Burela, Galicia.
- Foz, Galicia.
- Ribadeo, Galicia.
- Tapia, Asturies
- Navia, Asturies.
- Ḷḷuarca, Asturies.
- Cuideiru, Asturies.
- Castrillón, Asturies.
- Avilés, Asturies.
- Lluanco, Asturies.
- Candás, Asturies.
- Xixón, Asturies.
- Ribeseya, Asturies.
- Llanes, Asturies.
- San Vicente de la Barquera, Cantabria.
- Comillas, Cantabria.
- Santander, Cantabria.
- Camargo, Cantabria.
- Santoña, Cantabria.
- Laredo, Cantabria.
- Castro Urdiales, Cantabria.
- Guetxo, País Vascu .
- Bermeo, País Vascu.
- Zarauz, País Vascu.
- Deva, País Vascu.
- San Sebastián, País Vascu.
- Pasaxes, País Vascu.
- Hondarribia, País Vascu.
- Hendaia, Francia
- San Xuan de Lluz, Francia.
- Biarritz, Francia.
- Bayona, Francia.
Imáxenes
-
Rasa mareal en Piélagos.
-
Temporal na mar Cantábrica. Les foles azotando la Islla de Mouro y el so faru.
-
La costa cantábrica peninsular destaca polos sos cantiles y rases llitorales. Cabu Menor (Cantabria).
-
Mar Cantábricu dende'l muru de San Llorienzo (Xixón).