Diferencies ente revisiones de «Movimientu Revolucionariu Túpac Amaru»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m r2.6.5) (Robó: Añadiendo gl:Movemento Revolucionario Túpac Amaru
Legobot (alderique | contribuciones)
m Bot: Migrating 23 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q829088 (translate me)
Llinia 18: Llinia 18:
[[Categoría:Perú]]
[[Categoría:Perú]]
[[Categoría:Movimientos sociales]]
[[Categoría:Movimientos sociales]]

[[bg:Революционно движение Тупак Амару]]
[[ca:Moviment Revolucionari Túpac Amaru]]
[[de:Movimiento Revolucionario Túpac Amaru]]
[[en:Túpac Amaru Revolutionary Movement]]
[[es:Movimiento Revolucionario Túpac Amaru]]
[[eu:Tupac Amaru Mugimendu Iraultzailea]]
[[fi:Movimiento Revolucionario Túpac Amaru]]
[[fr:Mouvement révolutionnaire Tupac Amaru]]
[[gl:Movemento Revolucionario Túpac Amaru]]
[[hi:तुपाक अमारु क्रांतिकारी आंदोलन]]
[[hr:MRTA]]
[[it:Movimento Rivoluzionario Tupac Amaru]]
[[ja:トゥパク・アマル革命運動]]
[[nn:Movimiento Revolucionario Túpac Amaru]]
[[pl:Ruch Rewolucyjny im. Tupaca Amaru]]
[[pt:Movimento Revolucionário Túpac Amaru]]
[[ru:Революционное движение имени Тупак Амару]]
[[sh:Revolucionarni pokret Tupac Amaru]]
[[sk:Revolučné hnutie Túpaca Amarua]]
[[sv:Movimiento Revolucionario Túpac Amaru]]
[[th:ขบวนการปฏิวัติตูปัก อามารู]]
[[tr:Túpac Amaru Devrimci Hareketi]]
[[uk:Тупак Амару (рух)]]

Revisión a fecha de 16:06 8 mar 2013

Bandera del MRTA.

El Movimientu Revolucionariu Túpac Amaru (MRTA) ye una organización armada peruana, fundada en 1984 ya inspirada nes guerrilles izquierdistes d'otros países de la rexón, anguaño'l movimientu ta cuasi desarticuláu.

En conxuntu (planeao o non) con otres agrupaciones revolucionaries de la mesma dómina como Sendero Luminoso, algamó al traviés d'asesinatos y aiciones armaes con coches-bomba abonda relevancia nes urbes. De la mesma furrularon guerrilles dl MRTA nes rexones de la selva alta peruana. El MRTA foi llideráu por Victor Polay Campos y tres la so captura y encarcelamientu d'esti en xunetu de 1992, por Néstor Cerpa Cartolini fasta la so muerte n'abril de 1997 nel asaltu a la residencia del embaxador de Xapón.

A diferencia del movimientu senderista, los militantes del MRTA vistíen uniforme pa nun ser tracamundiaos cola población civil.

N'Avientu de 1996 un grupu tomó la residencia del embaxador xaponés en Lima, capturando a 600 rehenes pertenecientes a los seutores más encumbraos de la vida política y económica peruana, no que foi la última gran aición armada na historia del Perú. El fecho tuvo como desenllaz l'asaltu de la embaxada por fuercies especiales del exércitu, na Operación Chavín d'Huántar. Demientres l'asaltu morrieron los 14 miembros del MRTA, 1 rehén y 2 comandos nel operativu militar fechu pa lliberar a los 72 rehenes que taben dientro, siendo presidente de Perú daquella Alberto Fujimori. Depués d'esta incursión empicipiará la desarticulación cuasi dafecha del movimientu revolucionariu. Dende entós y fasta anguaño les sos actividaes son mínimes.

Ver tamién

Enllaces esternos