Diferencies ente revisiones de «Croacia»

Coordenaes: 45°15′00″N 15°28′00″E / 45.25°N 15.46667°E / 45.25; 15.46667
De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m r2.7.1) (Robó: Añadiendo min:Kroasia
Legobot (alderique | contribuciones)
m Bot: Migrating 204 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q224 (translate me)
Llinia 85: Llinia 85:
[[Categoría:Croacia]]
[[Categoría:Croacia]]
[[Categoría:ONX]]
[[Categoría:ONX]]

[[ab:Хорватиа]]
[[ace:Kroasia]]
[[af:Kroasië]]
[[als:Kroatien]]
[[am:ክሮኤሽያ]]
[[an:Croacia]]
[[ang:Croatia]]
[[ar:كرواتيا]]
[[arc:ܩܪܘܐܛܝܐ]]
[[arz:كرواتيا]]
[[az:Xorvatiya]]
[[ba:Хорватия]]
[[bar:Krowozien]]
[[bat-smg:Kruoatėjė]]
[[be:Харватыя]]
[[be-x-old:Харватыя]]
[[bg:Хърватия]]
[[bi:Croatia]]
[[bn:ক্রোয়েশিয়া]]
[[bo:ཁུརོ་ཤི་ཡ།]]
[[bpy:ক্রোয়েশিয়া]]
[[br:Kroatia]]
[[bs:Hrvatska]]
[[bxr:Хорват]]
[[ca:Croàcia]]
[[ce:Хорвати]]
[[ceb:Krowasya]]
[[chy:Croatia]]
[[ckb:کرواتیا]]
[[crh:Hırvatistan]]
[[cs:Chorvatsko]]
[[csb:Chòrwackô]]
[[cu:Хръватьска]]
[[cy:Croatia]]
[[da:Kroatien]]
[[de:Kroatien]]
[[diq:Xırvatıstan]]
[[dsb:Chorwatska]]
[[dv:ކުރޮއޭޝިއާ]]
[[ee:Croatia]]
[[el:Κροατία]]
[[en:Croatia]]
[[eo:Kroatio]]
[[es:Croacia]]
[[et:Horvaatia]]
[[eu:Kroazia]]
[[ext:Croácia]]
[[fa:کرواسی]]
[[fi:Kroatia]]
[[fiu-vro:Horvaatia]]
[[fo:Kroatia]]
[[fr:Croatie]]
[[frp:Croacie]]
[[frr:Kroatien]]
[[fur:Cravuazie]]
[[fy:Kroaasje]]
[[ga:An Chróit]]
[[gag:Horvatiya]]
[[gd:Croàisia]]
[[gl:Croacia - Hrvatska]]
[[gn:Kyoasia]]
[[gu:ક્રોએશિયા]]
[[gv:Yn Chroit]]
[[hak:Tha̍t-mâ-thai]]
[[haw:Koloatia]]
[[he:קרואטיה]]
[[hi:क्रोएशिया]]
[[hif:Croatia]]
[[hr:Hrvatska]]
[[hsb:Chorwatska]]
[[ht:Kroasi]]
[[hu:Horvátország]]
[[hy:Խորվաթիա]]
[[ia:Croatia]]
[[id:Kroasia]]
[[ie:Croatia]]
[[ilo:Kroásia]]
[[io:Kroatia]]
[[is:Króatía]]
[[it:Croazia]]
[[ja:クロアチア]]
[[jbo:xrvatskas]]
[[jv:Kroasia]]
[[ka:ხორვატია]]
[[kaa:Xorvatiya]]
[[kbd:Хоруатиэ]]
[[kk:Хорватия]]
[[kl:Kroatia]]
[[kn:ಕ್ರೊಯೆಶಿಯ]]
[[ko:크로아티아]]
[[koi:Хӧрватска]]
[[krc:Хорватия]]
[[ku:Kroatya]]
[[kv:Хорватия]]
[[kw:Kroati]]
[[ky:Хорватия]]
[[la:Croatia]]
[[lb:Kroatien]]
[[li:Kroatië]]
[[lij:Croaçia]]
[[lmo:Cruazia]]
[[ln:Kroasia]]
[[lt:Kroatija]]
[[ltg:Horvateja]]
[[lv:Horvātija]]
[[mdf:Хорватие]]
[[mhr:Хорватий]]
[[mi:Koroātia]]
[[min:Kroasia]]
[[mk:Хрватска]]
[[ml:ക്രൊയേഷ്യ]]
[[mn:Хорват]]
[[mr:क्रोएशिया]]
[[ms:Croatia]]
[[mt:Kroazja]]
[[my:ခရိုအေးရှားနိုင်ငံ]]
[[na:Kroaitsiya]]
[[nah:Croacia]]
[[nap:Croazia]]
[[nds:Kroatien]]
[[nds-nl:Kroasië]]
[[ne:क्रोएशिया]]
[[nl:Kroatië]]
[[nn:Kroatia]]
[[no:Kroatia]]
[[nov:Kroatia]]
[[nv:Kwóóʼad Bikéyah]]
[[oc:Croàcia]]
[[or:କ୍ରୋଏସିଆ]]
[[os:Хорвати]]
[[pag:Kroasiya]]
[[pam:Croasya]]
[[pap:Kroatia]]
[[pcd:Croachie]]
[[pdc:Kroaati]]
[[pih:Kroaysha]]
[[pl:Chorwacja]]
[[pms:Croassia]]
[[pnb:کروشیا]]
[[pnt:Κροατία]]
[[ps:کروواسيا]]
[[pt:Croácia]]
[[qu:Hurwatsuyu]]
[[rn:Croacia]]
[[ro:Croația]]
[[roa-rup:Croatia]]
[[roa-tara:Croazie]]
[[ru:Хорватия]]
[[rue:Хорватія]]
[[rw:Korowatiya]]
[[sa:क्रोएशिया]]
[[sah:Хорватия]]
[[sc:Croatzia]]
[[scn:Croazzia]]
[[sco:Croatie]]
[[se:Kroatia]]
[[sg:Kroasïi]]
[[sh:Hrvatska]]
[[simple:Croatia]]
[[sk:Chorvátsko]]
[[sl:Hrvaška]]
[[sm:Croatia]]
[[so:Kroatia]]
[[sq:Kroacia]]
[[sr:Хрватска]]
[[ss:IKhuroshiya]]
[[st:Kroatia]]
[[stq:Kroatien]]
[[su:Kroasia]]
[[sv:Kroatien]]
[[sw:Kroatia]]
[[szl:Chorwacyjo]]
[[ta:குரோவாசியா]]
[[te:క్రొయేషియా]]
[[tg:Хорватия]]
[[th:ประเทศโครเอเชีย]]
[[tk:Horwatiýa]]
[[tl:Kroasya]]
[[tpi:Krowesia]]
[[tr:Hırvatistan]]
[[tt:Хорватия]]
[[udm:Хорватия]]
[[ug:كرودىيە]]
[[uk:Хорватія]]
[[ur:کروشیا]]
[[uz:Xorvatiya]]
[[vec:Croàsia]]
[[vep:Horvatii]]
[[vi:Croatia]]
[[vls:Kroatië]]
[[vo:Kroasän]]
[[wa:Crowaceye]]
[[war:Kroasya]]
[[wo:Korwaasi]]
[[wuu:克罗地亚]]
[[xal:Хорватин Орн]]
[[xmf:ხორვატია]]
[[yi:קראאטיע]]
[[yo:Kroatíà]]
[[za:Gwzlozdiya]]
[[zea:Kroaotië]]
[[zh:克罗地亚]]
[[zh-min-nan:Hrvatska]]
[[zh-yue:克羅地亞]]

Revisión a fecha de 14:25 8 mar 2013

Croacia
estáu soberanu
Bandera de Croacia escudu de Croacia
Himnu nacional Himno nacional de Croacia (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Republika Hrvatska
Capital Zagreb
Forma de gobiernu República
Presidente de Croacia (es) Traducir Zoran Milanović (dende 19 febreru 2020)
Primer ministro de Croacia (es) Traducir Andrej Plenković (dende 19 ochobre 2016)
Llingües oficiales croata
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 45°15′00″N 15°28′00″E / 45.25°N 15.46667°E / 45.25; 15.46667
Superficie 56,542 km² (puestu 123)
% agua 0,01%
Costes 1.778 km (5.790 km con islles)
Llenda con 2.197 km
Puntu más altu Sinjal (en) Traducir
Puntu más baxu Mar Adriáticu
Demografía
Población 4,495,248 (2005 est.) hab. (2021)
Densidá Error d'espresión: Operador ( inesperáu hab/km²
Xentiliciu croata[13]
Esperanza de vida 78,02195 años
IDH 0,858 (2021)
Tasa de fertilidá 1,46 (2014)
Economía
Moneda euru
PIB nominal 68 843 674 641 $ (2021)
Bancu central Bancu Nacional de Croacia
Más información
Dominiu d'Internet .hr
Códigu telefónicu +385
Códigu ISO 191 / HRV / HR
Estaya horaria UTC+01:00, Hora central europea, UTC+02:00 y Europe/Zagreb (en) Traducir
vlada.hr y vlada.gov.hr…
Cambiar los datos en Wikidata

La República de Croacia (en croata: Republika Hrvatska, Hrvatsca AFI: [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) ye un país allugáu n'Europa Central que s'afaya xeográficamente arrodiáu pola llanura Panónica, el Sureste d'Europa y el mar Mediterráneu. La so capital, al tiempu'l so cimeru centru financieru, universitariu y comercial ye Zagreb, con un millón d'habitantes na so fastera metropolitana. Croacia allinda con Eslovenia y Hungría pol norte, Serbia pol noreste, Bosnia y Herzegovina pol este y Montenegru pol sur. Hacia'l suroeste, Croacia bordea'l mar Adriáticu y comparte tamién una llinde marítima con Italia nel Golfu de Trieste.

Tres l'aprobación de los ciudadanos croates en referendu, el país tamién entrará a formar parte de la Xunión Europea de magar el 1 de xunetu de 2013 como'l 28º Estáu en facelo. Croacia ye, amás, miembru de les Naciones Xuníes, la Organización pa la Seguridá y l'Andecha n'Europa, el Conseyu d'Europa y foi miembru non permanente del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes pola dómina 2008-2009. Ye miembru de la OTAN dende'l 1 d'abril de 2009, tornándose asina na segunda nación ex-yugoslava qu'ingresa nesta alianza militar dempués d'Eslovenia. A mayores el país ye miembru fundador de la Xunión pal Mediterráneu dende'l so aniciu en 2008.

Hestoria

Los croates son un pueblu d'orixe eslavu-dináricu, ellí remesturáronse con otros pueblos eslavos adquiriendo la so llingua y vezos. Dempués, volvieron a emigrar y asitiaron na Croacia hestórica (Zagreb y la so redolada) durante'l sieglu VII. De magar el sieglu IX, Croacia tornóse nún de los reinos más poderosos de la rexón, baltando con éxitu a ávaros, búlgaros y maxares o húngaros. En 1102, por aciu d'una xunión nupcial, los croates entraron a formar parte d'Hungría, baxo la soberanía del so rei. Hacia mediaos del sieglu XIII, el reinu húngaru resultó afeutáu por demás pola espansión otomana, que llevó al parlamentu croata (Sabor) a convidar a los Hbsburgu, baxo'l reináu de Fernandu I pa qu'asumiera'l poder sobre la Croacia hestórica. Los Habsburgu baltaron con éxitu a los otomanos y, hacia'l sieglu XVIII, gran parte de Croacia s'afayaba llibre del control turcu, mientres que parte d'Istria y Dalmacia quedaron baxo'l domiñu de la República de Venecia, en contraste cola pequeña pero poderosa perla del Adriáticu, la República de Ragusa (güei Dubrovnik). En 1868 Croacia y Dalmacia tuvieron una gran autonomía nacioinal, teniendo cada unu'l so Sabor o Parlamentu; mientres que la rexón croata habsburga quedaba baxo autoridá húngara, Dalmacia y Istria taben baxo la direición direuta d'Austria. N'Istria alcuéntrase Opatija, el cimeru balneariu de los vienesos hasta'l sieglu XX.

Tres la Primer Griesca Mundial y la cayida del Imperiu austrohúngaru, Croacia xunto con Dalmacia y Istria entraron a formar parte del Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos (que se tornó en 1929 en reinu de Yugoslavia y en 1944 en República). El 29 d'ochobre de 1918, el Sabor croata (el parlamentu) declarió la independencia y na so soberanía manifestó la so voluntá de nun ingresar nel nuevu Estáu de los Eslovenos, Croates y Serbios.

En 1924 una decisión de malpenes la mitá más unu de los diputaos de l'Asamblea Nacional estipuló na constitución el calter centralista del Estáu. Eseta decisión, afalada y cumplida con autoridá pol primer ministru Nikola Pašić, supunxo la oposición de los croates, que llucharon dende entós por reafitar la so autonomía, oxetivu central pal Partíu Campesinu Croata, que se consiguió en 1939 cuando'l so llider Vladko Maček robló col gobiernu del reinu'l Tratáu Cvetković-Maček, qu'afitó la Banovina de Croacia.

Yugoslavia foi invadida por Alemaña durante la Segunda Griesca Mundial y Croacia foi tornada nel Estáu Independiente de Croacia. Tres la derrota de les fuercies del Exe, Croacia reintegróse nuevamente en Yugoslavia, tornóse nun Estáu socialiegu federal baxo la direición de Josip Broz Tito.

Cuando Croacia declaria la so independencia de Yugoslavia en 1991, los habitantes serbios niéganse a secundar la esgayadura de la República Federal Yugoslava y, sofitaos pol exércitu federal, axébranse de Croacia como la República Serbia de Krajina nel territoriu d'esa rexón. Tres cuatro años de lluches esporádiques, el gobiernu croata ye quien a desagospiar a gran parte de les fuercies serbies asitiaes en Krajina durante la Operación Tormenta, que supunxo l'éxodu forciosu de más de 350.000 serbios de la fastera, como señaló'l Tribunal Penal Internacional pa la ex-Yugoslavia el 15 d'abril de 2011. Sicasí, les fontes de los rebeldes serbios (Kovačević, Sekulić, Vrcelj, documentos del cuartel xeneral de la Proteición Civil de la RSK, Conseyu Supremu de Defensa) confirmaron que la evacuación foi atalantada y organizada previamente poles autoridaes de Krajina. La recuperación pol gobiernu croata de la Eslavonia Oriental llevóse a cabu pacíficamente y de manera negociada con Belgráu en 1998 baxo la supervisión de la Organización de les Naciones Xuníes (ONU).

Croacia solicitó la so entrada na Xunión Europea en 2003 con siguió ser candidatu oficial el 13 de xunu de 2004, les negociaciones entamaron el 3 d'ochobre de 2005 y acetose la so candidatura'l 9 d'avientu de 2011 pa ingresar formalmente'l 1 de xunetu de 2013.


República de Ragusa

La ciudá de Dubrovnik / Ragusa foi fundada nel sieglu VII de magar los invasores ávaros y eslavos que desaniciaron la ciudá romana d'Epidaurum. La sobrovivencia de la población romana afuxió a una pequeña islla cerca de la costa, onde fundaron un nuevu asentamientu. Durante la Cuarta Cruzada de la ciudá cayó baxo'l control de la República de Venecia hasta'l tratáu de Zara en 1358, cuando Venecia, derrotada pol Reinu d'Hungría, perdió'l control de Dalmacia y la República de Ragusa tornóse nun afluente d'aquel reinu.

Al traviés de los vinientes 450 años la República de Ragusa sería una afluente República protexida polos otomanos y los Habsburgu hasta que Napoleón l'abolió en 1808, cuando Ragusa, Dalmacia, Croacia, Eslovenia y Bosnia pasaron a formar les Provincies Iliries.

La república tornóse nel bierzu más importante de la lliteratura eslava, durante les dómines renacentista y barroca. Amás de los poetes y escritores como Marin Držić y Ivan Gundulić, con obres que yeren importantes pal desenrollu de la lliteratura sud-eslava, la persona más afamada de la República de Ragusa foi'l científicu croata Ruđer Bošković, que yera un miembru de la Royal Society y l'Academia Rusa de Ciencies. La república diba sobrevivir hasta 1808 cuando foi anexionada por Napoleón. Anguaño la ciudá de Dubrovnik ta na llista de la UNESCO como Padremoñu de la Humanidá y ye un afamáu destín turísticu.

.

Enllaces esternos


  1. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://mcce-mil.com/wp-content/uploads/glance/MCCE-AT-A-Glance-September-2017.pdf. Editorial: Centro de Coordinación de Movimientos Europeos. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  7. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/croatia. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  11. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 4. Supports qualifier: data de principiu.
  12. URL de la referencia: https://holocaustremembrance.com/countries/croatia. Data de consulta: 17 marzu 2024. Tipo de referencia: official member page. Supports qualifier: data de principiu.
  13. Aplícase a esta parte: masculín singular.