Diferencies ente revisiones de «Islla del Cabu Bretón»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Denis treslladó la páxina "Islla Cáu Bretón" a "Islla del Cabu Bretón": Nome normativu
m r2.7.1) (Robó: Añadiendo sr:Кејп Бретон
Llinia 85: Llinia 85:
[[sco:Cape Breton Island]]
[[sco:Cape Breton Island]]
[[simple:Cape Breton Island]]
[[simple:Cape Breton Island]]
[[sr:Кејп Бретон]]
[[sv:Kap Bretonön]]
[[sv:Kap Bretonön]]
[[uk:Кейп-Бретон (острів)]]
[[uk:Кейп-Бретон (острів)]]

Revisión a fecha de 16:57 6 mar 2013

Mapa de la islla Cáu Bretón
Semeya satélite de la NASA de la Islla Cáu Bretón

La Islla Cáu Bretón, n'inglés Cape Breton Island, en francés île du Cap-Breton (ananties île Royale), en escocés: Eilean Cheap Breatainn, na llingua de los Micmac: Únamakika, ye una islla nel Océanu Atlánticu na costa de Norteamérica. El so nome vien de la rexón francesa de la Bretaña.

La islla de Cáu Bretón pertenez a la provincia de Nueva Escocia, Canadá. Magar ta separtada dafechu de la península de Nueva Escocia pel Estrechu de Canso, ta coneutada artificialmente por un autopista, Canso Causeway. Ta allugada al este del continente, mirando la so costa norte y oeste al Golfu de San Llorienzu. Tien un de los llagos salaos más grandes del mundu, el Bras d'Or (del francés "Brazu d'Oru"), que domina'l centru la islla.

La so población total según el censu canadián de 2001 yera de 147,454 "Cape Bretoners"; aprosimadamente'l 16% de la población total de la provincia de Nueva Escocia.

La islla abelluga cinco reserves indies de la Nación Micmac: Escasoni, Membertu, Wagmatcuc, Waycobah y Potlotec. La Escasoni ye la más grande en tamañu y miembros.

Hestoria

Los primeros habitantes de la islla fueron los ancestros de los Micmac. Llueu aportaríen los portugueses de la man João Álvares Fagundes del 1521 al 1570. En 1713 los franceses funden el Fort Sainte Anne y permaneceríen ellí hasta la firma del Tratáu de Paris de 1763 cuando la islla pasa a manes britániques.

Cola llegada de los primeros colonos esoceses nel 1775 de la man de Michael Mor MacDonald la islla algamaría el so aspeutu cutural definitivu.

Na primera metá del sieglu XIX, la islla recibió la llegada de numberosos escoceses de les Tierres Altes, alrodiu de los 50.000. Como resultáu la cultura de les Tierres Altes d'Escocia domina l'heriedu cultural de la islla de Cáu Bretón. Inda güei, el gaélicu escocés ye la llingua materna de muncha de la población más vieyo.


Ver tamién


Referencies

Enllaces esternos