Diferencies ente revisiones de «Idioma rusu»
m r2.7.2) (Robó: Camudando pa:ਰੂਸੀ ਬੋਲੀ a pa:ਰੂਸੀ ਭਾਸ਼ਾ |
m r2.7.3) (Robó: Camudando lez:Урус чӀал a lez:Урус чIал |
||
Llinia 200: | Llinia 200: | ||
[[lb:Russesch]] |
[[lb:Russesch]] |
||
[[lbe:Оьрус маз]] |
[[lbe:Оьрус маз]] |
||
[[lez:Урус |
[[lez:Урус чIал]] |
||
[[li:Russisch]] |
[[li:Russisch]] |
||
[[lij:Lengua russa]] |
[[lij:Lengua russa]] |
Revisión a fecha de 17:22 19 xin 2013
Rusu (русский язык) | |
---|---|
Faláu en: | Rusia, Bielorrusia, Kirguistán, Kazakstán |
Rexón: | Europa oriental |
Númberu de falantes: | apros. 250 millones |
Llugar pol númberu: | 7 |
Clasificación xenética: | Indoeuropéu |
Estatus oficial | |
Llingua Oficial de: | Rusia |
Códigu | |
ISO 639-1 | r |
ISO 639-2(B) | rus |
ISO 639-2(T) | abc |
SIL | RUS |
El rusu (русский язык /'ʀu skʲi jɪ 'zɨk/), ye un idioma indoeuropéu de la rama eslava, ya idioma oficial en Rusia, Bielorrusia, Kirguistán y Kazakstán. Amás, ye unu de los 6 idiomes oficiales de la ONX. Ye'l 7u idioma más faláu del mundu.
Forma parte col bielorrusu y ucraínu el grupu de llingües eslaves orientales.
El vocabulariu básicu, la morfoloxía y l'estilu lliterariu tan influyíos pol eslavu eclesiásticu, idioma eslavu meridional usáu pola Ilesia Ortodoxa rusa. Por eso, abondu vocabulariu lliterariu ye más asemeyáu al búlgaru que al ucraínu.
Emplega l'alfabetu cirílicu.
Distribución xeográfica
Rusia: hasta 1917 foi l'únicu idioma oficial del Imperiu rusu. Durante la dómina soviética, magar que se ficieron oficiales los distintos idiomes de les repúbliques, el rusu foi la llingua de rellación, polo que ye conocíu y tien falantes e tolos países que pertenecieron a la Xunión Soviética.
Tien comunidaes importantes n'Israel (unos 750.000 inmigrantes xudíos), y cientos de miles n'América del Norte.
Población falante de rusu:
Fonte | Falantes nativos | Rangu | Falantes en total | Rangu de Total |
---|---|---|---|---|
G. Weber, "Top Languages", Language Monthly, 3: 12-18, 1997, ISSN 1369-9733 |
160.000.000 | 7 | 285.000.000 | 4 |
SIL Ethnologue | 167.000.000 | 7 | 277.000.000 | 5 |
Hestoria
Durante la dómina soviética, magar que se ficieron oficiales los distintos idiomes de les repúbliques, el rusu foi la llingua de rellación, polo que ye conocíu y tien falantes en tolos países que pertenecieron a la Xunión Soviética.
Nel cuadru siguiente resúmese la hestoria del rusu y de les otres llingües eslaves orientales.
Hestoria del eslavu oriental | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ucraínu | bielorrusu | rusu | |||||||||||
Periodu prelliterariu (c. until 9th c.) |
Protoeslavu | ||||||||||||
Época antigua (s. IX a XIV c.) |
Antiguu eslavu oriental | ||||||||||||
Época media (s. Xv a XVIII c.) |
Ruteniu | Rusu antiguu | |||||||||||
Periodu modernu (s. XVIII a XIX c.) |
Época autual ucraínu |
Época autual Bielorusu |
Época autual rusu |