Diferencies ente revisiones de «Botánica»
m r2.7.2) (Robó: Camudando tg:Ботаника a tg:Гиёҳшиносӣ |
m r2.7.3) (Robó: Añadiendo hy:Բուսաբանություն |
||
Llinia 52: | Llinia 52: | ||
[[ht:Etid plant]] |
[[ht:Etid plant]] |
||
[[hu:Botanika]] |
[[hu:Botanika]] |
||
[[hy:Բուսաբանություն]] |
|||
[[ia:Botanica]] |
[[ia:Botanica]] |
||
[[id:Botani]] |
[[id:Botani]] |
Revisión a fecha de 15:31 1 xin 2013
La Botánica, (del griegu βοτάνη = herba) o Fitoloxía (del griegu φυτόν = planta y λόγος = tratáu), ye una rama de la bioloxía y la ciencia que s'ocupa del estudiu de les plantes. El conceutu de vexetal, que taba ñidiu en tiempos d'Aristóteles, atópase agora desdibuxao pol avance del conocimientu, aportándose a la definición de tóo aquello que ye oxetu d'estudiu de la Botánica. Na práutica, los botánicos estudien les plantes, l'ocle y los fongos. Nel campu la Botánica, hai de desamecer ente la botánica pura (el so xeitu ye'l d'ampliar el conocimientu de la Natura); y la botánica aplicada (les sos investigaciones tan al serviciu de la teunoloxía agraria, forestal, farmacéutica, etc.).
La Botánica toca un ampliu rangu de conteníos, qu'inclúin aspeutos específicos propios de los vexetales; de les disciplines biolóxicas que s'ocupen de la composición química (fitoquímica); la organización celular (citoloxía vexetal) y tisular (histoloxía vexetal); del metabolismu y el furrulamientu orgánicu (fisioloxía vexetal), del xorrecimientu y el desendolcu; de la morfoloxía (fitografía); de la reproducción; de la herencia (xenética vexetal); de les enfermedaes (fitopatoloxía); de les adaptaciones al ambiente (ecoloxía), de la distribución xeográfica (fitoxeografía o xeobotánica); de los fósiles (paleobotánica) y de la evolución.