Diferencies ente revisiones de «Johannes Gutenberg»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m r2.7.3) (Robó: Camudando vep:Gutenberg Johannes a vep:Gutenberg Iogann
m r2.7.3) (Robó: Añadiendo ne:जोन गुटेन्बर्ग
Llinia 96: Llinia 96:
[[my:ဂူတင်ဘတ် ဂျိုဟန်နက်စ်]]
[[my:ဂူတင်ဘတ် ဂျိုဟန်နက်စ်]]
[[nah:Johannes Gutenberg]]
[[nah:Johannes Gutenberg]]
[[ne:जोन गुटेन्बर्ग]]
[[nl:Johannes Gutenberg]]
[[nl:Johannes Gutenberg]]
[[nn:Johann Gutenberg]]
[[nn:Johann Gutenberg]]

Revisión a fecha de 12:48 26 avi 2012

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (1398, Mainz - 3 de febreru, 1468) foi un ferreru y inventor alemán, famosu poles sos contribuciones y la invención de la imprenta de caráuteres móviles durante la década de 1450, inspiráu nes prenses del vinu.

El so inventu va facilitar enforma la espublización de llibros y va ser ún de los condicionantes del Renacimientu n'Europa.

Biografia

Gutenberg nació'n Maguncia, Alemaña, fíu del comerciante Friele Gensfleisch zu Laden, que más alantre adoutaría el nome "Zum Gutenberg", homónimu del llugar au treslladose la familia.

Amás d'inventar los tipos móviles, Gutenberg foi xoyeru, conocedor de la construcción de moldes y de la fundición d'oru y plata, lo que dempués va permiti-y llograr tipos d'imprenta pervaloratibles, enforma adornaos pol so llabor d'orfebrería.

El 1434, Gutenberg treslládase a Estrasburgu au va remanecer dellos años.

Dempués de tornar a la so Maguncia de nación, Gutenberg axúntase a un comercienta que-y financia la imprentación de la Biblia.

Nun se conoz abondo sobre los años caberos de la vida de Gutenberg, que muerre'l 3 de febreru de 1468.


Biblia de Gutenberg

Biblia de Gutenberg

El primer llibru imprentáu por Gutemberg va ser la Biblia, procesu que aníciase el 23 de febreru de 1455 y va finar cinco años dempués. S'estima que llogró imprimir, iluminar y encuadernar 180 Biblies de 1282 páxines caúna, a dos columnes de 42 renglones. Anguaño esisten 60 Biblies de Gutenberg, 12 en pergamín y 48 en papel. Alemaña posee como mínimu 15 Biblies de Gutenberg, la mayoría nes biblioteques d'instituciones universitaries.

L'interés de Gutenberg pola impresión rápida y económica de llibros yera en gran midida comercial, sicasí, llegó a afirmase que quixo facer pasar por feches a manu les primeres de los sos Biblies.


Enllaces esternos