Diferencies ente revisiones de «Omán»
m r2.6.4) (Robó Modificáu: diq:Uman |
m r2.7.2+) (Robó Añadíu: lez:Оман |
||
Llinia 175: | Llinia 175: | ||
[[la:Omania]] |
[[la:Omania]] |
||
[[lb:Oman]] |
[[lb:Oman]] |
||
[[lez:Оман]] |
|||
[[li:Omaan]] |
[[li:Omaan]] |
||
[[lij:Òman]] |
[[lij:Òman]] |
Revisión a fecha de 20:16 29 mar 2012
El Sultanatu d'Omán ye un país asitiáu al sudoeste d'Asia, na costa sudeste de la península Arábiga. Llenda colos Emiratos Árabes Xuníos al noroeste, con Arabia Saudita al oeste y con Yeme al sudoeste. Les costes dan al mar Arábigu al sur y este y al golfu d'Omán al noreste. Tien tamién dos esclaves, la península de Musandam, al norte d'Emiratos Árabes Xuníos y Madha al este d'esi mesmu país.
Gobiernu y política
El Xefe d'Estáu y de gobiernu ye'l sultán (Qaboos bin Said), gobernante hereditariu qu'elixe a un gabinete que lu asiste. Na década de 1990'l sultán creó un conseyu asesor, el Majlis ash-Shura', la Cámara Baxa d'83 miembros, al que podíen votar un grupu de 190.000 ciudadanos en 1997, y nel que'l sultán tenía poder pa veta-yos o acepta-yos les decisiones. En 1996 instituyóse la Cámara Alta o el Majlis ad-Dawla, de 41 miembros, elexíos pol sultán.
Nun tien Constitución y la xusticia repártese ente la Corte Suprema y les Cortes Tradicionales Islámiques.
Anque les funciones del sultán son les d'un monarca absolutu, cuenta col sofitu de la mayoría de los omanianos.
Organización político-administrativa
Omán ta dividíu en cinco rexones (mintaqah) y trés gobernaciones (muhafazat; singular - muhafazah). Estes rexones y gobernaciones tán subdividíes en provincies (wilayat).
Gobernaciones
Rexones
Demografía
Omán ye'l país árabe más oriental del mundu. La mayoría de los omanianos son árabes, anque hai una minoría baluchi. Como na mayoría de los países árabes, un gran númberu de trabayadores foriatos viven ehí, la mayoría de la India, Paquistán y Irán. L'idioma oficial ye'l árabe, pero les minoríes falen les sos llingües propies. En Dhofar falen un idioma semíticu que nun ta rellacionao col árabe.
L'Islam ye la relixón más espardida. La mayoría d'ellos son ibadíes (75%), con una población suní en Dhofar (12,5%); hai tamién hindús (7,4%) y dalgunos cristianos (3,9%) y budistes (0,5%).
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Omán.
- Too sobre Omán (n'español)
- Información sobre Omán (n'español)
- Información de la OMS sobre Omán (n'español)
- Cocina omanesa (n'español)
- Principal periódicu d'Omán (n'árabe)
- Ministeriu d'Información del Sultanatu d'Omán (n'inglés)
- Banderes d'Omán (n'inglés)
- Mapes d'Omán, presentáu pola Universidá de Texas (n'inglés)
Países d'Asia | ||
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme |
Organización pa la Cooperación Islámica | ||
---|---|---|
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme
Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte |
- ↑ URL de la referencia: https://www.state.gov/reports/2019-report-on-international-religious-freedom/oman/.
- ↑ URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 9 marzu 2024. Páxina: 7. Supports qualifier: data de principiu.
- ↑ URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/oman. Data de consulta: 26 mayu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
- ↑ Aplícase a esta parte: masculín singular.
- ↑ Aplícase a esta parte: femenín singular.