Diferencies ente revisiones de «Té»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m r2.7.1) (Robó Añadíu: sa:चायम्
Sin resumen de edición
Llinia 7: Llinia 7:
L'arbustu tien munches ramificaciones, d'ente 1 y 2 metros d'altor, pue algamar inclusu los 12 [[metru|m]], magar que ye raro. Les fueyes son siempres [[verde]]s, lanceolaes haza delantre ya inclusu del revés u ''oblongovaes'', d'unos 4 cm d'anchor y d'ente 3 a 12 cm de llargo, sobro les que resalta una fuerte ñerviación. Les flores tan en grupos de 2 ó 3 o bien aisllaes, de color [[blancu]], atenllaes haza abaxo, y arumátiques. Les flores de ''Camellia japonica'' son irguíes.
L'arbustu tien munches ramificaciones, d'ente 1 y 2 metros d'altor, pue algamar inclusu los 12 [[metru|m]], magar que ye raro. Les fueyes son siempres [[verde]]s, lanceolaes haza delantre ya inclusu del revés u ''oblongovaes'', d'unos 4 cm d'anchor y d'ente 3 a 12 cm de llargo, sobro les que resalta una fuerte ñerviación. Les flores tan en grupos de 2 ó 3 o bien aisllaes, de color [[blancu]], atenllaes haza abaxo, y arumátiques. Les flores de ''Camellia japonica'' son irguíes.


L'arbustu xorreció silvestre a lo llargo de la hestoria, nel [[Estremu Oriente]], magar qu'anguaño cultívase en munchos llugares aparte, si se fai nun tarrén pocu fértil, suel ser sobro una terraza. Suel descogollase'l centru y podalu pa que nun supere los 2 metros d'altor, y facer menos abegosa la xera de la recolleición. A partir del tercer añu, les fueyes puen collechase con redimientu.
L'arbustu xorreció montés a lo llargo de la hestoria, nel [[Estremu Oriente]], magar qu'anguaño cultívase en munchos llugares aparte, si se fai nun tarrén pocu fértil, suel ser sobro una terraza. Suel descogollase'l centru y podalu pa que nun supere los 2 metros d'altor, y facer menos abegosa la xera de la recolleición. A partir del tercer añu, les fueyes puen collechase con redimientu.





Revisión a fecha de 13:01 4 feb 2012

Planta del Té

La pallabra remanez del chinu 茶, que tien delles pronunciaciones según seya'l dialeutu chinu usáu. Dos d'elles esportárense a otros países: "cha" y "te". Dalgunes llingües tomaron el vocablu "te", como l'asturianu, francés o l'inglés, y otres tomaron la forma "cha", como'l xaponés, rusu o portugués.

Carauterístiques

El ye un arbustu. Tamién se denoma asina al fervinchu, ferviellu o infusión tresnáu a bas de les fueyes ensugaes y mazaes, o biltos del arbustu Camellia sinensis o Camellia viridis n'agua calecío, que s'usa como bebida, n'usos de estimulante, estomacal y alimentariu. El té pue caltener tamién otres yerbes, especies o frutes usaes como saborguizantes.

L'arbustu tien munches ramificaciones, d'ente 1 y 2 metros d'altor, pue algamar inclusu los 12 m, magar que ye raro. Les fueyes son siempres verdes, lanceolaes haza delantre ya inclusu del revés u oblongovaes, d'unos 4 cm d'anchor y d'ente 3 a 12 cm de llargo, sobro les que resalta una fuerte ñerviación. Les flores tan en grupos de 2 ó 3 o bien aisllaes, de color blancu, atenllaes haza abaxo, y arumátiques. Les flores de Camellia japonica son irguíes.

L'arbustu xorreció montés a lo llargo de la hestoria, nel Estremu Oriente, magar qu'anguaño cultívase en munchos llugares aparte, si se fai nun tarrén pocu fértil, suel ser sobro una terraza. Suel descogollase'l centru y podalu pa que nun supere los 2 metros d'altor, y facer menos abegosa la xera de la recolleición. A partir del tercer añu, les fueyes puen collechase con redimientu.


Hestoria

Plantación de té en Malasia.

El vezu de servise de les fueyes del té pa dar bon tastu al agua fervío, usóse per primera vegada na China alrodiu del añu 2500 edC. El té toma contautu con los europeos per primera vegada na India, cuando los portugueses aporten en 1497, darréu que na India l'usu del té taba abondo espardíu. El primer fardáu de té, debió d'aportar a Amsterdam (Holanda), haza'l 1610, por iniciativa de la Compañía de les Indies Orientales. En Francia nun apaez hasta 1635 o 1636. N'Inglaterra, el té prieto aporta a traviés d'Holanda y de los cafeteros de Londres que lu punxeron de moda haza'l 1657.

El consumu de té namái algamó notoriedá, n'Europa nos años 1720-1730. Entama entós un tráficu direutu ente China y Europa, magar que namái una micada d'Europa oriental, Holanda ya Inglaterra, consumíen la nuea bebida. En Francia consumíase mui poco, Alemaña prefería el café y España yera entá menos aficionada. Pero col tiempu y l'aida de los comerciantes europeos, el té aportó a toles estayes del mundu, ya foren llugares pal so cultivu como llugares pal so consumu.


Enllaces esternos

Plantía:Enllaz AD Plantía:Enllaz AD Plantía:Enllaz AD