Diferencies ente revisiones de «Martes»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m r2.7.1) (Robó Añadíu: ilo:Martes, pag:Martes
Llinia 22: Llinia 22:
[[Categoría:Díes]]
[[Categoría:Díes]]
[[Categoría:Unidaes de tiempu]]
[[Categoría:Unidaes de tiempu]]

[[nso:Labobedi]]


[[ab:Аҩаша]]
[[ab:Аҩаша]]
Llinia 84: Llinia 82:
[[gl:Martes]]
[[gl:Martes]]
[[gn:Ara'apy]]
[[gn:Ara'apy]]
[[got:𐌰𐍂𐌴𐌹𐌽𐍃𐌳𐌰𐌲𐍃]]
[[gu:મંગળવાર]]
[[gu:મંગળવાર]]
[[gv:Jemayrt]]
[[gv:Jemayrt]]
Llinia 141: Llinia 140:
[[no:Tirsdag]]
[[no:Tirsdag]]
[[nrm:Mardi]]
[[nrm:Mardi]]
[[nso:Labobedi]]
[[oc:Dimars]]
[[oc:Dimars]]
[[or:ମଙ୍ଗଳବାର]]
[[or:ମଙ୍ଗଳବାର]]

Revisión a fecha de 18:46 6 xin 2012

El Martes ye'l segundu día de la selmana llaboral (terceru na Selmana Tradicional, ver Entamu de la selmana o Calendariu Gregorianu).

El nome Martes provién del llatín Martis díes, o "día de Marte".

Díes de la selmana
Llunes - Martes - Miércoles - Xueves - Vienres - Sábadu - Domingu

N'otres llingües

El Dios Marte.
El Dios Týr, identificáu col Dios Marte de los romanos.

Tolos nomes pal Martes nes llingües derivaes del llatín son abondo asemeyaos, asina tenemos: mardi in Francés, martedì en Italianu, y dimarts en Catalán, sacante'l el Portugués, nel se diz terça-feira (tercer día).

Los nomes pal Martes nes llingües Inglesa y Escandinava son derivaos del Dios nórdicu Týr (Inglés antigu Tiw):

  • Inglés Antigu: tíwesdæg
    • Inglés Medieval: tíesdæi, tywesdai, twysday
    • Inglés Modernu Tempranu: towesday, Twesdaie, Tyisday, Tiseday,
    • Inglés Modernu: Tuesday