Diferencies ente revisiones de «Asturianu occidental»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Luckas-bot (alderique | contribuciones)
m robot Añadido: gl:Asturiano occidental
Sin resumen de edición
Llinia 128: Llinia 128:
[[Categoría:Dominiu llingüísticu astur]]
[[Categoría:Dominiu llingüísticu astur]]


[[an:Asturián occidental]]
[[an:Asturleyonés occidental]]
[[es:Asturiano occidental]]
[[es:Asturiano occidental]]
[[gl:Asturiano occidental]]
[[gl:Asturiano occidental]]

Revisión a fecha de 11:47 25 abr 2011

Asturianu Occidental ye'l nome de la modalidá llingüística del astur-llionés propia del les tierres asturianes occidentales ente los ríos Navia y Nalón, occidente de les provincies de Llión, Zamora y Salamanca, amás de la tierra de Miranda en Portugal.

Llendes

  • Asturies: la llinea de separtación col asturllionés central va dende Cuideiru hasta Teberga. El ríu Navia sepártalu de las falas d'entrambasauguas (dambes llinies nun son dafechu una llende d'isogloses).
  • Salamanca: caltiénse un astur-llionés de rasgos occidentales nes Arribes ya en tierres del noroés.
  • Miranda L Douro: equí l'astur-llionés ye llingua oficial con unes normes ortográfiques calcaes del portugués.

Faces llingüístiques

Dacordies col consonantismu, Diego Catalán xebra l'Asturianu occidental en cuatro faces:

  • Faza A. Tierres baxes del este: Algama Muros, Candamu, Grau y Pravia. Vocalismu común de Occidente y consonantismu propiu de les fazes centrales:

a) /éi, óu/: veiga, cantéi, touro, cantóu.

b) /ié-ya/ yara/yera, ya/y, /ué-uá-uó/ puablu-pueblu-puoblu.

c) -u-us, -i -is, -a/-as // u-os, -u-es. -a/-es: gatu gatus, fonti/fontis, vaca/ vacas. En dellos llugares (Pravia o Cuideiru) señálase fuerte tendencia a las vocales finales zarráes /-i, -u/.

d) -oriu o, -oria que concueya coles fales centrales: Cobertoria, taladraoria, casoriu.

e) /ll/ pa los derivaos de /l-, -ll-, pl-, kl-, fl-/: lluna, valle, llave, llover, llama. Nun siendo n'interior de pallabra onde /y/: ayalga

f) /ñ/ pa /-nn-/: cabaña; y frecuencia de /ñ/ inicial: ñarbasu, ñarigón.

g) /ch/ viniente de /kt, ult/: trucha, cuchu, munchu.

h) /y/ viniente de /ly, k'l/: muyer, vieya. Particularidá d'esta faza ye que /-y-/ tres vocal palatal pueé desapaecer: ouvea - ouveya, ourea - oureya.

Nel planu morfolóxicu conséñase en dellos llugares (Santianes de Pravia) casos de concueyamientu de sustantivos femeninos con adxetivos en /-u/, lo que indica extensión pacia Occidente de la oposición continuo / /discontinuo: La tierra tá ricudíu[1].


  • Faza B. Tierres altes del este: Algama Quirós, Teverga y Proaza.

a) El vocalismu concueya no fundamental con la faza A. Ha señalase menor tendencia a vocales zarráes finales /i, u/, entá que nun hay uniformidá ente les parroquies. Quirós amuesa mayor bayura de finales /e, o/.

b) -oriu o, -oria que concueya coles fales centrales: Cobertoria, taladraoria, casoriu.

c) /ḷḷ/ en cuenta de /ll/ de la faza anterior: ḷḷuna, vaḷḷe, ḷḷave, ḷḷover, ḷḷama. Nun siendo n'interior de palabra onde /ch/: achalga

d) /-n-/ en cuenta de /-ñ-/: pena, cabana, farina.

e) Mesmo que na faza D, resultáu /ch/ para /ly, k'l/: mucher, viecha.

f) Únicu nel conxuntu del Asturianu; /ts/ pa /kt, ult/: cutso, mutso, otso, cotse.

N'esta faza establezse la llende del diptongu ya/yas; concreto en Teverga, nun siendo ya conocíu en Quirós (sacantes les parroquies de Bermiego, Ricao y Faeo)[2].


  • Faza C. Tierres baxes del oeste: Valles baxos de Cangas de Narcea, Tineu y Ḷḷuarca. Faza con islles de faza D.

a) Vocalismu que concueya coles faces anteriores. Hay mayor númberu de diptongos decrecientes por aciu de la vocalización de ciertes consonantes finales en grupu interior. nueite, truita, muitu.

b) -oiru o, -oira con metátesis de /i/: versatoriu> versadoiro, Cubertoira.

c) Consonantismu que concueya cola faza A pa /y/ procedente de /ly, k'l/: muyer, vieya.

d) Consonantismu que concueya cola faza B na solución /ḷḷ/: ḷḷuna, vaḷḷe, ḷḷave, ḷḷover, ḷḷama. Nun siendo n'interior de palabra onde /y/: ayalga

e) Coesistencia de resultaos /ch/ y /ḷḷ/ enicial pa los grupos /pl, kl, fl/: chuver / ḷḷover.

f) Enxertu duna /u/ pol influxu de /w/ na sílaba viniente: augua, lleugua, yeugua, fraugua, etc. [3].


  • Faza D. Tierres altes del oeste: Inclui Somiedu, Brañes de Cangas, Degaña, más los enclaves de la faza C.

Vocalismu y consonantismu que concueya cola faza C, nun siendo el resultáu /ch/ procedente de /ly, k'l/ en mucher, navacha, y de /-cl-, -pl-, y -fl-/: achalga, mesmo que’n faza B.


Los entamos pa la clasificación de les fales de la faza occidental apaecen nel cuadru:


Asturianu normativu___________ Faza A ________ Faza B ________ Faza C ________ Faza D

lauretum > lloréu _______________ llouréu ________ ḷḷouréu _________ ḷḷouréu ________ ḷḷouréu

afflaticam > ayalga _____________ ayalga ________ achalga ________ ayalga _________ achalga

plovere > llover _________________ llover __________ ḷḷover _______ ḷḷover/chover ____ ḷḷover/chover

lactem > lleche ________________ lleiche _________ ḷḷeitse __________ ḷḷeite __________ ḷḷeite

multu > munchu _______________ muchu _________ mutsu _________ muitu __________ muitu

capanna > cabaña _____________ cabaña ________ cabana ________ cabana ________ cabana

oculo > güeyu _________________ güeyu _________ güechu _________ güeyu ________ güechu

mulier > muyer ________________ muyer _________ mucher _________ muyer ________ mucher

Carauterístiques vocáliques y consonántiques

  • Variedá d'apertura vocálica nos diptongos: puerta, puorta, puarta, puertu, puortu, puartu
  • Caltenimientu de la diptongación orixinal (ou, ei, au, oi): cousa, queisu, augua, miradoiru/miradoriu
  • Plural femenín en -as (en Senabria y en partes de Las Arribes -es)
  • Plural masculín en -us (salvo en Llión ya'l conceyu de Quirós). Anque esta fórmula almítese na fala espontánea y oral, según les Normes Ortográfiques pídese la non escritura d'esta fórmula
  • Zarramientu y/o apertura de les vocales non tóniques (nun se reflexa na escritura, como nel anterior): l'harmanu (escríbese "l'hermanu"), custieḷḷa (escríbese "costieḷḷa")
  • Ausencia del neutru de materia: l'augua fría non "l'agua frío"
  • Esistencia d'un fonema esclusivu del astur-llionés ya del italianu conocíu como "ḷḷe vaqueira que s'esparde pelos sodialeutos B, C, y D, y el norte de Llión. Ta nes pallabres con palatización de la ele del entamu (ḷḷuna, ḷḷeite/ḷḷeitse) y la intervocálica (fueḷḷe, costeḷḷar).
  • El fonema yy ye propio de brañes vaqueires y ye únicu d'equí en tol mundu. Ta nes pallabres qu'en castellán tán palatizaes (llover, llano): yyover, yyanu y en les que n'asturianu tienen 'y' reemplazando a la jota castellana (muyer, conceyu): muyyer, conceyyu. Asina como nos pronomes '-y, -yos/-ys): -yye, -yyes (diu-yye, cayóu-yyes > dio-y, cayó-yos
  • Infinitivu verbal en -are/-ere/-ire n'Asturies en fasteres altes (breñes so too) y en Llión y Zamora.
  • Presencia d'epéntesis antihiáticas (correyu) (salvo n'Asturies)
  • Posesivos: "mieu/miou, mia; mieus/mious, mías (míes); tou, tua; tous, tuas (tues); sou, sua (sue); sous, súas (sues)" (salvo nos conceyos de Teberga y Quirós onde los posesivos son los mesmos que'l normativu anque s'añede los femininos.

Textos

Díguti qu’esti puablu ya comu l’anfitiatru arrudiadu todu de casas de teya que subin pulas paredis. Prestarati caminallu pur sous caleyas que subin ya baixan, guliandu a peixi fritu, ya dispiartánduti la fami. El paisaxi de Cuideiru tianis que vellu a distancia, desdi la mar; disfrutar sou ambianti ya amirar nun namais el puartu, sinun lus cantilis de Vidiu, nus qu’hay un viayu faru, ya ondi úisi’l viantu suplar. Na cai principal hay tiandas que ufrin todu lu rillaciunadu cola navigación: nudus marineirus, farolas, cabus, ya uxetus artisanalis feichus con conchas. La piasca amenorguíu vei poucus añus, peru Cuideiru resurxíu con puxu cuandu lus turistas discubriarun el llugar. Faza A. Cuideiru.


Ellu fuoi que Nola sentóuse, miroulas ya díxu-ys: - You nun sei que tais pensandu vousoutras: ‘Fierve’l lleichi, cuoz la manteica, afumia lus churizus, traimi la barreña, llimpia’l suolu que ta puorcu…’, que si estu ya lu outru. Caseime’n dumingu ya’l miou maríu dexe-y pulu claru que yara you más reina, ya asina murríu’l rey. Mira que sou vieya ya carretei abondus caldeirus peru inxamás lus homes fourun a abangami. Non sou you buona uvea pa colus llobus. Faza A. Candamu y Proaza.


Cuatro ḷḷobus baxonun pul vaḷḷe de Ḷḷaciana. Fuenun diciendu a Sumiedu ḷḷume, ḷḷeite, ḷḷinu, ḷḷana. Unu d’eiḷḷus baxou esplayase iḷḷina xunta Santibañe de la Ḷḷomba onde afayou una ugüeya y díxu-ye: - Ugüeya vou añuesgate que teu muita fame. - ¿Agora mesmamente que tou criandu dous fiyus? Déixalu pa más p’alantre, y entoncias nun pundréi reparu dengún. El ḷḷobu aceptou-y el relatu y dexouse cunvencere. Creyéu güenus lus alegatus de la ugüeya, dexóula y fouse rabu ente piernas pur si n’outra parte yera muxor recibidu. A lus poucus días, vulviéu a purfiare untavía cun más fame. La ugüeya repitióu-y las razones y ón sacou outras nuevas. El ḷḷobu nun se cunvencía, y la ugüeya propuso q’unus carneirus y una yegua que pacían nu Cutáu, dieran sou faḷḷu n’aquel pleitu: Si debía añuesgala ensin asperare más, u si tenería obligación de deixala hasta ver lus fiyus criaus. Faza C.

Lus gochus pasaban cuasi tou’l día nu campu la Cuérguila. La xente ḷḷevábalus pula mañana ya pula tardiquina cada unu recuchía el dél. A lus guchinus prestába-ḷḷes muitu tar pur aiḷḷí, purque yara un bon ḷḷugare pa fuzare na ḷḷueza ya revulcáse. El tíu Carape mandaba tous lus días la sua gocha que tinía siete guchinus. Peru’n día que marchóu pal ríu Pedrosu pur un carráu de ḷḷeña tardóu muitu ya nun chegóu a buscare la gocha antis d’escurecere. Yara de nueite piechu cuandu la gocha quixu dáse cuenta tinía delantre un ḷḷubazu arregañándu lus culmieḷḷus ya metiéndu-ḷḷe miedu a eḷḷa ya lus guchinus. Entre lus gochus ya’l ḷḷobu había una presa que diba dar a un mulín. Ya dixu la gocha: - Ḷḷobu, asperaba pur ti, pa que me pasaras lus guchinus. Si nun me los pasas póngome a gruñire ya vien el mieou amu ya mátate. Peru si m’ayudas a pasálus, doíte pa ti'l furón. Faza D. Cangas de Narcea.

Referencies

  1. “El habla de Candamo. Aspectos morfosintácticos y vocabulario”. Olga J. Díaz González. Universidá d’Uvieu. 1986.
  2. “El habla de Teberga. Diacronía y sincronía”. X. LL. García Arias. Rev. Archivum T. XXIV. Universidá d’Uvieu. 1974.
  3. “El habla de la Cabrera Alta". María Concepción Casado Lobato. Llibrería llingüística ALLA. Uvieu 2002.