Diferencies ente revisiones de «2 Pallas»
m r2.4.6) (Robó Añadíu: tt:2 Паллада |
m r2.6.5) (Robó Añadíu: simple:2 Pallas |
||
Llinia 56: | Llinia 56: | ||
[[pt:2 Palas]] |
[[pt:2 Palas]] |
||
[[ru:(2) Паллада]] |
[[ru:(2) Паллада]] |
||
[[simple:2 Pallas]] |
|||
[[sk:2 Pallas]] |
[[sk:2 Pallas]] |
||
[[sl:2 Palas]] |
[[sl:2 Palas]] |
Revisión a fecha de 11:01 30 mar 2011
2 Pallas ye'l segundu mayor asteroide del cinturón d'asteroides. La so órbita ta asitiada na parte central del cinturón pero resulta dalgo enclinada y escéntrica pa un asteroide grande. La composición de Palas ye única pero asemeyada abondo a la de los asteroides de tipu C.
Palas foi'l primer asteriode descubiertu tres 1 Ceres. Foi alcontráu por Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de marzu de 1802, mentes realizaba observaciones pa llocalizar y determinar la órbita de 1 Ceres, usando les predicciones del gran matemáticu Carl Friedrich Gauss. Olbers bautizólu asina n'honor a Palas, diosa griega de la sabiduría.
Estudios sobre Pallas
Pallas foi observáu ocultando una estrella delles vegaes. Midiciones cuidadoses de los tiempos d'ocultación aidaron a da-y un diámetru precisu.
Na ocultación del 29 de mayu de 1979 informóse de la descubrición d'un posible satélite perpequeñu con un diámetru de 1 km. D'otra miente, nun ta confirmáu.
Basándose na interferometría de moteáu, en 1980 informóse d'un satélite muncho mayor con un diámetru de 175 km. La so esistencia foi posteriormente refutada ([1]).
Si la misión Dawn tien ésitu estudiando a 1 Ceres y 4 Vesta, podría ser estendida pa cubrir a Pallas.
Curiosidaes
L'elementu químicu paladiu (númberu atómicu 46) foi bautizáu asina n'honor al asteroide Pallas.
Enllaces esternos
- (n'inglés) Catálogu Catchall d'Oxetos Menores: 2 Pallas