Diferencies ente revisiones de «Carlomagno»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m r2.6.5) (robot Modificado: ang:Carl sē Micel Francena Cyning
Luckas-bot (alderique | contribuciones)
m r2.7.1) (Robó Añadíu: ml:കാറൽമാൻ
Llinia 14: Llinia 14:


[[Categoría:Franceses]]
[[Categoría:Franceses]]

[[rue:Карл I. Великый]]


[[af:Karel die Grote]]
[[af:Karel die Grote]]
Llinia 76: Llinia 74:
[[lv:Kārlis Lielais]]
[[lv:Kārlis Lielais]]
[[mk:Карло Велики]]
[[mk:Карло Велики]]
[[ml:കാറൽമാൻ]]
[[mn:Их Карл]]
[[mn:Их Карл]]
[[mr:शार्लमेन]]
[[mr:शार्लमेन]]
Llinia 94: Llinia 93:
[[ro:Carol cel Mare]]
[[ro:Carol cel Mare]]
[[ru:Карл Великий]]
[[ru:Карл Великий]]
[[rue:Карл I. Великый]]
[[sa:चार्लेमन]]
[[sa:चार्लेमन]]
[[scn:Carlu Magnu]]
[[scn:Carlu Magnu]]

Revisión a fecha de 15:19 17 feb 2011

Cuadru de Carlomagno pintáu por Dureru

Carlomagno (* 2 d'abril de 747, Prüm - 814, Aquisgrán), tamién llamáu Carlos el Grande, n'alemán "Karl der Große", en francés "Charlemagne", en llatín "Carolus Magnus", foi rei de los francos (de 771 a 814), de los llombardos (de 771 a 814) ya inda'l primeru en ser coronáu emperador del Sacru Imperiu Romanu-Xermánicu el 25 d'avientu de 800.

A la muerte del so padre, Pipinu'l Breve, Carlomagno foi elleváu al tronu francu al par que'l so hermanu Carlomán, que morrió ceo. Asina quedó como únicu señor del Reinu Francu.

No que cinca a la política esterior espardió les sos fronteres d'un mou agresivu, polo qu'entró en guerra colos llombardos. Tamién tentó llevar la guerra a los árabes qu'ocupaben la Península Ibérica, pero solo foi quien a creyar la Marca Hispánica nel norte de Cataluña. N'Alemaña sometió a los saxones y n'Hungría destruyó a los ávaros.

El 25 d'avientu del añu 800 el Papa Lleón III coronolu en Roma Emperador d'Occidente, baxo la fórmula "Romanum gubernans Imperium". Acabante coronáu empeoraron les rellaciones col Imperiu Bizantinu.

res la so muerte en 814 el so sucesor Lludovicu Píu nun foi quien a contener la desintegración del imperiu carolinxu, dividíu pa siempre pol Tratáu de Verdún en 843.

N'azul el reinu heredáu del so pá, en naranxa les sos conquistes, n'amariellu territorios vasallos