Diferencies ente revisiones de «Charles Chaplin»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
RedBot (alderique | contribuciones)
m robot Modificado: lt:Charlie Chaplin
m robot Añadido: ext:Charles Chaplin
Llinia 245: Llinia 245:
[[et:Charlie Chaplin]]
[[et:Charlie Chaplin]]
[[eu:Charlie Chaplin]]
[[eu:Charlie Chaplin]]
[[ext:Charles Chaplin]]
[[fa:چارلی چاپلین]]
[[fa:چارلی چاپلین]]
[[fi:Charles Chaplin]]
[[fi:Charles Chaplin]]

Revisión a fecha de 00:21 19 pay 2010

Chaplin y Jackie Coogan en "The Kid" (El Guah.e) (1921)

Charles Spencer Chaplin (16 d'abril de 1889 - 25 d'avientu de 1977), ye un actor, direutor y productor británicu. El so personax Charlie (conocíu nes zones de fala asturlleonesa como Charló) convirtiose nún de los iconos nos anicios de la industria del cine en Hollywood. Ta reconocíu como ún de los cimeros cómicos xestuales del sieglu XX. La su filmografía desendolcó amás la so mordacidá y compromisu social, daqué que-y prevocó dellos problemes cola industria cinematográfica y l'alministración estaunidense.

Biografía

Infancia

Nació'n Walworth, Londres, Inglaterra, en 1889, fíu de Charles Chaplin y Hannah Harriette Hill, artistes de variedaes entrambos. Tres la separación de los sos padres, siendo entá un nenu, Charlie Chaplin quedó con so ma. En 1896, con so hermanu pasó a vivir en delles instituciones d'acoyida pola precaria situación familiar. So pa, alcoholicu, morrió cuando Chaplin tenía 12 años, época na que so ma foi ingresada nuna institución pola mor de los sos problemes psiquiátricos. Charles Chaplin xubió por primer vegada a un escenariu a la edá de cinco años, nel llugar de la so ma. A los once años, so hermanu ayudólu a facer de gatu na pantomima Cenicienta nel hipódromu de Londres. Tres años depués, en 1903, entamó les sos apariciones estables en delles obres teatrales y de variedaes.

Emigra p'América

Chaplin llegó a los Estaos Uníos cola compañía Karno el 2 d'ochobre de 1912 (según datos de los servicios d'inmigración del país). Nesa compañía diba Arthur Stanley Jefferson, que lluéu fuera conocíu como Stan Laurel. Les sos actuaciones foron vistes pol productor Mack Sennett, quien contrató a Chaplin pa la productora Keystone Film Company.

Chaplin atopó delles torgues p'adautase al mou de trabayar na productora, pero al mesmu tiempu foi desendolcando'l personax que lu convirtiera a la fin nun iconu: el xostrón de bigotín, sombreru vieyu, bastón de caña y ropes y calzáu pergrande. L'exitu del personax fexo que Chaplin fuera algamando mayor control creativu nes sos películes hasta'l puntu de convertise nuna de les estrelles de la Keystone.

La evolución del so sueldu vien dicir lo aína que foi medrando la so popularidá, asina como la habilidá del so hermanu Sydney Chaplin, como representante.

  • 1914: Trabayu na Keystone por 150 dólares por selmana.
  • 1914-1915: Essanay Studios, de Chicago, 1250 dólares a la selmana más 10,000 dólares extra pol contratu.
  • 1916-1917: Mutual, 10,000 dólares a la selmana más 150,000 dólares pol contratu.
  • 1917: First National, 1 million de dólares de caché; lo que lu convirtió nel primer actor en gana esa suma.

Al tiempu, creó la Charles Chaplin Film Corporation, productora independiente que-y dio abondos beneficios.

Chaplin Autor

Chaplin afitó'l su propiu estudiu en Hollywood en 1918, colo que llogró mayor independencia creativa y financiera. Dende entós, produxo delles de les más valoratibles ya influyentes comedies de la hestoria del cine, tanto dende los primeros cortos y mediumetraxes A Dog's Life (1918) o Shoulder Arms (1918), hasta les reconocíes The Gold Rush (1925), Modern Times (1936) o The Great Dictator (1940). En 1919 fundó, xunto a Mary Pickford, Douglas Fairbanks y D. W. Griffith la United Artists, compañía distribuidora na que fue direutivu hasta la década de 1950.

Chaplin siguió rodando cine mudu tiempu dempués de que en 1927 estrenáranse les primeres películes sonores. Él refugaba el "nuéu" inventu pola so conceución del cine como pantomima, como interpretación xestual.

Nun foi hasta 1936 cuando, en Modern Times (Tiempos Modernos), Chaplin introduxo dellos efeutos de soníu. Al final de la cinta, nun cantar en llingua incomprensible, el artista dexa la so voz oyirse por primer vegada nun film. De toles maneres, Modern Times ye considerada película muda, la coda d'una etapa hestórica pal cine. La so primer película con diálogu foi The Great Dictator (1940), ún alegatu escontra Adolf Hitler y el fascismu a los que parodiaba un añu enantes de qu'Estaos Uníos decidiera entrar na Segunda Guerra Mundial. Nel film, Chaplin interpretaba a un dictador físicamente asemeyáu a Hitler, al tiempu que a un barberu xudíu perseguíu polos nazis.

Compromisu políticu

Videu: The Bond, 1918

L'izquierdismu de Charles Chaplin ta bien presente na so filmografía, especialmente dende les sos primeres películes como productor. El so personax xostrón foi dafechu un iconu de la Gran Depresión nos Estaos Uníos nes primeres décades del sieglu XX. Nun foi hasta Modern Times (Tiempos modernos) (1936), cuando féxose evidente la so mordacidá y clara tendencia izquierdista, cola so crítica del modelu de desarrollu capitalista. Títulos como The great dictator o Monsieur Verdoux afonden nesi compromisu. Ello, xuntu al fechu de que calteniera la so nacionalidá británica pesie a que viviera nos Estaos Uníos dende 1914, fexo que fuera investigáo pol Comité d'Actividaes Antiamericanes desenvueltu pol senador Joseph McCarthy dende 1950 pa esaniciar el comunismu de los Estaos Uníos, y que nel ámbitu de Hollywood conociose como la caza de bruxes. En 1952, Chaplin fexo un viaxe al Reinu Uníu, circunstancia que'l comité aprovechó pa refugar el su retornu a los Estaos Uníos. L'actor entós optó por asitiase n'Europa. Quedó a viri en Suiza, y namás volviera a Hollywood pa recoyer un Óscar honorariu en 1972. Tres años dempués, La Reina Isabel II d'Inglaterra nomolu Caballeru del Imperiu Británicu, título que lu convirtió'n Sir Charles Spencer Chaplin. Morrió'l 25 d'avientu de 1977, na villa suiza de Vevey. El so cuerpu foi robáu un añu dempués col enfotu d'extorsionar a la so familia, pero'l plan nun prosperó y los sos restos foron atopaos 11 selmanes dempués del robu.

La so vida foi llevada al cine en 1992, na película Chaplin dirixía por Richard Attenborough, ya interpretada por Robert Downey Jr., Dan Aykroyd, la so fía Geraldine Chaplin (que fexo de la so güela na película), Anthony Hopkins y Milla Jovovich ente otros.

Filmografía

Munches de les obres de la filmografía de Chaplin conócense por dellos nomes. Equí apúrrense dalgunos de los más frecuentes.

Actor

  • Making a Living - A Busted Johnny - Troubles - Doing His Best (Charló periodista), dirixía por Henry Lehrman (1914)
  • Kid Auto Races at Venice, (Charló nes carreres) dirixía por Henry Lehrman (1914)
  • Mabel's Strange Predicament - Hotel Mix-Up (La rara aventura de Mabel), dirixía por Henry Lehrman y Mack Sennett (1914)
  • Between Showers - The Flirts - Charlie and the Umbrella - In Wrong (Charló y el paragües), dirixía por Henry Lehrman (1914)
  • A Film Johnnie - Movie Nut - Million Dollar Job, dirixía por George Nichols (1914)
  • Tango Tangles - Charlie's Recreation - Music Hall, dirixía por Mack Sennett (1914)
  • His Favorite Pastime - The Bonehead (El so pasatiempu favoritu), dirixía por George Nichols (1914)
  • Cruel, Cruel Love - Lord Helpus (Charló aristocráticu), dirixía por George Nichols y Mack Sennett (1914)
  • The Star Boarder - The Hash-House Hero - Landlady's Pet, dirixía por George Nichols (1914)
  • Mabel at the Wheel - His Daredevil Queen - Hot Finish (Mabel al volante), dirixía por Mabel Normand y Mack Sennett (1914)
  • Twenty Minutes of Love - He Loved Her So - Cops and Watches - Loverfriends, (1914)
  • Caught in a Cabaret - The Waiter - Jazz Waiter - Faking With Society (Charló nel café) (1914)
  • Caught in the Rain - At It Again - Who Got Stung - In the Park (Charló nel parque), (1914)
  • A Busy Day - Millitant Suffragette, (1914)
  • The Fatal Mallet - Pile Driver, (1914)
  • Her Friend the Bandit - Mabel's Flirtation, (1914)
  • The Knockout - Counted Out - The Pugilist, (Charló boxeador) (1914)
  • Mabel's Busy Day - Love and Lunch - Hot Dogs, (1914)
  • Mabel's Married Life - When You're Married - The Squarehead, (1914)
  • Laughing Gas - Tunning His Ivories - The Dentist - Down and Out, ((El dentista) (1914)
  • The Property Man - Getting His Goat - The Roust About, (1914)
  • The Face on the Bar Room Floor - The Ham Actor, (1914)
  • Recreation - Spring Fever, (1914)
  • The Masquerader - Putting One Over - The Female Impersonator, (1914)
  • His New Profession - The Good for Nothing - Helping Himself, (1914)
  • The Rounders - The Revelry - Two of a Kind - Oh, What a Night!, (1914)
  • The New Janitor - The New Porter - The Blundering Boob, (1914)
  • Those Love Pangs - The Rival Mashers - Busted Hearts, (1914)
  • Dough and Dynamite - The Doughnut Designer - The Cook, (1914)
  • Gentlemen of Nerve - Some Nerve, (1914)
  • His Musical Career - The Piano Movers - Musical Tramps, (1914)
  • His Trysting Place - Family House, (1914)
  • Tillie's Punctured Romance, (1914)
  • Getting Acquainted - Fair Exchange, (1914)
  • His Prehistoric Past - The Dream (Charló prehistórico), (1914)
  • Mixed Up (1915)
  • His New Job (Charló aprendiz), (1915)
  • A Night Out, (1915)
  • The Champion (Charló boxeador), (1915)
  • In the Park, (1915)
  • A Jitney Elopement, (1915)
  • The Tramp, (1915)
  • By the Sea, (1915)
  • Work - The Paperhanger (1915)
  • His Generation (1915)
  • A Woman - The Perfect Lady - Charlie, the Perfect Lady, (1915)
  • The Bank - Charlie at the Bank, (1915)
  • Shanghaied, (1915)
  • A Night in the Show - Charlie at the Show, (1915)
  • Carmen - Charlie Chaplin's Burlesque on Carmen, (1915)
  • Police, (1916)
  • The Floorwalker, (1916)
  • The Fireman (El bomberu), (1916)
  • The Vagabond, (1916)
  • One A.M., (1916)
  • The Count, (1916)
  • The Pawnshop, (1916)
  • The Essanay-Chaplin Revue of 1916 (1916)
  • Behind the Screen, (1916)
  • The Rink, (1916)
  • Easy Street (La cai de la paz) (1917)
  • The Cure, (1917)
  • The Immigrant (L'emigrante), (1917)
  • The Adventurer (1917)
  • A Dog's Life (Vida de perros), (1918)
  • The Bond (1918)
  • Shoulder Arms, (1918)
  • Sunnyside, (1919)
  • A Day's Pleasure, (1919)
  • The Kid (El guah.e), (1921)
  • The Nut (1921)
  • The Idle Class, (1921)
  • Pay Day, (1922)
  • Hollywood (1923)
  • The Pilgrim, (1923)
  • A Woman of Paris - The Public Opinion, (1923)
  • Souls For Sale (1923)
  • The Gold Rush, (La fiebre del oru) (1925)
  • The Circus (El Circu), (1928)
  • Show People, (1928)
  • City Lights (Lluces de la ciudá), (1931)
  • Modern Times (Tiempos modernos), (1936)
  • The Great Dictator (El gran dictador), (1940)
  • Monsieur Verdoux, (1947)
  • Limelight (Candilexes) (1952)
  • A King in New York (Un rei en Nueva York) (1957)
  • A Countess from Hong Kong (La condesa de Hong Kong) (1967)

Direutor

(*) - Oficialmente atribuyíu a Mabel Normand, Chaplin nun reconociera dafechu abiertamente la obra.

Enllaces esternos

Plantía:Enllaz AD Plantía:Enllaz AD