Diferencies ente revisiones de «Montañés»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
m robot Añadido: ru:Кантабрийский язык |
||
Llinia 59: | Llinia 59: | ||
[[it:Dialetto cantabrico]] |
[[it:Dialetto cantabrico]] |
||
[[ko:칸타브리아어]] |
[[ko:칸타브리아어]] |
||
[[ru:Кантабрийский язык]] |
|||
[[sr:Кантабријски дијалект]] |
[[sr:Кантабријски дијалект]] |
Revisión a fecha de 20:11 15 och 2009
Montañés u cántabru Montañés u cántabru | |
---|---|
Faláu en | España |
Rexón | Cantabria |
Puestu | Mui minoritáriu (Ethnologue 1996) |
Familia | Indoeuropéu Itálicu |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | {{{iso2}}}
|
ISO 639-3 |
Recibe'l nome de montañés o, más recientemente, cántabru la fala emplegada na metá occidental de Cantabria y en delles zones del Valle del Pas y del Valle de Soba na parte oriental.
El montañés ye una variante del asturllionés. Les carauterístiques más relevantes del montañés son:
Fonética
- Suel dase la palatización de la l al entamu de les pallabres (lluna), al igual qu'asocede nel catalán.
- La o final s'articula mui zarrada, en dellos casos como u (l'únicu rasgu que se conserva con vitalidá anguañu).
- La pervivencia de la f anicial llatina como h aspirada cásique asimilable a la j: farina. N'italianu y en catalán, tamién se produz esti fenómenu.
Léxicu
- El montañés cunta con un ricu repertoriu de pallabres llariegues, sobre tou referíes al ámbitu rural y mitolóxicu.
Textu
Textu del poeta de Santander Vicente Gutiérrez Escudero:
AÑICUS D'ANGU
Nesta tarde de lunes que es mentira
préstame, cincillamente, icime
lu de siempre, o polu menos aquello
que ya conoz el salitre que cai siempre
enos ojos en cuanti pretendis
alcordar,
que agora estoy aquí; asejáu nuna
silla pensatible, ante las horas
que escurren tou eso
a otras palabras
más escuras y con tiez; sin saberz
cómu el tiempu dio en alcontrarme
tan al escape, sin ber síu pa ajuyir
a otra tarde distinta, a otru olor
del que empontingar con tou nuevamente
quiciás ya jechu añicos pa icime que agora
aquí está la mi vida
y las mis pequeñas almas y tou lu que siempre
supimos esconder.[1]
Referencies
- ↑ Añicos de algo; Vicente Gutiérrez Escudero. Puede consultarse una breve antología y biografía bilingüe aquí.