Diferencies ente revisiones de «Idioma serbocroata»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 19: Llinia 19:
&nbsp;[[Llingües eslaves]]<br>
&nbsp;[[Llingües eslaves]]<br>
&nbsp;&nbsp;[[Eslavu Meridional|Llingües eslaves meridionales]]<br>
&nbsp;&nbsp;[[Eslavu Meridional|Llingües eslaves meridionales]]<br>
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües eslaves del surleste]]<br>
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües eslaves del sureste]]<br>
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Serbiu / Croata'''
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Serbiu / Croata'''
|-
|-

Revisión a fecha de 22:13 30 set 2009

Idioma faláu na antigua Yugoslavia por diferentes pueblos eslavos.

Serbocroata (Српскохрватски / srpskohrvatski)
Faláu en: Serbia y Montenegru Croacia Bosnia-Herzegovina
Rexón: Los Balcanes
Númberu de falantes: 15 millones
Llugar pol númberu: ??
Clasificación xenética: Indoeuropéu

 Llingües eslaves
  Llingües eslaves meridionales
   Llingües eslaves del sureste
    Serbiu / Croata

Estatus oficial
Llingua Oficial de: Serbia y Montenegru Croacia Bosnia-Herzegovina
Códigu
ISO 639-1 sr
ISO 639-2(B) scc
ISO 639-2(T) srp
SIL SRP
Ethno-political variants of the Serbo-Croatian language or Serbo-Croatian diasystem (as of 2006)

Fálanlu los serbios (8, 5 mill.), los montenegrinos (600.000), los croatas (4,5 millones) y los musulmanes bosnios (2 mill.). Amás ye usáu tolos díes poles minoríes serbias y croatas nos siguientes países: Austria, Hungría, Rumanía, na provincia italiana de Molise (italocroata), nos EEUU, Canadá, Australia, Suecia y Alemaña.

El termu llingüísticu y xeneral ye serbocroata. En Serbia y Montenegru y na República Serbia llámase oficialmente serbiu, en Croacia y nes zones católiques de la Federación de Bosnia-Herzegovina croata, y na zona musulmana de la mesma federación, bosniu.

Esta llingua tien cuatro nomes, ún hestóricu y llingüísticamente motiváu (serbocroata) y otres tres políticamente motivaos nún sentíu relixosu (étnicamente los tres pueblos -serbios, croatas y bosnios musulmanes- son de la mesma etnia: eslavos meridionales occidentales):

  • Serbiu: nome emplegáu en Serbia y Montenegru y na República Serbia en Bosnia (serbocroata faláu pelos cristianos ortodoxos d'estes fasteres).
  • Croata: emplegáu en Croacia y pelos croatas de la Federación croato-musulmana de Bosnia (serbocroata faláu pelos cristianos católicos d'estes fasteres).
  • Bosniu: namás ye emplegáu pelos musulmanes bosnios (serbocroata faláu pelos musulmanes de Bosnia).

Plantía:Llinguas eslavas Meridionales

Dialeutos

Hai tres dialeutos prencipales (que nun se cuerresponden coles denominaciones política-relixoses "serbiu"/"croata"/"bosniu"):

  • Štokavianu (la pallabra pa "qué" ye "što"). Ye la base del serbocroata moderno. Toa Bosnia y la mayor parte de Serbia y Montenegru y Croacia son de dialeutu "što".
  • Kajkavianu (pa "qué" emplégase "kaj"). Siéntese en delles partes de Croacia y Serbia y Montenegru.
  • Čakavianu (pa "qué" úsase "ča"). Siéntese en delles partes de Croacia y Serbia y Montenegru.

Dientru del štokavianu hai otra diferenciación dialeutal:

  • Ekavianu (una antigua vocal del antiguu eslavu eclesiásticu da "e", p.e. "mleko", lleite): faláu en Serbia Central, Voivodina (tamién parte de Serbia) y en Croacia occidental (redolada de Osijek y Našice (Eslavonia). Ye la base del "serbiu estándar".
  • Ijekavianu (esta vieya vocal > "ije", p.e. "mlijeko"): faláu en Dalmacia meridional (Croacia), Serbia occidental y pelos serbios de la República Serbia, en Montenegru y pelos croatas y musulmanes bosnios al oriente del ríu Neretva. Ye la base del "croata estándar" y del "bosniu estándar".
  • Ikavianu ("mliko"): faláu en Croacia septentrional y occidental y pelos croatas y musulmanes bosnios al oeste del Neretva.

Diferencies lésiques

Asturllionés Serbiu Croata Bosniu musulmán
milenta/mil hiljada tisuća hiljada
tisuća
Xineru 1 januar siječanj januar
siječanj
mesa sto
astal
trpeza
stol
trpeza
sto
hastal
fábrica fabrika tvornica fabrika
tvornica
arroz pirinač riža riža
cenahoria šargarepa mrkva mrkva
aceite ulje
zejtin
ulje ulje
espinaques spanać špinat špinat
fútbol fudbal nogomet nogomet
tren voz vlak voz
onda talas val talas
proporiu sopstveno vlastito vlastito
carretera 2 put
cesta
drum
džada
put
cesta
put
cesta
džada
Poro:
pa otac otac babo;
tomate paradajz rajčica paradajz

Los meses

Asturllionés Croata Serbiu Bosniu musulmán
Xineru Siječanj Januar Januar
Siječanj
Febreru Veljača Februar Februar
Veljača
Marzu Ožujak Mart Mart
Ožujak
Abril Travanj April April
Travanj
Mayu Svibanj Maj Maj
Svibanj
Xunu Lipanj Jun Jun
Lipanj
Xunetu Srpanj Jul Jul
Srpanj
Agostu Kolovoz Avgust August
Kolovoz
Setiembre Rujan Septembar Septembar
Rujan
Ochobre Listopad Oktobar Oktobar
Listopad
Payares Studeni Novembar Novembar
Studeni
Avientu Prosinac Decembar Decembar
Prosinac