Diferencies ente revisiones de «Ḷḷ»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m robot Añadido: no:Ḷḷ (bokstav)
Sin resumen de edición
Llinia 40: Llinia 40:
{{unicode|'''Ḷ'''}} ([[minúscula]]: {{unicode|'''ḷ'''}}) ye una [[lletra]] del [[alfabetu llatinu]] derivada de la [[L]] con una marca [[diacrítico|diacrítica]] en forma de [[puntu inferior]]. Úsase en delles llingües pa representar varios soníos.
{{unicode|'''Ḷ'''}} ([[minúscula]]: {{unicode|'''ḷ'''}}) ye una [[lletra]] del [[alfabetu llatinu]] derivada de la [[L]] con una marca [[diacrítico|diacrítica]] en forma de [[puntu inferior]]. Úsase en delles llingües pa representar varios soníos.


*N'[[asturianu]], úsense dos (el [[dígrafu]] {{unicode|'''Ḷḷ'''}}; minúscula: {{unicode|'''ḷḷ'''}}) pa representar dalgunos soníos dialeutales del oeste cola [[Ll]] ó [[ll]] estándar que representa el fonema llateral palatal ([[AFI]]) /ʎ/). Ente esti grupu de pronunciaciones dialeutales, comunmente denominaes [[che vaqueira]], podríen apaecer básicamente:
*N'[[asturianu]], úsense dos (el [[dígrafu]] {{unicode|'''Ḷḷ'''}}; minúscula: {{unicode|'''ḷḷ'''}}) pa representar dalgunos soníos dialeutales del oeste cola [[Ll]] ó [[ll]] estándar que representa el fonema llateral palatal ([[AFI]]) /ʎ/), casi toos con caráuter africáu, que constituyen soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica. Ente esti grupu de pronunciaciones dialeutales, comunmente denominaes [[che vaqueira]], podríen apaecer básicamente, según Xosé Lluis García Arias:
#plosiva retroflexa sonora {{IPA|[ɖ]}}
#africada retroflexa sonora {{IPA|[dʐ]}}
#africada alveolar sorda {{IPA|[t͡s]}}.
:Antiguamente, esti grupu de soníos yeren representados por ''lh'' (el sistema d'escritura propuestu por [[Fernán Coronas]]), ''ts'' o ''ŝ''. Esti [[grafema]] sólo s'utiliza en textos dialeutales y en [[toponimia]] del oeste d'[[Asturies]]. Poles dificultaes d'usar esti grafema en textos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu '''l.l''' ([[mayúscula]]: L.l).


-[ɖ]: prepalatal, oclusiva, sonora. Carauterística de la zona de [[A Estierna]] nel conceyu d' Ibias
*En [[fonética]] representa l'[[alófonu]] llateral interdental y apaez cuando el fonema /l/ ta en posición silábica postnuclear y precede a /[[fricativa dental sorda|{{IPA|θ}}]]/.


-[ɖʐ]: prepalatal, africada, sonora. Propia de la [[fala de La Bordinga]] y del [[fala del Altu Ayer|Altu Ayer]]

-[ʈʂ]: prepalatal, africada, sorda. Conceyos d'Ayer, Quirós y otros

-[t's]: alveolar, africada, sorda. Conceyos de Ḷḷena, sur de Mieres y otros.

Antiguamente, esti grupu de soníos yera representáu por ''lh'' (el sistema d'escritura propuestu por [[Fernán Coronas]]), ''ts'' o ''ŝ''. Esti [[grafema]] namái emplégase en textos dialeutales y en [[toponimia]] del ueste d'[[Asturies]]. Poles dificultaes d'usar esti grafema en textos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu '''l.l''' ([[mayúscula]]: L.l).
==Orixen==

Diacrónicamente toos estos soníos provienen de l- y -ll- llatines y, en delles ocasiones, de pl-, kl- y fl- Asina:
*lupu> ḷḷobu
*molle> mueḷḷe
*clamare> ḷḷamar
* plantare> ḷḷantar
*(Villa) Flaccidiana > Ḷḷaciana

==Distribuición==

Toes estes realizaciones del fonema /ʎ/ son carauterístiques de les zones dialeutales occidentales del idioma asturianu, que Diego Catalán nomó B, C y D, esto ye, los conceyos de Valdés, Tineo, Cangas del Narcea, Degaña, Somiéu, Teberga, Quirós; l'este de los conceyos de Navia, Villayón, Allande ya Ibias, y l'ueste de los conceyos de Cuideiru, Salas y Miranda.

na zona del asturianu central, la "che vaqueira" ye propia de los conceyos de Ḷḷena, Riosa y Ayer, y tamién del sur de los conceyos de Mieres y Morcín.

Na provincia de Lleón atópase esti fenómenu nes comarcas de Babia, Ḷḷaciana, Ḷḷuna, Los Argüellos, norueste de El Bierzu y al norte d' Omaña.

== Otros usos ==
En [[fonética]] representa l'[[alófonu]] llateral interdental y apaez cuando el fonema /l/ ta en posición silábica postnuclear y precede a /[[fricativa dental sorda|{{IPA|θ}}]]/.
== Enllaces esternos ==
[http://www.asturies.com/asturianu/archoral.htm Archivu oral del asturianu], con dellos testimonios orales de "che vaqueira"
== Bibliografía ==
*BORREGO NIETO, Julio. ''Leonés'' en ''Manual de dialectología hispánica'' tomu 1 Barcelona, Ariel, 1996.
*[[Xosé Lluis García Arias|GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis]]. ''Gramática histórica de la llingua asturiana'' Uvieu, Academia de la *llingua asturiana, 2003.
*VIEJO, Xulio. ''La formación histórica de la llingua asturiana'' Uvieu, Trabe, 2003.
[[categoría:Alfabetu asturianu|L]]
[[categoría:Alfabetu asturianu|L]]
[[Categoría:Consonantes|L]]
[[Categoría:Consonantes|L]]
[[Categoría:Llingua Asturiana]]
[[Categoría:Fonética]]


[[br:Ḷ (lizherenn)]]
[[br:Ḷ (lizherenn)]]

Revisión a fecha de 14:30 20 ago 2009

Abecedariu
A-a B-b C-c D-d E-e
F-f G-g H-h I-i L-l
M-m N-n Ñ-ñ O-o P-p
Q-q R-r S-s T-t U-u
V-v X-x Y-y Z-z
Grafos/Digrafos: Ḥ-ḥ | CH-ch | LL-ll | Ḷḷ-ḷḷ
Otres lletres: J - K - W

(minúscula: ) ye una lletra del alfabetu llatinu derivada de la L con una marca diacrítica en forma de puntu inferior. Úsase en delles llingües pa representar varios soníos.

  • N'asturianu, úsense dos (el dígrafu Ḷḷ; minúscula: ḷḷ) pa representar dalgunos soníos dialeutales del oeste cola Ll ó ll estándar que representa el fonema llateral palatal (AFI) /ʎ/), casi toos con caráuter africáu, que constituyen soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica. Ente esti grupu de pronunciaciones dialeutales, comunmente denominaes che vaqueira, podríen apaecer básicamente, según Xosé Lluis García Arias:

-[ɖ]: prepalatal, oclusiva, sonora. Carauterística de la zona de A Estierna nel conceyu d' Ibias

-[ɖʐ]: prepalatal, africada, sonora. Propia de la fala de La Bordinga y del Altu Ayer

-[ʈʂ]: prepalatal, africada, sorda. Conceyos d'Ayer, Quirós y otros

-[t's]: alveolar, africada, sorda. Conceyos de Ḷḷena, sur de Mieres y otros.

Antiguamente, esti grupu de soníos yera representáu por lh (el sistema d'escritura propuestu por Fernán Coronas), ts o ŝ. Esti grafema namái emplégase en textos dialeutales y en toponimia del ueste d'Asturies. Poles dificultaes d'usar esti grafema en textos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu l.l (mayúscula: L.l).

Orixen

Diacrónicamente toos estos soníos provienen de l- y -ll- llatines y, en delles ocasiones, de pl-, kl- y fl- Asina:

  • lupu> ḷḷobu
  • molle> mueḷḷe
  • clamare> ḷḷamar
  • plantare> ḷḷantar
  • (Villa) Flaccidiana > Ḷḷaciana

Distribuición

Toes estes realizaciones del fonema /ʎ/ son carauterístiques de les zones dialeutales occidentales del idioma asturianu, que Diego Catalán nomó B, C y D, esto ye, los conceyos de Valdés, Tineo, Cangas del Narcea, Degaña, Somiéu, Teberga, Quirós; l'este de los conceyos de Navia, Villayón, Allande ya Ibias, y l'ueste de los conceyos de Cuideiru, Salas y Miranda.

na zona del asturianu central, la "che vaqueira" ye propia de los conceyos de Ḷḷena, Riosa y Ayer, y tamién del sur de los conceyos de Mieres y Morcín.

Na provincia de Lleón atópase esti fenómenu nes comarcas de Babia, Ḷḷaciana, Ḷḷuna, Los Argüellos, norueste de El Bierzu y al norte d' Omaña.

Otros usos

En fonética representa l'alófonu llateral interdental y apaez cuando el fonema /l/ ta en posición silábica postnuclear y precede a /θ/.

Enllaces esternos

Archivu oral del asturianu, con dellos testimonios orales de "che vaqueira"

Bibliografía

  • BORREGO NIETO, Julio. Leonés en Manual de dialectología hispánica tomu 1 Barcelona, Ariel, 1996.
  • GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis. Gramática histórica de la llingua asturiana Uvieu, Academia de la *llingua asturiana, 2003.
  • VIEJO, Xulio. La formación histórica de la llingua asturiana Uvieu, Trabe, 2003.