Diferencies ente revisiones de «Manuel Menéndez Gorozabel»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m nomes propios
m iguo testu: Hestoria Xeneral de Perú => Historia General del Perú
Llinia 54: Llinia 54:
* [[José Antonio de Lavalle|Lavalle, José Antonio de]]: ''Galería de semeyes de los gobernantes de Perú independiente, 1827-1871''. Lima, 1893.
* [[José Antonio de Lavalle|Lavalle, José Antonio de]]: ''Galería de semeyes de los gobernantes de Perú independiente, 1827-1871''. Lima, 1893.
* [[Alberto Tauro del Pino|Tauro del Pino, Alberto]]: ''Enciclopedia Ilustrada de Perú''. Tercer Edición. Tomu 11. MEN/OJE. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-160-9
* [[Alberto Tauro del Pino|Tauro del Pino, Alberto]]: ''Enciclopedia Ilustrada de Perú''. Tercer Edición. Tomu 11. MEN/OJE. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-160-9
* [[Rubén Vargas Ugarte|Vargas Ugarte, Rubén]]: ''Hestoria Xeneral de Perú''. La República (1833-1843). Octavu Tomu. Primer Edición. Editor Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1971. Depósitu Llegal B, 36.345 – 1970.
* [[Rubén Vargas Ugarte|Vargas Ugarte, Rubén]]: ''Historia General del Perú''. La República (1833-1843). Octavu Tomu. Primer Edición. Editor Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1971. Depósitu Llegal B, 36.345 – 1970.


== Ver tamién ==
== Ver tamién ==

Revisión a fecha de 09:25 9 pay 2021

Manuel Menéndez Gorozabel
Presidente de Perú

Vida
Nacimientu Lima1793[1]
Nacionalidá Bandera del Perú Perú
Muerte Lima2 de mayu de 1847 (53/54 años)
Sepultura Cementeriu Presbíteru Matías Maestro
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu Empresariu agrícola
Cambiar los datos en Wikidata

Manuel Menéndez Gorozabel (* Lima, 1793 – † Lima, 2 de mayu de 1847) foi un empresariu agrícola y políticu peruanu, qu'exerció delles vegaes la presidencia interina del so país. Participó nes lluches polítiques iniciales de la República y ocupó diversos cargos públicos. Mientres el segundu gobiernu d'Agustín Gamarra (1839-1841) foi Presidente del Conseyu d'Estáu (cargu equivalente al de vicepresidente) y en tal calidá encargóse interinamente del Poder Executivu en trés causes. Tres la derrota y muerte de Gamarra en Bolivia, permaneció nel poder hasta 1842, enfrentando la invasión boliviana y axustando la paz con dichu país, al empar montoneros peruanos diben espulsando del sur de Perú a les fuercies bolivianes; hasta que foi derrocáu pol xeneral Juan Crisóstomo Torrico, empecipiándose entós el periodu conocíu como l'anarquía militar”. Rematada esta etapa, reasumió interinamente el poder de 1844 a 1845, correspondiéndo-y trespasar el mandu al xeneral Ramón Castilla, empecipiando ésti'l so primer gobiernu constitucional.

Biografía

Foi fíu de Rafael Menéndez y María Gorozabel. Estudió Artes nel Real Convictorio de San Carlos, y más tarde, según José Antonio de Lavalle, «dedicar al manexu de los intereses d'una faneguera tía materna so, a quien heredó dempués, adquiriendo asina, ente otres pervalibles propiedaes, la facienda cañaveral Bocanegra al nordeste del Callao».

El 22 de febreru de 1835 foi escoyíu alcalde de segunda nominación, xusto nel momentu que el teniente coronel Felipe Santiago Salaverry empecipiaba'l so pronunciamientu na Fortaleza del Real Felipe del Callao, polo qu'asumió les sos funciones depués de dellos meses, el 11 d'agostu de 1835. Pero al cabu de seis meses cesó en dichu cargu, depués de que les municipalidaes, que cayeren en desprestixu, fueren reemplazaes por intendencies de policía.

Tres la batalla de Portada de Guíes (21 d'agostu de 1838) y l'entrada de les tropes restauradores en Lima, el xeneral Manuel Bulnes ordenó la reinstalación de la Municipalidá col personal que tenía al momentu de cesar. Menéndez reasumió entós la so función municipal, el 22 d'agostu de 1838, con esclusión del primer alcalde, Pedro de Reyna, al que se desbancó de xuru por sirvir a la Confederación Perú-Boliviana. Correspondió-y convocar a cabildru abiertu, onde se proclamó al xeneral Agustín Gamarra como presidente provisorio. Pero ante la proximidá de les tropes confederaes d'Andrés de Santa Cruz, tuvo de retirase de la capital, xuntu colos demás miembros del conceyu.

Vencíu Santa Cruz na batalla de Yungay, Menéndez foi nomáu prefeutu de Lima, cargu qu'exerció de 18 de febreru a 10 de payares de 1839. Al consolidase'l segundu gobiernu de Gamarra foi nomáu Presidente del Conseyu d'Estáu, y asumió provisoriamente el Poder Executivo en trés causes:

  • Por enfermedá del presidente Gamarra (28 d'agostu a 23 de setiembre de 1840).
  • Cuando Gamarra coló a combatir la revolución rexeneradora empecipiada en Arequipa por Manuel Ignacio de Vivanco (18 de marzu a 17 de xunu de 1841), y *

Cuando españó la Guerra ente Perú y Bolivia, arriendes de la invasión peruana de dichu país del altiplanu que condució'l mesmu Gamarra en persona (dende'l 14 de xunetu de 1841).

La Batalla de Ingavi y muerte de Gamarra (18 de payares de 1841).

Siguió nel gobiernu dempués de la batalla de Ingavi y la muerte de Gamarra el 18 de payares de 1841, sucesu qu'anició nel Perú'l periodu conocíu como l'anarquía militar”, nel cual dellos caudiellos apostáronse'l poder. Menéndez caltener nel poder per unos meses más, mientres los cualos enfrentó la invasión boliviana nel sur peruanu y axustó la paz con Bolivia, al empar montoneros peruanos diben espulsando del so territoriu nales fuercies invasores bolivianes, hasta concentrándose la batalla de orurillo onde concreten la victoria y espulsión de les tropes de Ballivian. Coles mesmes, dio un decretu d'amnistía'l 11 d'avientu de 1841 por que retornaren al Perú los exiliados en Chile y Bolivia, y convocó el 15 de xunu de 1842 a l'asamblea nacional por que se escoyera a un nuevu presidente. Pero foi depuestu pol xeneral Juan Crisóstomo Torrico, el 16 d'agostu de 1842, y pasó desterráu a Chile.

Triunfante en 1844 la revolución constitucional qu'encabezara'l xeneral Ramón Castilla, volvió al Perú pa encargase interinamente del gobiernu por ser el lexítimu socesor de Gamarra, na so calidá de Presidente del Conseyu d'Estáu. Reasumió el poder el 7 d'ochobre de 1844, permaneciendo hasta abril del añu siguiente. Magar la brevedá de la so alministración, destacar por interesase na solución de los problemes hacendarios. L'historiador Jorge Basadre califica al so gobiernu como “almirable”.

Pero de xuru, la xera más importante del gobiernu de Menéndez yera les eleiciones de les nueves autoridaes. Yá sol interinato de Figuerola (agostu a ochobre de 1844) convocárense a colexos eleutorales, por qu'escoyeren al presidente de la república y a los senadores y diputaos, ente otres autoridaes. Convenir en que'l Congresu tenía d'axuntase'l 9 d'avientu de 1844, pero como al llegar a esa fecha los colexos eleutorales del centru y sur (Arequipa, Moquegua, Cuzco, Puno, Ayacucho, Huancavelica y Junín) nun escoyeren senadores, Menéndez dio un decretu'l día 14 d'avientu, a fin que les autoridaes activaren la xunta de los colexos y dar# en la eleición de senadores pa un Congresu Estraordinariu, que s'axuntaría pa faer l'escrutiniu de la eleición presidencial y proclamaría al Presidente de la República. Manifiestamente, el candidatu a la presidencia que cuntaba col favor popular yera Castilla.

El 16 d'abril de 1845 axuntóse'l Congresu Estraordinariu, so la presidencia de Manuel Cuadros, ante'l cual Menéndez pronunció un llargu mensaxe. Aprobaes les actes de los colexos eleutorales, el día 19 d'abril la cámara de senadores proclamó Presidente a Ramón Castilla.

Apurríu'l mandu a Castilla, Menéndez pudo reintegrarse a la vida del llar que formara con Andrea Mendoza y Sánchez Buraca. Finó en Lima, en 1847, por cuenta de una enfermedá que contraxera en Chile. Atópase soterráu nel Campusantu Presbíteru Maestru.

Referencies

Ver tamién


Predecesor:
José Valerio Gassols
Alcalde ordinariu de Lima
Segundu votu

1836-1839
Socesor:
Supresión del Cabildru
Predecesor:
Agustín Gamarra
Presidente constitucional
Encargáu del Mandu de Perú

Escudu de Perú
28 d'agostu de 1840 a 23 de setiembre de 1840

Socesor:
Agustín Gamarra
Presidente constitucional
Predecesor:
Agustín Gamarra
Presidente constitucional
Encargáu del Mandu de Perú

Escudu de Perú
18 de marzu de 1841 a 17 de xunu de 1841

Socesor:
Agustín Gamarra
Presidente constitucional
Predecesor:
Agustín Gamarra
Presidente constitucional
Encargáu del Mandu de Perú

Escudu de Perú
14 de xunetu de 1841 a 16 d'agostu de 1842

Socesor:
Juan Crisóstomo Torrico
Xefe Supremu
Predecesor:
Justo Figuerola de Estrada
1º Vicepdte. del Conseyu d'Estáu
Encargáu del Mandu de Perú

Escudu de Perú
7 d'ochobre de 1844 a 20 d'abril de 1845

Socesor:
Ramón Castilla
Presidente constitucional




  1. Afirmao en: datos.bne.es. Apaez como: Manuel Menéndez. Identificador BNE: XX1530809. Llingua de la obra o nome: castellanu.