Diferencies ente revisiones de «1979»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 42: Llinia 42:
** Inaugúrase, cola proyección de la película ''El casoriu de María Braun'', de Rainer Werner Fassbinder, el [[Festival Internacional de Cine de Berlín]].
** Inaugúrase, cola proyección de la película ''El casoriu de María Braun'', de Rainer Werner Fassbinder, el [[Festival Internacional de Cine de Berlín]].
* [[22 de febreru]] - [[Santa Llucía]] declárase independiente del [[Reinu Xuníu]].
* [[22 de febreru]] - [[Santa Llucía]] declárase independiente del [[Reinu Xuníu]].

=== Marzu ===
*[[1 de marzu]]
**Referéndum de devolución d'[[Escocia]]. Vótase, n'Escocia, pa decidir la formación d'un parllamentu escocés, que finalmente nun se crea por nun cumplise'l requisitu de qu'al menos el 40% del electoráu sofite la propuesta. Nún referéndum asemeyáu, cellebráu en [[Gales]], los votantes refuguen la devolución.
**[[Philips]] presenta, nuna rueda de prensa n'[[Eindhoven]] ([[Holanda]]), el so primer prototipu de discu d'audio dixital ópticu. El día 8 fadrase la primer demostración pública del [[Discu compautu|compact disc]].
**[[Adolfo Suárez]] (UCD) trunfa nes [[Eleiciones xenerales d'España de 1979|eleiciones xenerales]] españoles.
**La banda terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] llibera a Luis Abaitúa, director de la empresa [[Michelin]], que tenía secuestráu.
*[[2 de marzu]] - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Tororo: Los rebeldes ugandeses ataquen y conquisten la ciudá de Tororo, que ha ser recuperada pol exércitu ugandés el día 4 de marzu.
*[[4 de marzu]]
**La [[sonda espacial]] estauxunisense [[Voyager 1]] unvia fotos que permiten ver los [[aniellos de Xúpiter]]. Al día siguiente acercarase a una distancia de 277.000 km del planeta.
**Xuan Pablu II espubliza la so primer encíclica, ''Redemptor Hominis''.
*[[10 de marzu]] - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Lukaya. L'exércitu d'Uganda, una fuerza espedicionaria libia y un continxente de militantes de la [[Organización pa la Lliberación de Palestina]] entamen una contraofensiva escontra l'exércitu tanzanu na zona centru-meridional d'Uganda. La coalición lliderada por Uganda recupera la ciudá de Lukaya. Al día siguiente l'exércitu tanzanu contraataca, derrotando a la alianza lliderada por Uganda, qu'el so exércitu queda estrozáu.
*[[12 de marzu]] - [[Luis Herrera Campíns]] toma posesión del so cargu como presidente de [[Venezuela]].
*[[13 de marzu]] - [[Granada (país)|Granada]]: [[Maurice Bishop]] da un güelpe d'estáu y conviértese en presidente del país. Sedralo hasta la intervención militar estauxunidense de [[1983]].
*[[15 de marzu]] - [[João Figueiredo]] toma posesión del so cargu como presidente del [[Brasil]].
*[[16 de marzu]] - Fina la Guerra Chinu-Vietnamita.
*[[18 de marzu]] - Esplosión de gas metanu na mina de Golborne Colliery, n'Inglaterra: muerren diez mineros.
*[[22 de marzu]] - El rei [[Xuan Carlos I d'España|Xuan Carlos I]] inaugura la sede de la [[Real Academia Gallega]].
*[[25 de marzu]] - El primer tresbordador espacial, el [[Tresbordador espacial Columbia|Columbia]], ye treslladáu al [[Centru espacial John F. Kennedy|Centru Espacial Kennedy]] pa preparalu pal so primer llanzamientu.
*[[26 de marzu]] - El presidente exipciu [[Anwar el-Sadat]] y el primer ministru israelín Menachem Begin roblen, nuna ceremonia na Casa Blanca, el tratáu de paz ente dambos países.
*[[28 de marzu]] - Accidente na central nuclear de [[Accidente de Three Mile Island|Three Mile Island]] ([[Pennsylvania]]), el más grave na historia los Estaos Xuníos.
*[[31 de marzu]] - Abandona l'archipiélagu de [[Malta]], tres 179 años de presencia, el últimu soldáu británicu. Malta declara esti día Día de la Llibertá (Jum il-Helsien).
*[[22 d'avientu]] - [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Cataluña]].
*[[22 d'avientu]] - [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Cataluña]].



Revisión a fecha de 11:34 19 abr 2021

1979 (MCMLXXIX) foi un añu común entamáu en llunes del calendariu gregorianu.

Añu 1979
Años: 1976 1977 1978 - 1979 - 1980 1981 1982
Décades: Años 1940 Años 1950 Años 1960 - Años 1970 - Años 1980 Años 1990 Años 2000
sieglos: sieglu XIX - sieglu XX - sieglu XXI
1979 n'otros calendarios
Calendariu gregorianu 1979
MCMLXXIX
Ab urbe condita 2732
Calendariu armeniu 1428
Calendariu chinu 4675 – 4676
Calendariu hebréu 5739 – 5740
Calendarios hindús
- Vikram Samvat
- Shaka Samvat

2034 – 2035
1901 – 1902
Calendariu persa 1357 – 1358
Calendariu islámicu 1399 – 1400
Calendariu rúnicu 2229

Fechos

Xineru

  • 1 de xineru
    • El secretariu xeneral de les Naciones Xuníes Kurt Waldheim proclama l'aniciu del Añu Internacional de la Infancia. Munchos músicos collaboren nel conciertu Music for UNICEF Concert; ente más otros el grupu suecu ABBA, qu'escribió la canción Chiquitita pa conmemorar esi eventu.
    • Los Estaos Xuníos y la República Popular China establecen rellaciones diplomátiques plenes.
    • El fabricante d'automóviles francés Peugeot conviértese, tres del alcuedu robláu l'añu anterior, en dueñu de toes les operaciones n'Europa del grupu automovilísticu estauxunidense Chrysler, lo qu'inclúi les fábriques britániques que pertenecieran a Rootes Group y les fábriques franceses de Simca.
    • El petroleru griegu Andros Patria naugraga cerca les islles Sisargas, frente a la costa de Galicia. Esto provoca una marea prieta qu'aportará a la costa gallega nos díes vinientes.
  • 2 de xineru - La banda terrorista ETA ametralla en San Sebastián (España), al comandante d'infantería José María Hernández Herrera. En Pamplona muerre el cabu artificieru del Cuerpu Nacional de Policía Francisco Berlanga al intentar desactivar un artefactu explosivu.
  • 7 de xineru - Guerra Camboyanu-Vietnamita: L'Exércitu Popular de Vietnam y los rebeldes camboyanos qu'ellos respalden anuncien la toma de la ciudá de Pnom Penh, en Camboya, y el final del réxime de Pol Pot. Elli, y los sos jeméres rojos, retírense hacia l'oeste del país, a una faza de terrenu na llende con Tailandia, lo que fina dafechu les grandes operaciones militares de la guerra.
  • 8 de xineru - Desaste de la islla de Whiddy. El petroleru francés Betelgeuse esplota na terminal de la empresa Gulf Oil de Bantry (Irlanda): muerren 50 persones.
  • 9 de xineru - Cellébrase, na Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes, el conciertu Music for UNICEF, col envís de recaldar fondos pa esa institución y pa promocionar l'Añu de la Infancia. Al día siguiente retransmítese per televisión esti conciertu que, colos Bee Gees d'anfitriones, cuntó cola actuación, ente más otros, de Donna Summer, ABBA, Rod Stewart y Earth, Wind & Fire, y que foi recoyíu tamién posteriormente en discu.
  • 16 de xineru - El xa d'Irán, Mohammad Reza Pahlavi, cola de Teḥrán cola so familia, tres d'un añu de revueltes populares, ya instálase n'Exiptu.
  • 22 de xineru - Guerra Uganda-Tanzania: Batalla de Mutuluka, na que l'exércitu tanzanu captura, tres d'una corta batalla, la ciudá ugandesa fronteriza de Mutuluka.
  • 25 de xineru - El papa Xuan Pablu II llega a Ciudá de Méxicu na so primer visita al país, que tenía l'oxetivu d'asistir a la reunión, en Puebla, de la Conferencia Episcopal Llatinoamericana.
  • 29 de xineru - Matanza de la Cleveland Elementary School. Brenda Ann Spence abre fueu nesta escuela primaria de San Diego (California), matando a dos mayestros y firiendo a ocho estudiantes y un policía. La so xustificación pa l'acción, "I don't like Mondays" (Nun me presten los llunes) inspiró la canción del mesmu nome del grupu The Boomtown Rats.

Febreru

Marzu

  • 1 de marzu
    • Referéndum de devolución d'Escocia. Vótase, n'Escocia, pa decidir la formación d'un parllamentu escocés, que finalmente nun se crea por nun cumplise'l requisitu de qu'al menos el 40% del electoráu sofite la propuesta. Nún referéndum asemeyáu, cellebráu en Gales, los votantes refuguen la devolución.
    • Philips presenta, nuna rueda de prensa n'Eindhoven (Holanda), el so primer prototipu de discu d'audio dixital ópticu. El día 8 fadrase la primer demostración pública del compact disc.
    • Adolfo Suárez (UCD) trunfa nes eleiciones xenerales españoles.
    • La banda terrorista ETA llibera a Luis Abaitúa, director de la empresa Michelin, que tenía secuestráu.
  • 2 de marzu - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Tororo: Los rebeldes ugandeses ataquen y conquisten la ciudá de Tororo, que ha ser recuperada pol exércitu ugandés el día 4 de marzu.
  • 4 de marzu
    • La sonda espacial estauxunisense Voyager 1 unvia fotos que permiten ver los aniellos de Xúpiter. Al día siguiente acercarase a una distancia de 277.000 km del planeta.
    • Xuan Pablu II espubliza la so primer encíclica, Redemptor Hominis.
  • 10 de marzu - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Lukaya. L'exércitu d'Uganda, una fuerza espedicionaria libia y un continxente de militantes de la Organización pa la Lliberación de Palestina entamen una contraofensiva escontra l'exércitu tanzanu na zona centru-meridional d'Uganda. La coalición lliderada por Uganda recupera la ciudá de Lukaya. Al día siguiente l'exércitu tanzanu contraataca, derrotando a la alianza lliderada por Uganda, qu'el so exércitu queda estrozáu.
  • 12 de marzu - Luis Herrera Campíns toma posesión del so cargu como presidente de Venezuela.
  • 13 de marzu - Granada: Maurice Bishop da un güelpe d'estáu y conviértese en presidente del país. Sedralo hasta la intervención militar estauxunidense de 1983.
  • 15 de marzu - João Figueiredo toma posesión del so cargu como presidente del Brasil.
  • 16 de marzu - Fina la Guerra Chinu-Vietnamita.
  • 18 de marzu - Esplosión de gas metanu na mina de Golborne Colliery, n'Inglaterra: muerren diez mineros.
  • 22 de marzu - El rei Xuan Carlos I inaugura la sede de la Real Academia Gallega.
  • 25 de marzu - El primer tresbordador espacial, el Columbia, ye treslladáu al Centru Espacial Kennedy pa preparalu pal so primer llanzamientu.
  • 26 de marzu - El presidente exipciu Anwar el-Sadat y el primer ministru israelín Menachem Begin roblen, nuna ceremonia na Casa Blanca, el tratáu de paz ente dambos países.
  • 28 de marzu - Accidente na central nuclear de Three Mile Island (Pennsylvania), el más grave na historia los Estaos Xuníos.
  • 31 de marzu - Abandona l'archipiélagu de Malta, tres 179 años de presencia, el últimu soldáu británicu. Malta declara esti día Día de la Llibertá (Jum il-Helsien).
  • 22 d'avientu - Estatutu d'Autonomía de Cataluña.

Nacencies

Muertes