Diferencies ente revisiones de «1979»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 42: | Llinia 42: | ||
** Inaugúrase, cola proyección de la película ''El casoriu de María Braun'', de Rainer Werner Fassbinder, el [[Festival Internacional de Cine de Berlín]]. |
** Inaugúrase, cola proyección de la película ''El casoriu de María Braun'', de Rainer Werner Fassbinder, el [[Festival Internacional de Cine de Berlín]]. |
||
* [[22 de febreru]] - [[Santa Llucía]] declárase independiente del [[Reinu Xuníu]]. |
* [[22 de febreru]] - [[Santa Llucía]] declárase independiente del [[Reinu Xuníu]]. |
||
=== Marzu === |
|||
*[[1 de marzu]] |
|||
**Referéndum de devolución d'[[Escocia]]. Vótase, n'Escocia, pa decidir la formación d'un parllamentu escocés, que finalmente nun se crea por nun cumplise'l requisitu de qu'al menos el 40% del electoráu sofite la propuesta. Nún referéndum asemeyáu, cellebráu en [[Gales]], los votantes refuguen la devolución. |
|||
**[[Philips]] presenta, nuna rueda de prensa n'[[Eindhoven]] ([[Holanda]]), el so primer prototipu de discu d'audio dixital ópticu. El día 8 fadrase la primer demostración pública del [[Discu compautu|compact disc]]. |
|||
**[[Adolfo Suárez]] (UCD) trunfa nes [[Eleiciones xenerales d'España de 1979|eleiciones xenerales]] españoles. |
|||
**La banda terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] llibera a Luis Abaitúa, director de la empresa [[Michelin]], que tenía secuestráu. |
|||
*[[2 de marzu]] - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Tororo: Los rebeldes ugandeses ataquen y conquisten la ciudá de Tororo, que ha ser recuperada pol exércitu ugandés el día 4 de marzu. |
|||
*[[4 de marzu]] |
|||
**La [[sonda espacial]] estauxunisense [[Voyager 1]] unvia fotos que permiten ver los [[aniellos de Xúpiter]]. Al día siguiente acercarase a una distancia de 277.000 km del planeta. |
|||
**Xuan Pablu II espubliza la so primer encíclica, ''Redemptor Hominis''. |
|||
*[[10 de marzu]] - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Lukaya. L'exércitu d'Uganda, una fuerza espedicionaria libia y un continxente de militantes de la [[Organización pa la Lliberación de Palestina]] entamen una contraofensiva escontra l'exércitu tanzanu na zona centru-meridional d'Uganda. La coalición lliderada por Uganda recupera la ciudá de Lukaya. Al día siguiente l'exércitu tanzanu contraataca, derrotando a la alianza lliderada por Uganda, qu'el so exércitu queda estrozáu. |
|||
*[[12 de marzu]] - [[Luis Herrera Campíns]] toma posesión del so cargu como presidente de [[Venezuela]]. |
|||
*[[13 de marzu]] - [[Granada (país)|Granada]]: [[Maurice Bishop]] da un güelpe d'estáu y conviértese en presidente del país. Sedralo hasta la intervención militar estauxunidense de [[1983]]. |
|||
*[[15 de marzu]] - [[João Figueiredo]] toma posesión del so cargu como presidente del [[Brasil]]. |
|||
*[[16 de marzu]] - Fina la Guerra Chinu-Vietnamita. |
|||
*[[18 de marzu]] - Esplosión de gas metanu na mina de Golborne Colliery, n'Inglaterra: muerren diez mineros. |
|||
*[[22 de marzu]] - El rei [[Xuan Carlos I d'España|Xuan Carlos I]] inaugura la sede de la [[Real Academia Gallega]]. |
|||
*[[25 de marzu]] - El primer tresbordador espacial, el [[Tresbordador espacial Columbia|Columbia]], ye treslladáu al [[Centru espacial John F. Kennedy|Centru Espacial Kennedy]] pa preparalu pal so primer llanzamientu. |
|||
*[[26 de marzu]] - El presidente exipciu [[Anwar el-Sadat]] y el primer ministru israelín Menachem Begin roblen, nuna ceremonia na Casa Blanca, el tratáu de paz ente dambos países. |
|||
*[[28 de marzu]] - Accidente na central nuclear de [[Accidente de Three Mile Island|Three Mile Island]] ([[Pennsylvania]]), el más grave na historia los Estaos Xuníos. |
|||
*[[31 de marzu]] - Abandona l'archipiélagu de [[Malta]], tres 179 años de presencia, el últimu soldáu británicu. Malta declara esti día Día de la Llibertá (Jum il-Helsien). |
|||
*[[22 d'avientu]] - [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Cataluña]]. |
*[[22 d'avientu]] - [[Estatutu d'Autonomía]] de [[Cataluña]]. |
||
Revisión a fecha de 11:34 19 abr 2021
1979 (MCMLXXIX) foi un añu común entamáu en llunes del calendariu gregorianu.
Añu 1979 | |
Años: | 1976 1977 1978 - 1979 - 1980 1981 1982 |
Décades: | Años 1940 Años 1950 Años 1960 - Años 1970 - Años 1980 Años 1990 Años 2000 |
sieglos: | sieglu XIX - sieglu XX - sieglu XXI |
Calendariu gregorianu | 1979 MCMLXXIX |
Ab urbe condita | 2732 |
Calendariu armeniu | 1428 |
Calendariu chinu | 4675 – 4676 |
Calendariu hebréu | 5739 – 5740 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
2034 – 2035 1901 – 1902 |
Calendariu persa | 1357 – 1358 |
Calendariu islámicu | 1399 – 1400 |
Calendariu rúnicu | 2229 |
Fechos
Xineru
- 1 de xineru
- El secretariu xeneral de les Naciones Xuníes Kurt Waldheim proclama l'aniciu del Añu Internacional de la Infancia. Munchos músicos collaboren nel conciertu Music for UNICEF Concert; ente más otros el grupu suecu ABBA, qu'escribió la canción Chiquitita pa conmemorar esi eventu.
- Los Estaos Xuníos y la República Popular China establecen rellaciones diplomátiques plenes.
- El fabricante d'automóviles francés Peugeot conviértese, tres del alcuedu robláu l'añu anterior, en dueñu de toes les operaciones n'Europa del grupu automovilísticu estauxunidense Chrysler, lo qu'inclúi les fábriques britániques que pertenecieran a Rootes Group y les fábriques franceses de Simca.
- El petroleru griegu Andros Patria naugraga cerca les islles Sisargas, frente a la costa de Galicia. Esto provoca una marea prieta qu'aportará a la costa gallega nos díes vinientes.
- 2 de xineru - La banda terrorista ETA ametralla en San Sebastián (España), al comandante d'infantería José María Hernández Herrera. En Pamplona muerre el cabu artificieru del Cuerpu Nacional de Policía Francisco Berlanga al intentar desactivar un artefactu explosivu.
- 7 de xineru - Guerra Camboyanu-Vietnamita: L'Exércitu Popular de Vietnam y los rebeldes camboyanos qu'ellos respalden anuncien la toma de la ciudá de Pnom Penh, en Camboya, y el final del réxime de Pol Pot. Elli, y los sos jeméres rojos, retírense hacia l'oeste del país, a una faza de terrenu na llende con Tailandia, lo que fina dafechu les grandes operaciones militares de la guerra.
- 8 de xineru - Desaste de la islla de Whiddy. El petroleru francés Betelgeuse esplota na terminal de la empresa Gulf Oil de Bantry (Irlanda): muerren 50 persones.
- 9 de xineru - Cellébrase, na Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes, el conciertu Music for UNICEF, col envís de recaldar fondos pa esa institución y pa promocionar l'Añu de la Infancia. Al día siguiente retransmítese per televisión esti conciertu que, colos Bee Gees d'anfitriones, cuntó cola actuación, ente más otros, de Donna Summer, ABBA, Rod Stewart y Earth, Wind & Fire, y que foi recoyíu tamién posteriormente en discu.
- 16 de xineru - El xa d'Irán, Mohammad Reza Pahlavi, cola de Teḥrán cola so familia, tres d'un añu de revueltes populares, ya instálase n'Exiptu.
- 22 de xineru - Guerra Uganda-Tanzania: Batalla de Mutuluka, na que l'exércitu tanzanu captura, tres d'una corta batalla, la ciudá ugandesa fronteriza de Mutuluka.
- 25 de xineru - El papa Xuan Pablu II llega a Ciudá de Méxicu na so primer visita al país, que tenía l'oxetivu d'asistir a la reunión, en Puebla, de la Conferencia Episcopal Llatinoamericana.
- 29 de xineru - Matanza de la Cleveland Elementary School. Brenda Ann Spence abre fueu nesta escuela primaria de San Diego (California), matando a dos mayestros y firiendo a ocho estudiantes y un policía. La so xustificación pa l'acción, "I don't like Mondays" (Nun me presten los llunes) inspiró la canción del mesmu nome del grupu The Boomtown Rats.
Febreru
- 1 de febreru - L'ayatollah Ruhollah Khomeini vuelve a Teḥrán dempués de 15 años nel esiliu.
- 3 de febreru
- L'ayatollah Khomeini crea'l Conseyu de la Revolución Islámica.
- Olof Palme da una conferencia en Madrid dientro los actos de cellebración del centenariu del PSOE.
- 6 de febreru
- Entama, en Palma de Mallorca, el segundu congreso de la UCD.
- L'antiguu primer ministru pakistanín Ali Bhutto ye condenáu a morrer aforcáu.
- 7 de febreru
- Revolución iranina: Los partidarios de Khomeini ocupen l'alministración, los xulgaos y los cuarteles de policía; cellébrase la cabera sesión de l'Asamblea Nacional Consultiva Iranina.
- Plutón muévese dientro la órbita de Neptunu per primer vegada dende'l so descubrimientu.
- El criminal nazi Josef Mengele sufre un ictus y afuégase mientres que nalaba en Bertioga (Brasil). Los sos restos nun s'alcontraron hasta 1985.
- 10 de febreru - Una epidemia desconocida mata, na ciudá italiana de Nápoles, a 60 persones, munchos d'ellos ñácaros.
- 10-11 de febreru - Revolución iranina: L'exércitu iranín retírase, tres dellos díes de lluches na cai, a los sos cuarteles, y dexa'l poder en manes de Khomeini, lo que fina col réxime de la dinastía Pahlavi.
- 11 de febreru - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Simba Hills: l'exércitu tanzanu entama la so ofensiva nes colines Simba, cerca la ciudá ugandesa de Kakuuto.
- 12 de febreru - El primer ministru del Chad, Hissène Habré, fae españar la batalla de Xamena col so intentu de deponer al presidente Félix Malloum.
- 14 de febreru - L'embaxador estauxunidense n'Afganistán, Adolph Dubs, ye secuestráu en Kabul por estremistes islámicos, y muerre nel tirotéu ente los sos secuestradores y la policía.
- 15 de febreru - Una esplosión, créyese que provocada por gas, mata, nún bancu de Varsovia, a 49 persones.
- 17 de febreru - La República Popular China invade'l norte de Vietnam, lo que da entamu a la Guerra Chinu-Vietnamita.
- 18 de febreru
- Nieva, durante 30 minutos, nel desiertu del Sáḥara.
- El nuevu gobiernu iranín ruempe rellaciones diplomátiques con Israel.
- Inaugúrase, cola proyección de la película El casoriu de María Braun, de Rainer Werner Fassbinder, el Festival Internacional de Cine de Berlín.
- 22 de febreru - Santa Llucía declárase independiente del Reinu Xuníu.
Marzu
- 1 de marzu
- Referéndum de devolución d'Escocia. Vótase, n'Escocia, pa decidir la formación d'un parllamentu escocés, que finalmente nun se crea por nun cumplise'l requisitu de qu'al menos el 40% del electoráu sofite la propuesta. Nún referéndum asemeyáu, cellebráu en Gales, los votantes refuguen la devolución.
- Philips presenta, nuna rueda de prensa n'Eindhoven (Holanda), el so primer prototipu de discu d'audio dixital ópticu. El día 8 fadrase la primer demostración pública del compact disc.
- Adolfo Suárez (UCD) trunfa nes eleiciones xenerales españoles.
- La banda terrorista ETA llibera a Luis Abaitúa, director de la empresa Michelin, que tenía secuestráu.
- 2 de marzu - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Tororo: Los rebeldes ugandeses ataquen y conquisten la ciudá de Tororo, que ha ser recuperada pol exércitu ugandés el día 4 de marzu.
- 4 de marzu
- La sonda espacial estauxunisense Voyager 1 unvia fotos que permiten ver los aniellos de Xúpiter. Al día siguiente acercarase a una distancia de 277.000 km del planeta.
- Xuan Pablu II espubliza la so primer encíclica, Redemptor Hominis.
- 10 de marzu - Guerra Uganda-Tanzania. Batalla de Lukaya. L'exércitu d'Uganda, una fuerza espedicionaria libia y un continxente de militantes de la Organización pa la Lliberación de Palestina entamen una contraofensiva escontra l'exércitu tanzanu na zona centru-meridional d'Uganda. La coalición lliderada por Uganda recupera la ciudá de Lukaya. Al día siguiente l'exércitu tanzanu contraataca, derrotando a la alianza lliderada por Uganda, qu'el so exércitu queda estrozáu.
- 12 de marzu - Luis Herrera Campíns toma posesión del so cargu como presidente de Venezuela.
- 13 de marzu - Granada: Maurice Bishop da un güelpe d'estáu y conviértese en presidente del país. Sedralo hasta la intervención militar estauxunidense de 1983.
- 15 de marzu - João Figueiredo toma posesión del so cargu como presidente del Brasil.
- 16 de marzu - Fina la Guerra Chinu-Vietnamita.
- 18 de marzu - Esplosión de gas metanu na mina de Golborne Colliery, n'Inglaterra: muerren diez mineros.
- 22 de marzu - El rei Xuan Carlos I inaugura la sede de la Real Academia Gallega.
- 25 de marzu - El primer tresbordador espacial, el Columbia, ye treslladáu al Centru Espacial Kennedy pa preparalu pal so primer llanzamientu.
- 26 de marzu - El presidente exipciu Anwar el-Sadat y el primer ministru israelín Menachem Begin roblen, nuna ceremonia na Casa Blanca, el tratáu de paz ente dambos países.
- 28 de marzu - Accidente na central nuclear de Three Mile Island (Pennsylvania), el más grave na historia los Estaos Xuníos.
- 31 de marzu - Abandona l'archipiélagu de Malta, tres 179 años de presencia, el últimu soldáu británicu. Malta declara esti día Día de la Llibertá (Jum il-Helsien).
- 22 d'avientu - Estatutu d'Autonomía de Cataluña.
Nacencies
- 4 de xineru - Adrián Barbón, políticu asturianu.
- 7 de febreru - Tawakkul Karman, xornalista yemenita, Premiu Nobel de la Paz.
- 22 de marzu - Aldo Duscher, futbolista arxentín.
- 24 de marzu - Tracy McGrady, xugador de baloncestu norteamericanu.
- 26 de marzu - Nacho Novo, futbolista español.
- 27 de marzu - Denis Golovanov, tenista rusu.
- 30 de marzu - Norah Jones, cantante norteamericana.
- [30 de marzu - Adriana Lastra, política asturiana.
- 10 d'abril - Sophie Ellis-Bextor, cantante británica.
- 18 d'abril - Anthony Davidson, pilotu inglés de Fórmula 1.
- 19 d'abril - Kate Hudson, actriz norteamericana.
- 12 de mayu - Aaron Yoo, actor estauxunidense.
- 19 de mayu - Diego Forlán, futbolista uruguayu.
- 12 de xunu - Amandine Bourgeois, cantante occitana.
- 29 de xunu - Marleen Veldhuis, nadadora neerlandesa.
- 5 de xunetu - Amélie Mauresmo, tenista francesa.
- 25 de xunetu - Stefanie Hertel, cantante alemana.
- 1 d'agostu - Stéphane Wagner, xugador de baloncestu francés.
- 17 d'ochobre - Kimi Räikkönen, pilotu finlandés de Fórmula 1.
- 27 de payares - Hilary Hahn, violonista norteamericana.
Muertes
- 5 de xineru - Charles Mingus, compositor y músicu de jazz norteamericanu (º 1922)
- 26 de xineru - Nelson Rockefeller, alcalde Nueva York y vice-presidente de los Estaos Xuníos (º 1908)
- 2 de febreru - Sid Vicious, músicu británicu (Sex Pistols) (º 1957)
- 7 de febreru - Josef Mengele, médicu nacionalsocialista (º 1911)
- 9 de febreru - Dennis Gabor, físicu británico-húngaru, inventor del holograma, Premiu Nobel en 1971 (º 1900)
- 12 de febreru - Jean Renoir, realizador de cine francés (º 1894)
- 22 de marzu - Isidro Ayora, presidente del Ecuador (º 1879)
- 30 de marzu - José María Velasco Ibarra, presidente del Ecuador (º 1893)
- 4 d'abril - Zulfikar Ali Bhutto, primer ministru de Paquistán, executáu (º 1928)
- 10 d'abril - Nino Rota, compositor italianu (º 1911)
- 2 de mayu - Giulio Natta, químicu italianu, Premiu Nobel (º 1903)
- 9 de mayu - Gabriel Ramanantsoa, presidente de Madagascar (º 1906)
- 29 de mayu - Mary Pickford, actriz norteamericana (º 1892)
- 1 de xunu - Werner Forssmann, médicu alemán, Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina (º 1904)
- 11 de xunu - John Wayne (nacíu Marion Michal Morrison), actor norteamericanu (º 1907)
- 8 de xunetu - Sin-Itiro Tomonaga, físicu xaponés, Premiu Nobel (º 1906)
- 8 de xunetu - Robert Burns Woodward, químicu norteamericanu, Premiu Nobel (º 1917)
- 15 de xunetu - Gustavo Díaz Ordaz, presidente de Méxicu (º 1911)
- 23 de xunetu - Joseph Kessel, romancista francés d'orixe arxentina (º 1898)
- 29 de xunetu - Herbert Marcuse, filósofu y psicólogu alemán (º 1898)
- 3 d'agostu - Bertil Ohlin, economista suecu, Premiu Nobel (º 1899)
- 6 d'agostu - Feodor Felix Konrad Lynen, bioquímicu alemán, Premiu Nobel (º 1911)
- 10 d'agostu - José María Pinilla, presidente de Panamá (º 1919)
- 12 d'agostu - Ernst Boris Chain, científicu británicu, Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina en 1945 (º 1906)
- 16 d'agostu - John George Diefenbaker, primer ministru de Canadá (º 1895)
- 26 d'agostu - Mika Waltari, escritor finlandés (º 1908)
- 10 de setiembre - Agostinho Neto, presidente d'Angola (º 1922)
- 14 de setiembre - Nur Muhammad Taraki, presidente d'Afganistán (º 1917)
- 20 de setiembre - Ludvík Svoboda, presidente de Checoslovaquia (º 1895)
- 29 de setiembre - Francisco Macías Nguema, presidente de Guinea Ecuatorial (º 1924)
- 6 d'ochobre - Elizabeth Bishop, poeta norteamericana (º 1911)
- 16 d'ochobre - Johan Borgen, escritor noruegu (º 1902)
- 26 d'ochobre - Park Chung Hee, presidente de Corea del Sur (º 1917)
- 27 d'avientu - Hafizullah Amin, presidente d'Afganistán (º 1929)