Diferencies ente revisiones de «André Beauneveu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
Llinia 15: Llinia 15:
[[Categoría:Pintores de Francia]]
[[Categoría:Pintores de Francia]]
[[Categoría:Escultores de Francia]]
[[Categoría:Escultores de Francia]]
[[Categoría:Persones de Valenciennes]]

Revisión a fecha de 18:27 12 avi 2020

Artículu revisáu
André Beauneveu
Vida
Nacimientu Valenciennes[1]circa década de de 1330[2]
Nacionalidá Países Bajos meridionales
Muerte Bourges[1]década de de 1400[2] (60/79 años)
Oficiu pintor, escultoriluminador
Cambiar los datos en Wikidata

André Beauneveu(circa década de de 1330Valenciennes – década de de 1400Bourges) foi un escultor y miniaturista natural del condáu de Hainaut y activu ente 1359 y 1390 al serviciu de la corte francesa, trabayando pal rei Carlos V de Francia y pal so hermanu'l duque de Berry, amás de faelo pal conde de Flandes.

Como escultor, conócense-y cuatro estatues de so en Saint-Denis, onde apaez documentáu en 1364: Felipe V, Xuan II (denomáu "el Bonu"), Carlos V y Xuana de Borgoña, que la so efixe xacente foi destruyida en 1793. Pal monumentu funerariu de Carlos V, per primer vegada, Beauneveu executó la semeya del soberanu entá en vida, avanzando escontra'l naturalismu dende la tradición gótica.

En 1386 atopábase en Bourges trabayando pal duque de Berry como "superintendete" de tola pintura y escultura. A esta etapa ha pertenecer una de les escases obres que se-y pueden atribuyir con seguridá: les venticuatro miniatures a toa páxina de Profetes y Apóstoles qu'allumen el Salteriu del duque de Berry, Bibliothèque Nationale, París). L'estilu de Beauneveu preludia la corriente naturalista que va predominar nel norte d'Europa nel sieglu XV. Créese que nel taller de Beauneveu foi onde s'utilizó per primer vegada la grisalla.

Enllaces esternos

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 13508992b. Data de consulta: 1r mayu 2021. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Le Dictionnaire des peintres belges du XIVe siècle à nos jours. Editorial: La Renaissance du livre. Llingua de la obra o nome: francés. Data d'espublización: 1995.